Arxiu de l'autor: José Martí Coronado

MEDIO AÑO FESTERO, PUNTO DE ENCUENTRO

MIGUEL MARTÍNEZ APARICIO, CRONISTA OFICIAL DE CALLOSA DE SEGURA

A veces, la casualidad o los caprichos del calendario hacen coincidir, en un mismo fin de semana, dos celebraciones tan importantes en Callosa de Segura como la Semana Santa y las fiestas de Moros y Cristianos. Más concretamente, la Cuaresma y el Medio Año Festero; o, lo que es lo mismo, el Pregón de Semana Santa y el concierto de la S.A.M. La Filarmónica como homenaje a los cargos festeros de las fiestas pasadas. Todo ello en un domingo ya iniciado el mes de marzo, que hace que la milenaria población y centenaria ciudad vibre con los acordes festeros y se emocione con el anuncio de la Semana de Pasión.

Pero, dejando a un lado el sentimiento pasional callosino y la glosa del pregón, en este primero de marzo quiero centrarme en la celebración del Medio Año Festero, organizado desde 1985 por la Asociación de Moros y Cristianos «San Roque». Bajo la presidencia de don Antonio Calderón Espadas, la asociación festera callosina se incorporó a la UNDEF y preparó por primera vez un Medio Año Festero. Aunque inicialmente se preveía una programación más amplia -proyección de películas, coloquios, concierto de música festera, pasacalles-retreta, bailes, etc.-, finalmente la celebración quedó reducida, ese año, a la organización, el sábado 9 de marzo, de un pasacalles, un concierto de La Filarmónica y una fiesta-baile.

El concierto de nuestra banda de música, dirigida por don Vicente Juan Illán, se celebró en el antiguo Cine Principal, hoy Casa de Cultura, con la interpretación, por primera vez ante un aforo completo, de música festera. Ya por la noche, la fiesta-baile tuvo lugar en el salón Ríu Palace, amenizada por la orquesta callosina Antares, con una asistencia cercana a los 250 festeros.

En aquel año, los cargos representativos de las comparsas que conformaban la asociación eran los siguientes: Manolita de la Fuente López, por Sarracenos; Eva María Bernabé Serna, por Benimerines; María José Grau García, por Caballeros del Cid; Mariló Segura Parra, por Escorpiones; y María José Simón García, por Caballeros de Jaime II, estas dos últimas comparsas hoy desaparecidas.

Además, en aquellos años de la década de 1980, para unas fiestas creadas en 1977 y unidas a las patronales desde 1983, gracias al empeño del alcalde don José Pascual Gómez Rodríguez y del presidente de la asociación don Ramón Pajares Manresa, se designaban, por turno de alternancia entre las comparsas, capitanías o embajadas que presidían los majestuosos y coloridos desfiles celebrados el año anterior. En 1984 tuvieron lugar el domingo 11 de agosto, desde la Constitución hasta el Paseo, subiendo por la calle Francisco Pina, finalizando en la plaza de España; y el lunes 12 de agosto, desde la Rambla hasta el paseo de la Estación, donde se ubicaba el castillo, en esta ocasión recorriendo las calles del casco antiguo, es decir, por la calle Mayor.

Estas embajadas, correspondieron, por el bando moro, a don José Manuel Mora Salinas y doña Elena Belda Egea, por la comparsa Benimerines; y, por el bando cristiano, a don Roque Manresa Ortiz y doña Carmen Teresa Serna Adsuar, de Caballeros del Cid, esta última fallecida el pasado lunes, gran entusiasta de la fiesta y ejemplo de entrega y participación en su comparsa.

La revista Caloxa de julio de 1985 publicó una interesante entrevista a Antonio Calderón, presidente de la asociación, quien, sobre la creación de este evento, señalando que surgió para evitar que el contacto entre las comparsas de moros y cristianos sea únicamente anual, añadiendo que: «Se realiza el Medio Año Festero. Este año ha consistido en una reunión de los socios y un concierto de música festera a cargo de la Filarmónica. Poco a poco queremos darle más brillantez a este acto, pero ya sabemos que todo es muy caro».

Al respecto, don Juan de Dios Casillo Salinas, fallecido hace pocos años de manera repentina, gran estudioso de esta fiesta y uno de sus fundadores, señala en una crónica sobre su origen y desarrollo que «el resultado fue de un déficit que soportó, hasta que la Asociación dispusiera de fondos, Antonio Calderón».

Y con esta semilla festiva inicial se consolidó esta iniciativa de la asociación, aún bajo la presidencia de Antonio Calderón, como recoge el periódico Información del viernes 21 de febrero de 1986. Hace cuarenta años, pues, se celebró el II Medio Año Festero, los días sábado 22 y domingo 23 de febrero. El corresponsal callosino Pertusa señalaba que «de nuevo saldrán los Moros y Cristianos de Callosa de Segura a las calles para alegrar el ambiente con sus tracas y atuendos de todas clases, colores y modelos».

