HENRI BOUCHÉ, CRONISTA OFICIAL DE BORRIOL
Aquesta setmana, en tres dies, comença a bona part del territori nacional, i a la nostra comunitat, sobretot, les denominades Festes d’Agost dedicades a l’Assumpció de la Verge Maria en cos i ànima al món celestial, segons el dogma cristià.
Per a la nostra província és digne de contemplar a l’església de Vistabella, dedicada a l’Assumpció, al migdia un sol d’or il·luminant l’altar de la Mare de Déu, segons ens diu Ignacio Pérez de Heredia.
Al mig de l’estiu, quan les collites estan ja a punt, la festivitat convida a celebrar-la al camp: la gent es reuneix als masets o a les alqueries en un clar caràcter camperol i familiar. Així mateix els pobles com Llucena, la Pobla i altres s’adapten als patrons formals de les seues festes com el pregó, bous, balls, menjars, disfressa, jocs, música, pelegrinatges, etc.
Un fenomen, però, és destacable al món de la festa en general: el reconegut Misteri d’Elx, a la província d’Alacant, auto sacramental (la Festa), que en eixa població se celebra durant els dies 14 i 15 d’agost des del segle XIII, i que després fou la patrona il·licitana. Una joia etnològica i religiosa.
Arrels
La devoció a la Mare de Déu d’Agost està, no obstant, molt estesa per les terres valencianes i sembla que hi té arrels d’altres festivitats més antigues. Els vells encara ens recordem, als pobles on vivíem quan buidàvem les síndries i dins posàvem un llum de cera pels carrers en una simulada processioneta.
O quan els majors esperaven la resposta a una endevinalla que tots sabíem: «El quinze d’agost, la Mare de Déu d’Agost, en quin dia cau?» I tots ens rèiem a una.
Tot allò s’ha acabat, però la devoció i la festa, no. Aquests dies ho veurem i, tal vegada, algun nostàlgic fanalet il·luminant els carrers o les alqueries ens ho recordarà.