AURELIANO J. LAIRÓN PLA, CRONISTA OFICIAL D’ALZIRA

Altres espais que evoquen en la ciutat la figura del monarca són un carrer, un centre educatiu i dos monuments.

El 25 d’octubre de 1877 l’Ajuntament d’Alzira va acordar donar el nom del rei a la via que per aquella època es va conformar juntament amb altres tres (que es denominarien Progrés, Cervantes i Sant Francesc) en una zona a l’eixample urbà, sobre el conegut popularment com “Hort de la Tita”, en els voltants dels carrers Albuixarres, Piletes i continuació del de la Rugla (Reis Catòlics). El carrer, llarg i estret, desmereix la figura del monarca per tot allò que va suposar per a la capital de la Ribera.

També l’1 de juliol de 1950 es va crear a la localitat un Centre d’Ensenyament Mitjà i Professional en la modalitat agrícola i ramadera que es va establir a l’antic col·legi dels Pares Escolapis. El 13 d’octubre de 1955 el claustre de professors del que per eixes dates es denominava Institut Laboral, va acordar proposar el nom de Jaume I per al centre. Poc després una resolució ministerial acceptava que el centre, que pocs anys després inaugurà les noves instal·lacions al carrer Gandia, es denominara “Rei en Jaume”.

A la plaça de Sant Judes Tadeu, a l’eixida de la població en direcció a Xàtiva, es va erigir pel municipi l’any 1955, sent alcalde Bernardo Andrés, un monument al monarca. L’escultura majestàtica del rei, de pedra, una miqueta desproporcionada, obra d’Enrique Casterà Masià va patir els avatars propis de sengles desplaçaments i així, en ser retirada del seu lloc primigeni, va presidir durant uns quants anys, el jardí arqueològic del centre de batxillerat que a la ciutat porta el nom del rei. L’abril de l’any 2000, sent alcalde Pedro Grande, va ser novament recuperada per a l’espai en què es va emplaçar al principi.

A la plaça de la Constitució, al costat del monument a la Carta Magna, front a Santa Caterina, després d’haver ocupat amb anterioritat dos llocs diferents a la plaça de Casassús, se situa el relleu en bronze d’Octavio Vicent Cortina, inaugurat el 18 de juliol de 1971, sent alcalde José Pellicer, que recorda els últims moments del rei a la vila poc abans de morir. El text, en castellà, redactat pel llavors croniste oficial de la ciutat, mossén Josep Maria Parra Ballester, diu així: “El Rey Don Jaime recibió el viático en Alcira poco antes de morir, vistiendo el hábito de San Bernardo y renunciando la corona en 27 de julio de 1276”. Un altre text, en la part posterior, sobre làpida, còpia un text del Llibre de la Saviesa: “Honrem als varon gloriosos…als governants en les seues facultats, als hòmens de valor gran…dotats de prudència”, al rei conqueridor que va ornar en vida “de singulars privilegis la nostra ciutat, tunc vila de Algezira, la perla plus fina de la sua corona. Volgué que ací sigueren los darrers dies de son viure mortal hon entregara la sua ànima a son Creador”.

Fuente: https://www.levante-emv.com

La playa de los náufragos, a la una y media de la tarde del 10 de febrero de 1919, naufragó, el pailebote inglés «Minnie G. Parsons», con cargamento de sal a bordo, con destino al puerto de Santos (Brasil).  Fotografía realizada por Darblade, INFORMACIÓN DE FRANCISCO SALA ANIORTE, CRONISTA OFICIAL DE TORREVIEJA.

¿Por qué se le llama Playa de los “náufragos”? En este sentido, EL CRONISTA OFICIAL DE TORREVIEJA, FRANCISCO SALA ANIORTE indica que han sido 22 los naufragios ocurridos a lo largo de los años en esta playa, y que han llevado a bautizarla como la playa de los Náufragos. Es la playa situada más al sur de la población de Torrevieja, limita al norte con el dique de poniente del puerto, utilizado para el embarque de sal. Tiene una extensión de unos 300 metros y una anchura de 40 metros aproximadamente, con una arena fina y dorada y unas aguas tranquilas, excepto cuando sopla el viento de lebeche (el viento de lebeche es un viento del suroeste característico del Mediterráneo español, que viene desde la zona del Sáhara, trayendo a menudo polvo, arena y calor, aunque también puede generar temporales y lluvias fuertes, especialmente en el Estrecho de Gibraltar y Baleares, creando un mar agitado por el cruce de olas).

TAL Y COMO LO CUENTA EL CRONISTA, la playa está actualmente protegida de los vientos de levante,  por los espigones del puerto de Torrevieja. Una protección de la cual no se beneficiaba en los primeros años del siglo XX, cuando todavía no habían comenzado las obras del puerto. Un dato clave para entender los numerosos naufragos, ya que, al carecer de esta protección, muchas embarcaciones que se cruzaban con temporales, acababan varadas en su costa cuando las anclas garreaban y eran liberadas (el garreo del ancla es cuando una embarcación fondeada se desplaza involuntariamente porque el ancla no se ha clavado bien en el fondo y resbala, en lugar de quedar firme, arrastrándose y haciendo que el barco se mueva sin control, lo cual es peligroso y puede causar colisiones o llevarlo a zonas de peligro), cuando había fuertes temporales de viento de levante.

