JOSEP LLUÍS DOMÉNECH, UN REFERENT CULTURAL.

JESÚS HUGUET, CRONISTA OFICIAL DE LA POBLA LLARGA I PORTELL DE MORELLA

Sovint ens costa comprendre perquè persones valuoses i de les que tenim necessitat (sobre tot necessitat de les seues obres) tenen que desaparèixer en plena activitat vital i intel.lectual. Josep Lluís Doménech era un exemple d’home totalment compromès amb la societat valenciana i, més concretament, amb allò que és essencial i precís per la gent del seu país; raó per la qual el seu traspàs no solament ens afligeix per amistat o familiaritat sinó pel que significa l’absència de qui tant encara cabia esperar aportacions transcendents per la llengua i cultura del nostre poble.

La tasca pedagògica i educativa de Josep Lluís va més enllà dels més de cent llibres publicats. Evidentment una quantitat tan rellevant explica fefaentment la qualitat com pedagog del nostre amic, però si s’acostem als continguts encara valorarem més la seua aportació:  des de manuals per al professorat a textos d’alumnes, d’edicions amb proposicions elevades a volums ben senzills per integrar immigrants en la societat i escola valenciana. Alguns dels seus treballs han estat bàsics per conèixer la realitat de l’educació plurilíngüe, com l’estudi que va permetre comprovar com la línia formativa en valencià proporcionava més coneixements generals que la monolíngüe.

Doménech, per altra part, era un apassionat de l’acció. No podia estar-se quiet i no parava d’encetar projectes que serviren per elevar el nivell cultural i social dels seus conveïns. Els llibres o la llavor pedagògica eren una vessant important però també ho era la seua dedicació a la promoció d’entitats i actes que propiciaren l’enriquiment cívic.

Eixe entusiasme li permetia superar qualsevol entrebanc i dificultat. Quan es va encarregar de dirigir el Centre Marqués de Dos Aguas per a xiquets amb dificultats motrius i cognitives alguns veterans educadors profetitzaren la quasi impossible possibilitat de dur endavant el projecte. Ell no solament no s’acovardí sinó va elevar el Centre a modèlic entre els de l’especialitat dins la Península.

Una persona amb eixes ganes de treballar cada dia en benefici de la societat no sol ficar-se límits, ni de dedicació ni temàtica. Per això, a pesar que la pedagogia i formació han estat els seus camps professionals, s’interessava per la història o sociologia de la gent més propera. Cronista d’Alberic i la Ribera Alta, també adjunt de Tous i Jèrica, els articles i publicacions sobre fets històrics i culturals d’estos pobles i comarca eixin constantment de la seua màquina d’escriure (els darrers anys de l’ordinador). Alguna d’estes aportacions són actualment referents en diversos camps del saber, com ara l’estudi (conjuntament amb una amiga) de la parla de Tous, llibre que ens acosta al poble més enllà de la simple aportació dialectal per esdevenir una informació històrico-linguïstica remarcable.

Tots els honors i mèrits que se li atorgaren no van ser per conveniències protocol.làries o per raons fictícies. Ser membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua o destacat partícip de l’Assemblea de Cronistes del Regne més que dignificar-lo personalment eren reconeixement a la feina immensa que proporcionava. A la tasca colossal que dia si dia també aportava a tota una comunitat.

¡Que el seu exemple siga espill en el que mirar-se per ser també nosaltres membres responsables de la nostra societat!.