Arxiu diari: 29 de març de 2026

REIVINDICACIÓ DE LA LLOTGETA DE SAGUNT

  • LLUÍS MESA torna a repassar el que va ser notícia fa cent anys al Camp de Morvedre.

LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

El mes de gener va acabar amb una important notícia política. El polític Lerroux va estar el dia 27 a Sagunt. Arribà en cotxe des de l’estació de tren de València. Va visitar el Port. Dinà a la ciutat. La premsa no va arreplegar massa detalls d’esta visita privada.

Entre els esdeveniments esportius destacà la victòria del Sagunto a l’Stadium el diumenge 24 per huit gols a zero. Ho va tindre fàcil l’equip local, ja que els visitants solament tenien 8 jugadors i tres n’eren reserves. El Diario de Valencia ho contava el 28 de gener. Un altre partit nomenat fou el jugat a les 15.15 hores del 31 de gener entre el Levante FC i l’Atlético Saguntino. Van anar 1.000 aficionats de l’equip visitant. Els locals demostraren “un excelente once”, encara que van perdre per dos gols a cinc. El corresponsal del Diario de Valencia del 2 de febrer escrivia que “el público salió satisfecho del encuentro y aplaudio a rabiar, ya que hubo goals para ambas partes”.

El Somaten, milícia urbana recuperada pel govern, va nomenar cap de districte de Santa Anna a José Moreno Romero. Segons deia Las Provincias el 29 de gener, era una “persona muy honorable y de muy sólidos prestigios”.

Restauración de l’ajuntament

En el municipi de Torres Torres, es va celebrar la restauració de l’Ajuntament gràcies a l’alcalde Pascual Bolinches. Es trobava en un estat lamentable. A més, segons el corresponsal de Las Provincias del 29 de gener es va col·locar per primera vegada el retrat del Rei perquè era un “hombre de arraigados sentimientos monárquicos”.

Els robatoris afectaven molt a la ciutadania que agafava el tren. La premsa ho esmentava. Concretament, deia que l’últim cas va ser el robatori de la cartera a Ignacio Lluesma Flor. Tenia 400 pessetes. Havia agafat el tren a les nou del matí i es dirigia a València. El corresponsal denunciava que era “una plaga social más terrible que la langosta y que precisa enérgicas medidas de quien corresponda”.

La societat saguntina estava afectada per la greu malaltia de dos persones molt reconegudes. Per una banda, Las Provincias del 30 de gener es feia ressò de l’estat greu del “cultísimo maestro nacional” Fernando García Casaña. Era regidor i president dels mestres nacionals del districte. L’altre malalt destacat era la de l’industrial i exalcalde José Pitarch Viña.

Edifici del segle XVIII

Una reivindicació històrica va tornar a les planes de la premsa. Es tractava de la restauració de la Llotgeta. Las Provincias del 30 de gener exposava que es veia “con profunda pena” l’obertura de cert comerç en la planta baixa. Es contava que un edifici del segle XVIII mereixia ser recuperat i que “era una verguenza” com es trobava. S’expressava, que s’havien d’instal·lar les dependències de les entitats locals, ja que algunes d’elles ocupen “antiestéticos caserones apartados de las vías principales de Sagunto”.

El transport estava de sort, encara que les vies de comunicació continuaven tenint problemes. Per una banda, es va posar en marxa la nova empresa Expreso Saguntino. L’horari s’iniciava a les set del matí i arribava a les huit i quart. L’últim eixia a les 18.45 hores de Sogorb, deia Las Provincias del 31 de gener. Per una altra part, es denunciava que la carretera al Port continuava sense acabar d’arreglar-se. Gràcies al diputat Navarro, la Diputació Provincial va iniciar les obres, però estaven inacabades.

Sindicat de la Policia Rural

El Sindicat de la Policia Rural, presidit per Enrique Rubio Gallur, va fer pública a finals de gener la comptabilitat de l’exercici. El secretari Teodoro Torrejón anuncià, entre altres dades, que s’havien recaptat 3.197 pessetes. Segons el corresponsal, es demostrava que l’entitat tenia una “extraordinària actividad”.

La visita al patrimoni saguntí d’este temps va ser protagonitzada per les alumnes de l’Escola Normal de València. Estigueren acompanyades per les professores Carmen García de Castro i María Villem de Rey. Van estar en la siderúrgia saguntina i en els Forns Alts. Posteriorment, visitaren les runes del teatre romà i del castell. Prengueren bona nota de tot el que veien. Posteriorment tornaren en el tren mixt a València.

Mort de l’alcalde

Aquells dies va ser notícia la mort de l’exalcalde José Pitarch. Però, eixa i unes altres notícies formaran part del pròxim ‘De cent en cent’.

Fuente: https://www.levante-emv.com

AMICS DE LA COSTERA PRESENTA UN MONOGRÁFICO SOBRE PATRIMONIO CIVIL DE XÀTIVA Y COMARCA

La Asociación de Amics de la Costera presenta este martes el número 21 de Papers de la Costera, un monográfico sobre patrimonio. La presentación correrá a cargo del profesor Antoni Furió, catedrático de Historia Medieval de la Universidad de Valencia y autor de uno de los artículos: Señores y señorías en el área de influencia de Xàtiva al final de la Edad Media.