Fuente: https://www.facebook.com/100066376338743/posts/torrevieja-%EF%B8%8F-la-playa-de-los-n%C3%A1ufragos-a-la-una-y-media-de-la-tarde-del-10-de-fe/1186613666894500/

Con el vídeo de las 63 fuentes o manantiales que existen en el paraje de la Milocha, situado en el barranco del Agua de Chera, y cuya mayor parte han quedado al descubierto tras el paso de la Dana, la página Chera Antigua quiere desear un Feliz Año 2026.

PARA VER EL VIDEO PULSA EN LA FUENTE DE ESTA NOTICIA

Fuente: https://www.facebook.com/100064530559087/videos/828476523525142

LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

El més va iniciar-se amb un oratge incert, encara que les pluges no foren abundants, com deia Las Provincias el 10 d’octubre (1925). El 27 d’octubre el mateix diari contava que hi va haver un vent huracanat que “arrancó de cuajo la cubierta de cuatro almacenes en construcción”.

En aquelles dates, va celebrar-se la festivitat a la Mare de Déu del Remei en el Raval del Salvador. El 9 d’octubre el clavari i els majorals repartiren bescuits entre el veïnat. Va acompanyar-los la banda El Arte dirigida per Francisco Monreal. Al sendemà fou la festa grossa. En el Port, la confraria de la Mare de Déu del Roser va organitzar un programa d’activitats per al diumenge 11 d’octubre. S’inicià amb el combregar dels associats a les 6 hores. Va celebrar “la solemne” el rector Enrique Ruiz a les 9 hores. El predicador fou el rector d’Argelita Pascual Huguet. La coral va estar dirigida pel Sr. Monreal. La crònica d’estes festivitats apareixia en Las Provincias del 9 d’octubre. També fou notícia religiosa la malaltia de l’arxipreste de Santa Maria José Náquera Llopis.

Fou sentida la mort del ric propietari José María Chabret Villar el 15 d’octubre. Era nebot del cronista Antonio Chabret. Tenia 29 anys i estava casat amb Concepción Torres Marco. El Diario de Valencia del 16 d’octubre deia que “en todas las clases sociales disfrutava de generales simpatias”.

Carreteres

La situació de les carreteres preocupava. L’ajudant d’obres militars Camilo Martínez estava fent els plànols per a la reconstrucció de la del castell. Las Provincias del 14 d’octubre expressava que era molt necessària perquè en l’últim any havien accedit al monument 3.897 persones. Contràriament, la del Port continuava en mal estat. De fet, el tinent alcalde del Port Gaspar Moradillo va xocar el 15 d’octubre amb un altre cotxe, per ser una via estreta, quan anava al Ple municipal. Miraculosament, es va salvar i fins i tot arribà il·lés a l’Ajuntament per a la sessió, Continuava sent problemàtic el pas a nivell nord. A l’hora de tornar els llauradors a casa, els trens feien maniobres i no permetien la travessia. L’espera va arribar a mitja hora. La intervenció dels guàrdies municipals va evitar que “la cosa hubiese pasado a mayores”, contava Las Provincias del 22 d’octubre.

Tragèdies

Les tragèdies ocorregueren per octubre. En la partida de Gausa, va aparéixer forcat un home de 35 anys. Segons deia El Pueblo el 13 d’octubre, pareixia un “pordiosero”. Francisco Martí Perez i el seu nebot Salvador Perez Posada s’enfrontaren en un hostal amb un sabre. El primer va ferir al segon, deia La Correspondencia de Valencia del 14 d’octubre. Un jove saguntí de 15 anys, de nom Blas Gil Máñez, va ferir accidentalment el veí Matias Clemente Cortés a Begís amb l’escopeta del pare. La víctima estava greu i l’autor del tir també “por la emoción que le produjo la desgracia”.

En l’Ajuntament fou notícia que l’alcalde Sr. Maldonado demanara un permís de dos mesos. Va ser nomenat el primer tinent d’alcalde Baltasar Palanca Masià. Es produïren algunes reformes en la policia local, gràcies a l’inspector Peñaleda Zapater. Es va fer obligatori que les fondes informaren de la gent que hi pernoctava. Va controlar-se que en els mercats els clients no toquejaren el menjar. Finalment es va augmentar la vigilància per barris.

Futbol

El futbol local va viure un gran partit entre l’Atlético Saguntino i el Valencia CF. Era el primer que el local jugava en el grup A. A més ho va fer amb el campió. Encara que el visitant va véncer per 6 a 4 gols, es va viure un destacat partit.

El servici de la llum es va tallar perquè “unos salvajes” posaren una branca de garrofera en el barranc d’Assuévar. Es van quedar sense subministrament les Valls, Almenara i Sagunt. Un esdeveniment paregut va passar a Algímia d’Alfara, on aparegué tallada la línia. Las Provincias del 24 d’octubre deia que les autoritats locals dels pobles havien de vigilar més les línies.

Aquells dies va morir el mestre Joaquín Michavila. Però eixa i unes altres notícies formaran part del pròxim De cent en cent.

Fuente: https://www.levante-emv.com