Comenzó el sábado temprano con una diana que partió de la plaza de España hasta la avenida de la Constitución. Por la tarde, a las 18:30, se celebró nuevamente en el Cine Principal el concierto de música festera. Al finalizar, hubo retreta por las calles del casco antiguo y Barrio Nuevo, concluyendo en el paseo para, a partir de las once de la noche, disfrutar de baile en la recordada discoteca Trébol. Al día siguiente, una nueva diana con pólvora avanzó por las calles cercanas a la plaza de España, para realizar posteriormente una subida a la ermita de San Roque. En este santuario tuvo lugar una ofrenda floral al patrón de la ciudad y una misa que, tras la bajada, puso fin a los actos de este segundo Medio Año Festero.

Así se ha venido celebrando, también con algún altibajo, el ecuador del curso de las fiestas de Moros y Cristianos hasta nuestros días. En la actualidad, y de manera general, las actividades se concentran en tres días -viernes, sábado y domingo-, correspondiendo en 2026 a los días 27 y 28 de febrero y 1 de marzo, es decir, hoy. El esquema suele ser el siguiente: el viernes, misa en San Martín y entraeta festera hasta la carpa instalada en el paseo de la Estación; el sábado al mediodía, pasacalles de festeros moros y cristianos desde el Jardín Glorieta hasta la carpa, comida de convivencia y ofrenda al patrón San Roque —este año, con motivo de las obras en el entorno del santuario, en la plaza de Nuestra Señora de los Dolores—; y, para cerrar la jornada, el domingo, concierto de música festera en el Jardín Glorieta, homenajeando a los cargos festeros del año anterior.

En este concierto, desde hace más de cuarenta años, participa con su especial maestría la S.A.M. La Filarmónica, hoy dirigida por don Gabriel García Gutiérrez, en el que se interpretan pasodobles y marchas moras dedicadas a las comparsas callosinas, con un repertorio ya notable que podemos disfrutar no solo en este acto, sino también en los desfiles del mes de agosto.

Entre estas piezas musicales se encuentra el pasodoble Cargos Festeros, compuesto en 2023 por Robert Albert Manresa, con letra de quien escribe esta tribuna, dedicado a todos los cargos festeros de las comparsas moras y cristianas, del pasado, del presente y del futuro, recogiendo en sus notas el sentimiento de fiesta, alegría, convivencia y unidad que caracteriza esta celebración callosina desde sus inicios, hace casi cincuenta años.

Fuente: https://www.informacion.es

ORIHUELA, EVENTO CULTURAL: PRESENTACIÓN DEL NÚMERO DE LA REVISTA ‘OLEZA’ DE SEMANA SANTA 2026, A CARGO DE LA PERIODISTA PILAR MACIÁ, ORGANIZADA POR EL CONSEJO DE REDACCIÓN DE LA REVISTA ‘OLEZA’

Localización: Casino Orcelitano de Orihuela (calle Loaces)

El Casino Orcelitano de Orihuela acogerá el martes 3 de marzo, a las 19,30 horas, la presentación del número de la revista ‘Oleza’, dedicado a la Semana Santa 2026, a cargo de la periodista Pilar María Maciá Ballester.

La REVISTA DIRIGIDA POR EL CRONISTA OFICIAL DE LA CIUDAD DE ORIHUELA, ANTONIO LUIS GALIANO PÉREZ, cuyo acto está organizado por el Consejo de Redacción de la revista ‘Oleza’ de Orihuela con la colaboración de la Cátedra Arzobispo Loazes de la Universidad de Alicante (UA) y el Ateneo Cultural Casino Orcelitano.

Esta revista fue creada en 1960 por el periodista Joaquín Ezcurra Alonso. Con su publicación pasaba a ocupar una parcela en el mundo cultural de la ciudad de Orihuela. Bajo su dirección se publicaba en distintos momentos del año, además por otros aspectos como ‘Cesta y punto’, Feria Exposición de Fibras Agrotextiles y, sobre todo, manteniendo vivo el recuerdo del universal poeta Miguel Hernández.  Desde 1989, asumió la dirección su hijo Joaquín Ezcurra Gilabert, periodista y político. Tras el fallecimiento de ambos, se hizo cargo de la cabecera de la revista su actual director, ANTONIO LUIS GALIANO PÉREZ, a petición de la familia Ezcurra, para ello se firmó un convenio el 4 de enero de 2010.

En esos momentos para poder darle personalidad jurídica a la revista ‘Oleza’, se decidió fundar la asociación cultural Revista Oleza-Orihuela (A.C.R.O.O), el 24 de febrero de 2010. A partir de aquí se decidió publicar únicamente un número al año con motivo de la Semana Santa, y cambiar y mantener el formato y tipografía de la cabecera e ir abriéndola a nuevas firmas de colaboradores, prestando no sólo atención a Orihuela sino también a la Vega Baja, así como a otras poblaciones nacionales y desde 2017 a la ciudad de Zacatecas y distintas ciudades mexicanas.

Esto ha supuesto que la difusión de la revista ‘Oleza’ y por extensión Orihuela adquiera carácter internacional a través de los medios de comunicación de radio y televisión en México. En el presente número de 2026 tiene como objetivo la difusión de la Semana Santa, la Historia y el Arte Pasionario ya no sólo de Orihuela sino también de otras poblaciones como Murcia y Gibraltar, así como Zacatecas y Miguel Auza, Zac, con total de 15 artículos y 56 fotos e ilustraciones.

