LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

Arriba la primavera. Una llum nova alegra l’entorn. No obstant això, hem de pensar que l’oratge és inestable. A més, ara no podem generalitzar com abans. El canvi climàtic porta jornades inesperades. Un dia morim de calor i un altre ens banyem. Hi ha una locució que recorda que no sempre s’ha d’universalitzar. Es tracta de: una flor no fa estiu. Indica que un fet concret o aïllat no establix una regla. A voltes, pot acabar-se amb ni dos primavera.

L’alegria de la celebració fallera, provocada per haver tingut un bon oratge, no ha de fer creure que ha sigut totalment perfecta. L’èxit d’algunes activitats festives no significa que tot va bé. Una flor no fa estiu. Cal superar l’ús descontrolat de la pólvora, especialment protagonitzat pel món no faller. La brutícia intensa no pot continuar així. El problema no solament afecta la Ciutat Vella de València sinó els barris en els quals l’Ajuntament no vol o no pot frenar el que passa. L’Ofrena ha de buscar una tercera jornada per l’afluència de gent. També s’ha d’organitzar l’acte evitant les interminables cues provocades pel tancament del recorregut en els punts d’eixida i entrada. La policia local hauria de reflexionar. La creixent crisi dels artistes fallers remata la part negativa d’una gran festivitat. Tenim una tradició festiva excel·lent, però cal canviar el que no funciona correctament.

La crisi mundial convida a establir mesures socials. Fa alguns anys no es promogueren en l’Estat espanyol, quan esclataren conflictes. Així que, hem de mirar-les positivament, encara que no s’ha d’oblidar que una flor no fa estiu. Les mesures generalistes que afecten rics i pobres, no protegixen necessàriament les persones més humils. Tampoc són perennes.

Pensava que enguany la discriminació de la dona per part de la confraria de la Sang de Sagunt acabaria. Creia que la possible obertura de l’expedient del Ministeri per a retirar el títol de festa d’interés turístic nacional per la falta d’igualtat, faria canviar d’opinió els confrares. Ara veig que una flor no fa estiu. Em trobe trist perquè admire eixa festa de la meua comarca. Crec que ja ha arribat el moment que intervinga l’Administració i la Justícia. Mai una tradició pot frenar la inclusió.

En definitiva, no ens il·lusionem abans d’hora perquè una flor no fa estiu. L’esperança saludable pot estancar-se i no arribar a la realitat desitjada.

Fuente: https://www.levante-emv.com