La publicación, de 446 páginas, está dedicada al patrimonio civil (casas y palacios señoriales) de la comarca y algunas poblaciones del antiguo término particular de Xàtiva. Inicia el libro el Pòrtic, con el prólogo de Vicent Torregrossa Barberà, presidente de la asociación. Le sigue el apartado Historia, con el mencionado estudio de Antoni Furió; el trabajo Los usos del Buixcarró en Xàtiva y las comarcas de la Costera y la Ribera durante la antigüedad y la Edad Media, de Rosario Cebrián Fernández, de la Universidad Complutense de Madrid y el estudio DE AGUSTÍ VENTURA, catedrático de Latín y CRONISTA DE XÀTIVA, Corrección de la división comarcal referida a la comarca de Xàtiva.

El tercer apartado, Algunos palacios señoriales de Xàtiva, donde se incluyen unos edificios ya restaurados, otros en proceso avanzado de restauración y otros para los que Amics de la Costera reivindica una intervención. En referencia a los primeros encontramos el artículo: El Palacio del marqués Montortal de Xàtiva. Intervención. Pervivencia y realidad construida, del arquitecto Vicent Torregrosa Soler; así como el estudio del historiador del Arte Mariano González Baldoví La Casa Mòxica-Blasco-Parra de Xàtiva, sobre la casa situada en la plaza del arzobispo Mayoral.

En cuanto a los edificios citados del segundo grupo figura un actualizado y minucioso estudio, nuevamente de González Baldoví: La bella casa de la Calderería 26 de Xàtiva, que analiza la que fue Casa dels Fenollet de Xàtiva y ahora, a consecuencia del estudio, con la posible denominación de Casa-Martí-Rostand; y un trabajo conjunto del arquitecto Pablo Camarasa y del ex gerente del IVAM Sergi Serrano: La casa de los barones de Sacrolirio: antecedentes históricos y proceso de recuperación.

Además, en este mismo apartado, por su interés histórico, también se ha incluido el estudio de un edificio singular, una antigua alquería situada en el exterior de la ciudad, en plena huerta de Xàtiva: La alquería de Próxita. Origen, propietarios y arrendadores o medianeros, otra colaboración de Mariano González Baldoví.Por sus destacados valores arquitectónicos góticos y renacentistas, figura también el artículo La casa de los Sanç de Sorió en la calle Montcada, también del mencionado Pablo Camarasa.

Patrimonio civil comarca

En el apartado Patrimonio civil de diversas poblaciones de la comarca existen varios textos. De Montesa, el estudio La Casa de la Villa de Montesa, al cuidado de Josep Cerdà, historiador y técnico de la Institución Alfonso el Magnánimo. Sobre Genovés, el estudio El antiguo palacio de los Fenollet en el Genovés, obra del maestro y profesor Francesc Úbeda. Moixent está representado con El palacio de Moixent, un tesoro patrimonial desaparecido, de Vicente Gabriel Pascual Montell, profesor de la Universidad de Valencia, y Vicent Terol, archivero municipal de Ontinyent. De Vallés, El Palau dels Sançs de Vallés, de Xavier Ribes, abogado.

La Casa de los Guzmán en Canals. La Casa de la Villa, al cuidado de José A. Polop Morales, bibliotecario de Canals, es el estudio sobre Canals publicado en este monográfico; de Emília Mollà, profesora, se publica el trabajo Los palacios señoriales de la Granja de la Costera y Cerdà, una forma de modular la realidad del espacio y el tiempo, y de nuevo Emília Mollà escribe: Palacio de los marqueses de Montortal y de la Calzada en Cerdà. El profesor de la Universidad de Alicante Abilio Reig-Ferrer habla del patrimonio perdido en l’Alcúdia de Crespins con el estudio La torre medieval (s. XII-1928), y Alfons Vila, cronista de la localidad, aporta unos datos complementarios sobre la desaparecida torre de los Ordaz en el artículo El Palau. Y para cerrar este apartado, y al cuidado del citado Vicente Gabriel Pascual, se publica el trabajo Un paseo por los palacios perdidos de la Costera.

Antiguo término de Xàtiva

El quinto apartado es: Patrimonio civil de diversas poblaciones del antiguo término de Xàtiva, con documentados estudios sobre Aielo de Malferit (Palacio-castillo de Malferit. Rehabilitación como Ayuntamiento de Aielo de Malferit: la revalorización de un edificio del siglo xv, al cuidado de Vicent Torregrosa Soler, arquitecto director del proceso de restauración); sobre la Énova (El Palacio de Sanç. El gusto del Renacimiento en Énova, de Josep A. Gisbert y Josep Gisbert Garcia, arqueólogos), y de la Olleria: L’Ollería: de la Casa del Alcalde en la Casa de la Villa, de JOSEP VICENT VIDAL, CRONISTA OFICIAL (DE L’OLLERÍA).

El sexto y último apartado del libro, Crónica, se dedica a la memoria de las actividades desarrolladas a lo largo del ejercicio anterior: la presentación del número 20 de Papeles de la ostera, el programa de actividades desplegadas en torno al Año de Estellés, la convocatoria del Premio de Investigación para Jóvenes «Al-Xātibī», las jornadas Entre el Compromiso de Caspe y el Fin del Cisma de Occidente, y las acciones desplegadas hacia la conservación y mantenimiento del patrimonio: Plan de Vivienda para Jóvenes en el Conjunto Histórico, actuaciones sobre los baños árabes, rehabilitación e la antigua estación del ferrocarril de Xàtiva, Salvem el Puig, Proyecto Rutvic, Cementerio Civil.

También se recuerda la participación en la convocatoria del Premio Literario Sheikh Zayed de Abu Dhabi, en la modalidad traducción —del árabe al valenciano— de la obra de Ibn Hazm, El Collar de la Paloma.

Fuente: https://www.lasprovincias.es