Fuente: https://todoculturavegabaja.es

BENAVITES RINDIÓ HOMENAJE A SU OBISPO E HIJO PREDILECTO

ANNA BIOSCA

Benavites celebró por todo lo alto el centenario de la ordenación episcopal de José Vila Martínez, su vecino e hijo predilecto de la población que llegó a ser obispo de Girona entre 1925 y 1932. El arzobispo de Valencia Enrique Benavent participó en los actos organizados para el que fuera impulsor de diversas obras sociales como la Fundación Fontilles, tal y como destacó EL CRONISTA LOCAL, JESÚS PEÑARROCHA.

Por su parte, el arzobispo de Valencia presidió la celebración litúrgica en la que destacó la importancia de vivir el tiempo de cuaresma desde la voluntad de experiencial de mejorar el testimonio cristiano. El cura párroco que preside las parroquias de les Valls, Joaquín Sarrión, junto con el consejo interparroquial protagonizó una celebración que reunió a personas de diferentes pueblos de la subcomarca.

Tras la misa, familiares y autoridades eclesiásticas depositaron ante la tumba de José Vila Martínez una corona de laurel y posteriormente se daba por inaugurada la exposición en el trasaltar dedicada íntegramente a la figura del obispo Vila.

Los vecinos de las parroquias Sants Joans de Faura, Santa Ana de Quartell, Sant Gil de Benifairó y Sant Miquel de Quart junto a los feligreses de Benavites protagonizaron una cálida acogida en la que destacaba la presencia de los menores que están en el Catecismo y los juniors de la Creu Blanca, que aportaron dinamismo a un acto donde no faltó la participación de la coral de Benavites.

El arzobispo de Valencia firmó en el libro de honor de la Vila de Benavites en la Torre Señorial, después de que el alcalde Carlos Gil acogiera la llegada del prelado. Al acto asistieron también las alcaldesas de Faura y Quartell, Consol Duran y Cristina Marqués.

El acto contó con decenas de participantes que no perdieron ocasión para saludar y departir con el arzobispo en la posterior celebración. “Fue un acto sencillo y amable”, resumía el alcalde, Carlos Gil.

Fuente: https://www.levante-emv.com

VILA-REAL CONMEMORARÁ EL 150 ANIVERSARIO DEL NACIMIENTO DEL ESCRITOR VILA-REALENSE CARLES SARTHOU CARRERES

Los concejales y técnicos de los departamentos municipales de Archivo, Cultura, Museos, Educación y Relaciones Institucionales se han reunido con el objetivo de comenzar a coordinar las acciones conmemorativas del 150 aniversario del nacimiento de Carles Sarthou Carreres, fecha que se alcanzará el próximo mes de noviembre.

CARLES SARTHOU CARRERES FUE un escritor prolífico, juez, fotógrafo y CRONISTA DE XÀTIVA. “Es una figura ilustre y reconocida de Vila-real, donde da nombre a un centro educativo público, a una asociación fotográfica y a una calle. Por este motivo, desde el Ayuntamiento hemos considerado necesario impulsar un programa de actividades que ponga en valor su figura y la acerque más a la ciudadanía con motivo de los 150 años de su nacimiento”, ha destacado la vicealcaldesa y concejala de Cultura, Maria Fajardo.

Así, la Concejalía de Relaciones Institucionales, encabezada por Diego A. Vila, será la encargada de establecer sinergias con el Ayuntamiento de Xàtiva, ciudad con la que Vila-real comparte la figura de Sarthou, con el objetivo de intercambiar documentación, fotografías y materiales originales que permitan enriquecer las actividades previstas. Por su parte, desde Educación, área que dirige Anna Vicens, se trabajará en la implicación de los centros escolares, especialmente del CEIP Carles Sarthou, cuyo himno “cuenta y narra quién era Carles Sarthou como personaje público”, ha explicado Fajardo. Asimismo, se valora la elaboración de materiales didácticos para que el alumnado de Vila-real conozca la trayectoria y la importancia de este personaje ilustre. El objetivo es que la conmemoración tenga también una vertiente educativa y divulgativa.

Los departamentos de Museos y Archivo, ambos bajo la responsabilidad de Santi Cortells, coordinarán la investigación y cesión de fondos documentales y fotográficos, procedentes tanto del Archivo Municipal como de otras instituciones, con la finalidad de organizar una exposición fotográfica y documental durante la semana coincidente con la fecha de nacimiento de Sarthou Carreres. Paralelamente, el Departamento de Cultura, encabezado por la vicealcaldesa Maria Fajardo, asumirá la coordinación general del programa y la planificación de actividades complementarias, como conferencias y charlas divulgativas con especialistas en la figura de Sarthou y su contexto histórico y cultural.

