AURELIANO J. LAIRÓN PLA, CRONISTA OFICIAL D’ALZIRA

Un poble com el nostre ha patit en els darrers cent cinquanta anys quantitat d’inundacions. Fem un repàs de les riuades més notables de les quals tenim constància des que Alzira és ciutat.

Des de 1876 i fins la Guerra Civil (1936-1939) les riuades més importants que van patir els nostres avantpassats van ser les quatre de 1881 (entre l’1 de gener i Pasqua de Resurrecció), la del 3 de novembre de 1884, les de febrer i desembre de 1894, la de 1898, la d’abril de 1906, la de novembre de 1916, la de setembre de 1919 i la d’octubre de 1923. Després de la contesa nacional la de gener de 1941, la d’octubre de 1943, la de febrer de 1949, la de febrer de 1956, la d’octubre de 1958, la del mateix mes de 1965, la pantanada de 1982, la de novembre de 1987 i la de febrer de 1989.

Els danys que en els camps del terme i en les vivendes i infraestructures de la població s’han produit al llarg d’estos darrers anys han sigut evidentment molts i difícilment quantificables.

Segons assenyala Vicente Pelufo durant la riuada de 1884 en alguns carrers les aigües van aconseguir una altura de quatre metres “con la agravante de conservarse a ese mismo nivel por espacio de tres días. La miseria se enseñoreó de muchos hogares que se vieron acosados por el hambre”. A pesar de tot no va haver pèrdua de vides humanes.

La dels dies 30 i 31 d’octubre de 1923 superà en 40 centímetres la inundació de 1884 i en alguns punts va aconseguir el mateix nivell que la de 1864. En certs carrers la velocitat de les aigües va alçar el paviment. Les cròniques de l’època destaquen la heroïcitat de la guàrdia civil i dels barquers qui amb les seues llanxes areneres van salvar la vida de molts veïns que corrien el perill de ser arrosegats pel corrent de l’aigua. Una gran solidaritat es va manifestar per part dels pobles d’Algemesí i Cullera que van abastir de pa a la ciutat. L’Ajuntament va sol·licitar dels poders públics una indemnització per a atendre gran part de les despeses que es van realitzar.

El trencament de la presa de Tous l’octubre de 1982 va suposar un abans i un després en la història de la localitat i de bona part de la comarca. Els 120 milions de metres cúbics d’aigua van arrasar bona part dels nostres municipis que van viure la seua major tragèdia fins a eixe moment. La ciutat no es va recuperar plenament fins uns anys després i va nàixer un important moviment associatiu per reivindicar els drets dels damnificats.

Les intenses pluges caigudes el 4 de novembre de 1987 sobre la conca del Xúquer van provocar el desbordament del riu i la inundació de la ciutat. Alzira es va convertir en un mar de fang. Cent noranta marroquins van quedar aïllats a l’estació de RENFE. El nivell de les aigües va ser aproximadament la mitat que la pantanada de 1982 i es van produir quantioses pèrdues en l’agricultura, la indústria i el comerç.

Cal reconéixer que en els últims anys s’han realitzat obres, algunes d’envergadura. Malgrat tot seguirem patint les riuades i les seues conseqüències, perquè són una constant i així ens ho ensenya la història. Tornaran a repetir-se perquè estem condemnats per les circumstàncies.

Fuente: https://www.levante-emv.com