Para la conmemoración se invitará a colaborar a diferentes entidades locales, como la Asociación Fotográfica Carles Sarthou y la Associació Cultural Socarrats, así como a participar en iniciativas conjuntas con entidades de Xàtiva. Además, el pistoletazo de salida del Año Sarthou tendrá lugar en el marco de las Fiestas Fundacionales de Vila-real, ya que la lectora de la Carta Pobla será una representante del colegio que lleva el nombre de este destacado vila-realense.

Fuente: https://castellonplaza.com

DONACIÓ DE TROBALLES ARQUEOLÒGIQUES AL SAGUNT DE FA UN SEGLE

LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL DE ESTIVELLA

  • L’investigador LLUÍS MESA I REIG repassa els fets que van ser notícia a la comarca fa cent anys i van ser recollits en la premsa de l’època.

La segona quinzena de gener va iniciar-se amb un oratge núvol i amb un “frio intenso”, com explicava Las Provincias el 14 de gener. Pareix que, durant aquells die,s les baixes temperatures predominaren.

El mercat setmanal va ser notícia en la premsa. El dia 14 els venedors no tingueren sort. El mal oratge va fer que no hi anara molta gent. A més, l’inspector cap de veterinària, Sr. Martín Grima, va decomissar una bona partida de verdures en condicions dolentes. Demanà el certificat sanitari a diverses parades d’embotits i comestibles. També el regidor Petit Reguart inspeccionà les parades per a corregir deficiències. Sortosament, el 21 de gener Las Provincias esmentà que experimentà el mercat una animació extraordinària. Els preus més destacats eren: garrofa 4,5 pta. per arrova, fesols 11 pta. per barcella, dacsa 4,5 pta. i civada 4 pta. Cal afegir que, gràcies a l’acció de l’inspector de policia Placido Señalada, es va trobar “limpio el mercado de cierta gente indeseable que se dedicava a ciertas actuacions poco piadosas”.

La premsa va comentar la mort d’Antonio Llopis Gil. El soterrar va constituir ”una sentida manifestación de duelo”. Els seus fills Jaime i Antonio van rebre nombrosos condols, Una altra mort va ser la d’Herminio Casanova Tena. Era pare polític del farmacèutic i exalcalde republicà José Casanova Ramos. El traspàs fou molt sentit a Sagunt i a Vilafranca, on havia nascut.

   El cap d’arbitris Daniel Góngora va desaparéixer. Era una notícia estranya. “Parece que hay varios perjudicados con dicha ausencia” esmentava Las Provincias del 21 de gener.

Fútbol

   Entre els partits de futbols, van destacar la derrota a casa del Sagunto CF contra el Castalia de Castelló per tres gols a quatre. Cada equip va tirar dos penals, com deia Las Provincias del 19 de gener. Un altre resultat advers va ser la derrota de l’Sporting del Puerto de Sagunto contra el Reserva del Valencia per tres gols a quatre en el partit jugat el 22 de gener a les 15.15 hores. La Correspondencia de Valencia del 23 de gener deia que el Sr. Leonarte va fer un bon arbitratge. Encara que els portenys foren finalistes del Grup B en les dos últimes temporades, l’equip local fou superior. El Diario de Valencia del 23 de gener expressava que “con un buen juego hicieron pasar una buena tarde a los aficionados”. Una altra derrota va ser la del mateix equip contra el Torrente CF fora de casa. L’equip local guanyà per quatre gols a tres, relatava la Correspondencia de Valencia del 25 de gener. El partit “se deslizó con alguna dureza però sin incidentes desagradables”, com deia Las Provincias del 26 de gener. L’únic resultat futbolístic positiu fou la victoria de Sagunto CF contra l’Stadium CF a casa per huit gols a zero. El Pueblo contava el 26 de gener que l’equip visitant es va desplaçar amb huit jugadors “por imposibilidad de desplazarse el once completo”.

   Els problemes relacionats amb l’aigua potable van destacar a Sagunt. Es va denunciar, des de Las Provincias del 21 de gener, que l’aigua de les cisternes, gastada per al consum humà, era utilitzada per a llavar la roba als afores de la ciutat. Es demanava que l’Ajuntament actuara. També se sol·licitava que ho fera pel trencament d’una canonada en el carrer de Gilet, sense que l’empresa l’arreglara. Les vies urbanes estaven inundades. Una última notícia relativa a l’aigua és la realització d’un pou en la partida de Montiver, en la Pomera Alta. Fou promogut per José Casanova i Teodoro Torrejón. Els llauradors el batejaren amb el nom de “Los Atrevidos”. Pareix que aportaria un cabal important per als camps.

Una altra bona notícia va ser la donació realitzada pel regidor Francisco Moros Flors a la Comissió de Monuments de la província de dos destacats exemplars de pedra trobats en un camp de la seua propietat, situat en la partida d’Almudafer prop de l’Antigon. Desitjava que fora exposat en el teatre romà de la ciutat.

Aquells dies va ser notícia la visita de Lerroux a Sagunt. Però eixa i unes altres notícies formaran part del pròxim “De cent en cent”.

Fuente: https://www.levante-emv.com

SANTA MARÍA MAGDALENA Y LAS FIESTAS DE CASTELLÓ

HENRI BOUCHÉ, CRONISTA OFICIAL DE BORRIOL

Ya estamos en las puertas de la semana grande de Castelló, las fiestas de la Magdalena. Ya en prensa y radio y en otros medios aparecen los profusos programas festivos. Nombramiento de reinas, damas, pregoneros, gayateros y demás personal festivo. Todo está anunciado y dicho en espera del día grande.

Pero, a veces nos preguntamos, quién era María Magdalena y, quizá, no nos remontemos tanto a la santa cuanto a la celebración festiva.

De los santos se ha hablado mucho, pero menos, históricamente hablando, de las santas. María, la Magdalena, natural de Magdala, al parecer, fue, sin duda, discípula y apóstol de Jesús, testigo directo de la resurrección y transmisora primera de la noticia a las mujeres y hombres de aquel momento. Su familiaridad con Lázaro, María y Jesús es proverbial como aparece en la Biblia. Apóstol de los apóstoles, decía el papa Francisco. Evangelizó en Roma, Alejandría y Éfeso.

Huevo rojo

Se habla de ella parcamente, incluso se cuenta algún hecho prodigioso o milagroso como cuando visitó al emperador Tiberio para comunicarle que Cristo había resucitado, y éste, despectivamente, le respondió algo así como que este huevo es rojo, y, al punto, el huevo que tenía en sus manos el emperador, se volvió rojo. Anecdótico, pero real. De ahí que se propagara el caso y se otorgara a María Magdalena la tradición del huevo rojo de Pascua, tan popular en las culturas centroeuropeas.

Desde que Jesús sacó aquellos siete demonios que la atormentaban, la vida de María Magdalena discurrió por los caminos del bien y el servicio a Jesús. Ser el centro de nuestras fiestas es un honor para los castellonenses.

Fuente: https://www.elperiodicomediterraneo.com/opinion/2026/02/25/santa-maria-magdalena-fiestas-castello-127229341.html

ENRIC JUAN REDAL, CRONISTA OFICIAL DE ALAQUÀS, NOMBRADO MIEMBRO DE LA ACADEMIA VALENCIANA DE CRONISTAS OFICIALES

CÈSAR GARCIA ALEIXANDRE

EL CRONISTA OFICIAL DE ALAQUÀS, ENRIC JUAN REDAL, ha sido nombrado miembro de la ACADEMIA VALENCIANA DE CRONISTAS OFICIALES, una entidad de reciente creación que nace con la vocación de agrupar y reforzar el trabajo de investigación histórica local y actuar como puente entre ayuntamientos y mundo académico.

El nombramiento se formalizó el jueves, 19 de febrero, en el Salón del Consulado del Mar de la Lonja de València. Tras el acto, el alcalde de Alaquàs, Toni Saura, y la concejala de Cultura, Marta Murciano, recibieron oficialmente al historiador para felicitarlo públicamente por este nuevo cargo y agradecer su labor investigadora y divulgativa centrada en la población.

Desde el consistorio se destaca que esta designación supone un reconocimiento a su trayectoria y, además, sitúa a Alaquàs presente en la Academia desde sus inicios, al formar parte Juan Redal de esta corporación reconocida por la Generalitat Valenciana.

Una trayectoria ligada a Alaquàs desde los años 70

Nacido en Alzira, Enric Juan llegó a Alaquàs en los años 70 como profesor de Historia en el instituto hoy conocido como IES Faustí Barberà. En aquel contexto impulsó, junto a la Clavaría de la Mare de Déu de l’Olivar (1981), la publicación Quaderns d’Investigació d’Alaquàs, un proyecto de largo recorrido que recibió la Medalla de Oro de la Ciudad en 2022 por sus más de cuatro décadas de trabajo investigador sobre el municipio y su gente.

Juan Redal fue nombrado cronista oficial de Alaquàs el 26 de febrero de 1982 por acuerdo plenario. Su trayectoria también está vinculada al tejido cultural y comarcal: participó en la fundación de iniciativas como el Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud, favoreciendo la aparición de nuevas personas investigadoras y el interés por la historia local y comarcal. Asimismo, fue director del antiguo Centro de Profesores de Torrent.

Hijo Adoptivo de Alaquàs

Una extensa y amplia trayectoria por la que Enric Juan Redal fue nombrado, en 2024, Hijo Adoptivo de Alaquàs, a propuesta de los Clavaris de la Mare de Déu de l’Olivar 1981 y Asociación Cor de Vila, asociaciones y personas que a título personal han apoyado a la iniciativa así como miembros del equipo de redacción de Quaderns d’Investigació y representantes de Caixa Popular. La celebración tuvo lugar un 28 de febrero, una fecha histórica en la cual se conmemora la recuperación y apertura pública del Castell de Alaquàs como centro cultural para la ciudadanía.

Además de su labor investigadora, Enric Juan es colaborador habitual de Levante-EMV, donde ha contribuido a divulgar la memoria y el patrimonio de l’Horta Sud y de Alaquàs.

Fuente: https://www.levante-emv.com

LA FUENTE DE MARJANA. VIDEO DE ANTONIO GARCÍA LACRUZ, CRONISTA OFICIAL DE CHERA

Como recientemente han sido desbrozadas las inmediaciones de este manantial y reparada su instalación, he decidido dar a conocer la historia de esta fuente, así como su antiguo y complejo sistema de regadío.

PARA VER EL VIDEO PULSA EN LA FUENTE DE ESTA NOTICIA

Fuente: https://www.facebook.com/100064530559087/videos/1436853238092329

LA CONSTITUCIÓ DE L’ACADÈMIA VALENCIANA DE CRONISTES OFICIALS

  • El parlament del president en l’acte de presa de possessió dels acadèmics fundadors

Distingides autoritats: Honorable Senyora Marta Alonso Rodríguez, Secretària Autonòmica de Cultura, que assistix a l’acte per delegació en representació del president de la Generalitat Valenciana; Il·lustríssim Senyor Francisco Teruel Machí, diputat de Cultura, que assistix a l’acte per delegació en representació del president de la Diputació de València; Il·lustríssim Senyor Miquel Nadal Tárrega, director general de Cultura; Il·lustríssim Senyor Rafael Sebastián Aguilar, director general de Ciència i Investigació.

Representants de nombroses institucions valencianes: Molt Il·lustre Senyor José María Lozano Velasco, president del Consell Valencià de Cultura; Il·lustríssima Senyora Verónica Cantó Domènech, presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Il·lustríssim Senyor Manuel Portolés Sanz, director de la de la Reial Societat Econòmica d’Amics del País; Il·lustríssima Senyora Carmen de Rosa Torner, presidenta de l’Ateneu Mercantil de Valencia; Il·lustríssim Senyor Jesús Huguet Pascual, president-degà de l’Acadèmia Valenciana de Genealogia i Heràldica; Il·lustríssim Senyor Antonio Berna Jover, secretari de la Real Asociación Española de Cronistas Oficiales per delegació del president; Il·lustríssima Senyora Aranzazu Guerola Inza, presidenta de la Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Gales; Il·lustríssim Senyor José Ramón Chirivella Vila, president de l’Associació de Juristes Valencians.

Diputats, senadors, alcaldes i regidors de nombrosos pobles valencians, companys acadèmics numeraris fundadors, amics cronistes, familiars, senyores i senyors, bon dia a tots.

El cronista oficial, designat pels respectius Ajuntaments, exercix la seua missió amb caràcter honorífic i vitalici, basant la seua labor en raons estrictament vocacionals, d’amor i entrega al seu municipi, en un treball sense remuneració. Entre altres funcions, desenvolupen la investigació i l’estudi de temàtiques molt diverses dels municipis i entitats de la Comunitat Valenciana, igualment s’ocupen de la protecció del patrimoni històric, artístic, documental, lingüístic, literari, paisatgístic i humà en l’esfera de la seua competència. També en assessorar i informar a les Autoritats i Organismes de les Administracions, que ho sol·liciten, en qüestions relatives a Història, Art, Folklore, Heràldica, Tradicions, Urbanisme, Toponímia, Lingüística, Literatura, Ecologia i altres en temes relacionats amb els seus pobles.

Des de l’any 1954 els cronistes oficials venen reunint-se en assemblees biennals, tots els anys parells, per a compartir unes jornades en pro de la nostra cultura, en un inestimable servici en favor dels nostres pobles. La primera celebrada fou aquell any, l’Assemblea de Cronistes Oficials de València i la seua província, i va tindre lloc al Saló de Corts del Palau de la Generalitat, ací a la Llotja en este mateix Saló del Consolat de Mar, i al Saló de Sessions de l’Ajuntament de València.

Formaven la Comissió Organitzadora entre altres: José Caruana Reig, baró de San Petrillo, degà del Centre de Cultura Valenciana; Nicolau Primitiu Gómez Serrano, vice-degà del Centre de Cultura Valenciana;  Francisco de Paula Momblanch Gonzálbez, director de Número del Centre de Cultura Valenciana; Salvador Carreres Zacarés, cronista de València; Manuel Gonzalez Martí, director del Museu Provincial de Belles Arts; Carlos Sarthou Carreres, cronista de Xàtiva; Domingo Fletcher Valls, director del SIP de la Diputació de València; Felipe María Garín Ortiz de Taranco, director de l’Escola de Belles Arts de San Carlos;  José María Ibarra Folgado, director de la Biblioteca Universitària;  Julián San Valero Aparisi, catedràtic de la Universitat; Arturo Zabala López, arxiver bibliotecari de la Diputació Provincial de València; Elías Olmos Canalda, canonge arxiver de la Catedral de València; nombrosos cronistes i, com a secretari general, Vicente Badia Marín, cronista de Torrebaja i Almàssera.

Ja en 1956 es va celebrar la I Assemblea de Cronistes Oficials del Regne de València per als cronistes de les tres províncies. El lloc igualment a la ciutat de València, als mateixos escenaris que l’anterior. S’incorporaren a la comissió organitzadora entre altres: Francisco Almela Vives, de la Real Academia de la Lengua;  Rosa Rodríguez Tormo, directora de l’Arxiu del Regne de València; Jesús Ernesto Martínez Ferrando, director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó; Felipe Mateu Llopis, inspector Regional de Biblioteques; i Francisco Figueras Pacheco, cronista d’Alacant.

La II Assemblea de Cronistes Oficials del Regne de València (1958) va durar sis dies, i es va celebrar a València, Castelló, Peníscola i Alacant. Entre altres s’incorporaren a la comissió organitzadora: Enric Matalí Timoneda, secretari de Lo Rat Penat; Joaquín Maldonado Almenar, president de l’Ateneo Mercantil; Eduard Codina Armengot, cronista de la província i arxiver de la Diputació de Castelló; Jesús Manglano Cucaló de Montull, baró i cronista de Terrateig; Enric Taulet Rodríguez Lueso, cronista d’Albuixec; Vicent Martínez Morellà, cronista de Benidorm, i poc després de la ciutat d’Alacant; Jaume Bru Vidal, cronista de Sagunt, més tard igualment de la ciutat de València; i Emili Beüt Belenguer, cronista de la Pobla de Farnals, posteriorment president de Lo Rat Penat.

Després ja s’han celebrat sense interrupció les assemblees en el mes de octubre, cada 2 anys, sempre en estos locals del Consolat de Mar de la Llotja, fins a 1996, quan l’edifici va ser declarat i inscrit en la llista del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i remodelats els seus espais.

En els inicis del seu funcionament amb caràcter institucional, els cronistes van comptar amb els auspicis de l’Institut d’Estudis Alacantins, actual Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, la Societat Castellonenca de Cultura i el Centre de Cultura Valenciana, actual Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. Les tres institucions van crear una secció que incorporava els cronistes oficials de les províncies respectives; primer fou la Secció de València i en 1958 les Seccions Alacantina i Castellonenca de Cronistes del Regne de Valencia.

Des d’aquella època inicial han ocupat la presidència dels cronistes: Salvador Carreres Zacarés, (cronista de València) (1956-1963), Francisco Almela Vives (cronista de Valencia) (1963-1967), Francesc de Paula Momblanch Gonzálvez (cronista de Muro de l’Alcoi) (1967-1980), Enric Taulet Rodríguez Lueso (cronista d’Albuixec) (1980-1983), Santiago Bru Vidal (cronista de València i Sagunt) (1983-2000), Francesc de Paula Momblanch García (cronista de Benilloba) (2000-2018) i jo mateix, Josep Ramon Sanchis Alfonso (cronista oficial d’Aldaia) (des de 2019 a l’actualitat).

Després de tres llargues dècades d’activitat, amb l’arribada de la democràcia, baix la presidència de Santiago Bru Vidal, en la XVI Assemblea General de 1986, van acordar transformar la secció en una associació civil autònoma i independent, acord que fou ratificat en la XVII Assemblea de 1988, amb personalitat i independència pròpia, sent aprovats els seus estatuts per la Direcció General d’Interior de la Conselleria d’Administració Pública el 26 de juny de 1989, naixent així l’Associació de Cronistes Oficials del Regne de València. I des de 1989 l’associació ha estat agrupant els cronistes, reunint-los, organitzant i realitzant les seues assemblees fins al moment present cada dos anys, publicant les seues actes corresponents, l’última la XXXIV Assemblea en el 2024.

L’Associació de Cronistes Oficials del Regne de València, amb una àmplia activitat cultural, en els últims temps va rebre dos importants reconeixements:

– La Medalla al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana l’any 2010.

– La Medalla d’Or de la Ciutat de València atorgada per l‘Excel·lentíssim Ajuntament de València l’any 2014.

Durant estos anys, la tasca dels cronistes oficials ha estat encomiable, tant pel que fa a la investigació històrica com per l’assessorament que brinden als ajuntaments, en molts municipis, sobretot els que tenen menys recursos, sempre d’una manera altruista.

El 10 de juliol de 2024, en relació amb l’acord adoptat en la XXXIII Assemblea de l’Associació de Cronistes Oficials del Regne de València, celebrada en 2022, va presentar en la Conselleria de Cultura la documentació necessària per a sol·licitar la creació per la Generalitat Valenciana d’una Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials. Possibilitat contemplada en l’Estatut d’Autonomia, i en virtut del que disposa el decret 91/2015, de 12 de juny, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel que es regula la creació d’acadèmies científiques, culturals i artístiques de la Comunitat Valenciana.

Després dels tres informes preceptius i favorables: del Consell Valencià de Cultura de 25 novembre 2024; de l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva de la Generalitat de 12 de març de 2025; de la Direcció General de Cultura de 4 d’abril de 2025 i de la corresponent exposició pública; el Consell de la Generalitat Valenciana en la seua reunió del 26 de novembre de 2025 acordava pel DECRET 183/2025, la creació de l’Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials i publicava els seus estatuts.

Ara és el moment de mostrar un agraïment especial a la Direcció General de Ciència i Investigació, a la Direcció General de Cultura i a totes aquelles persones que des dels diferents organismes de la Conselleria de Cultura i altres departaments de la Generalitat han intervingut en el procés de creació de l’Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials i l’han fet possible.

Este any 2026, el mateix de la constitució de l’Acadèmia, tindrà lloc el 27 de juliol una important commemoració, la del 750 Aniversari de la mort del rei Jaume I (1276-2026). Després de prendre la capital en 1238 va adoptar la determinació de crear un ens administratiu diferenciat dels altres de la Corona d’Aragó. Un territori al que va voler dotar d’una personalitat pròpia, amb unes fronteres i una diferenciació espacial, social i institucional, amb uns furs i una moneda particular. Igualment, este 2026 els cronistes valencians comencen amb la seua acadèmia un nou camí, una etapa que esperem fructífera.

Un lema que amb freqüència tinc present es el que diu Fer, fer i fer, una labor callada, rigorosa, contínua i constant, i que es podríem aplicar els acadèmics.

L’acadèmia serà el que vullgau els acadèmics d’esta acadèmia, que ara comença a caminar. La historia i el patrimoni dels pobles valencians està en les vostres mans. Important, sens dubte, per a que l’acadèmia i els acadèmics puguen portar endavant els seus projectes, serà la col·laboració i l’ajuda de les institucions publiques (Generalitat, Diputacions Provincials i Ajuntaments) que oferisquen suport a les activitats que programem, amb l’objecte de promoure la cultura dels nostres pobles, que al cap i a la fi és allò que li dona sentit a haver-se creat esta institució.

En l’organització d’este acte hem comptat amb la important i inestimable ajuda dels membres de la Junta de Govern de l’Associació, fonamental perquè arribara a bon port. Igualment, vull agrair la presència en esta sessió inaugural d’autoritats i membres destacats de diferents Institucions valencianes, ja nomenats al principi de la meua intervenció.

I, personalment, he de retre un agraïment especial a l’Excel·lentíssima Senyora Mª José Catalá Verdet, Alcaldessa de Valencia, i a l’Il·lustríssim Senyor José Luis Moreno Maicas, Regidor Delegat d’Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals de l’Ajuntament de València. Igualment, als funcionaris de l’Ajuntament de València Mª Teresa Cuñat, Cap del Departament de Protocol; Marta García Pastor, Cap de Servici de Patrimoni Històric i Artístic; Javier Martí Oltra, Cap de Secció de Museus i Monuments, i a Belén Villanueva Barco, Directora de la Llotja i a la resta de personal de l’edifici, per totes les consideracions que ens han dispensat. I, com no, als dos cronistes oficials de la ciutat de València per la seua inestimable ajuda: Francesc  Pérez Puche i Vicent Baydal Sala.

Per a finalitzar, voldria agrair la important col·laboració que hem rebut i que ha resultat fonamental per a l’organització i desenvolupament d’este acte de diferents institucions valencianes. En especial, a l’Ajuntament de València per cedir-nos este incomparable marc de la Llotja de Valencia. També a la Diputació de Valencia, per estar sempre al nostre costat i per la seua inestimable ajuda. I com no, a la Generalitat Valenciana pel seu constant suport als cronistes valencians.

Fuente: https://lletraferit.com

ALZIRA RET HOMENATGE A ALFONSO ROVIRA AMB L’ACTE ‘LA MIRADA I LA PARAULA’ AL CÍRCULO ALZIREÑO

Alzira va viure una vesprada carregada d’emoció i memòria amb la celebració de l’acte «La Mirada i la Paraula», un homenatge pòstum dedicat a ALFONSO ROVIRA (CRONISTA OFICIAL GRÁFICO DE ALZIRA). L’encontre, celebrat al Círculo Alzireño, va reunir amistats, companys i nombroses persones que van compartir vivències al costat d’una figura estretament vinculada a la vida cultural i social de la ciutat.

L’acte, organitzat per l’Associació Cultural de Comunicació Digital i l’Associació Mediambiental Murta i Casella, va servir per recordar la trajectòria i el llegat d’Alfonso Rovira, destacant la seua capacitat per retratar la realitat alzirenya amb sensibilitat, compromís i una mirada honesta sobre el territori i la seua gent.

Sota el títol «La Mirada i la Paraula», diferents intervinents van evocar la seua figura des de vessants personals i professionals. Hi participaren AURELIANO LAIRÓN (CRONISTA OFICIAL DE ALZIRA), Pilar Rovira, Bernat Clari, Bernardo Mazo, Xema Pérez i JOSÉ RAMÓN SANCHIS (CRONISTA OFICIAL DE ALDAIA Y PRESIDENTE DE LA ACADEMIA VALENCIANA DE CRONISTAS OFICIALES), que van compartir records i reflexions al voltant de la seua aportació cultural.

L’acte també va comptar amb la presència institucional de l’alcalde d’Alzira, Alfons Domínguez, i del regidor de Cultura, Israel Pérez, que van destacar la importància de mantindre viva la memòria de les persones que han contribuït a enriquir el patrimoni cultural i humà de la ciutat.

La trobada es va convertir en un espai de reconeixement col·lectiu, on la paraula i el record van reforçar la petjada d’Alfonso Rovira en la memòria compartida d’Alzira.

Fuente: https://www.elseisdoble.com