JOSEP CATALUNYA ALBERT, CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA
El llavador, també anomenat per alguns safareig, és el lloc on es renta la roba i també de vegades es renten i netejen els plats i coberts després d’usar- los per al menjar.
Sembla que la construcció dels llavadors públics, la majoria d’ells construïts junt a una corrent d’aigua ( riu, sèquia, etc.), va estar motivada per la preocupació per la higiene i per evitar la `propagació de malalties infeccioses, circumstàncies que solien donar-se freqüentment durant els segles XVII, XVIII i XIX. De fet, moltes Ordenances Municipals regulaven i regulen el lloc on s’havien de situar els llavadors així com la forma de com s’havia de fer el rentat, per exemple, de la roba dels malalts, dels xiquets menuts, de la roba interior, etc.
Una interessant i breu descripció dels llavadors ens l’oferiex l’autora valenciana Agnés Vidal i Vicedo al seu llibre “Fem safareig: Un passeig pels llavadors del País Valencià”, on es diu que “ pretén donar veu a les dones que anaven als safareigs, perquè aquests no només han estat llocs de trobada on es reunien les veïnes per netejar la roba, també eren un escenari privilegiat per compartir experiències i converses. Podríem dir que venien a ser com una cosa semblant a les xarxes socials de l’època. Els homes es trobaven al casino del poble i les dones al llavador i pobre de l’home que s’atrevia a rondar per allí “.
Encara que alguns llavadors es van construir ja a meitat del segle XX, segons diversos historiadors la majoria van ser construïts durant el segle XIX.En Algar de Palància s’ha constatat almenys l’existència de molts llavadors públics, la majoria d’ells situats en la coneguda com a Sèquia del Molí o Sèquia del Poble.
L’ Ajuntament, tenint en compte que els llavadors formen part important del patrimoni històric del municipi, ha volgut reparar i recuperar en part el situat a la citada Sèquia del Molí, al costat del malauradament desaparegut antic Molí dels Frares o Molí de la Senyoria (cal dir que la denominació de “Molí dels Frares” es devia a que este era propietat del baró d’Algar, Mestre General de l’Orde de la Marcé), el qual va donar origen precisament a la sèquia esmentada, ja al segle XIV, amb una població exclusivament mudèjar, com una derivació de la Sèquia Major de Morvedre o de Sagunt, per al funcionament de les moles del molí, amb l’oportú salt d’aigua al seua costat, els dos, per desgràcia, desapareguts.
L’arqueòloga Manuela Raga i Rubio, en el seu valuosíssim treball “ Catàleg de Béns i Espais Protegits (Béns d’Interés cultural, jaciments arqueològics i elements etnològics) “ , ordenat per l’Ajuntament d’Algar com a conseqüència del Pla General d’Ordenació Urbana, ens ofereix una breu descripció d’este llavador: “el llavador se situa sobre la Sèquia del Molí, ramal de la Sèquia Major de Sagunt; l’aigua excedent serveix a l’abeurador que si sitúa adjacent, amb pedres de llavar de 14,79 metres de longitud i 50 cm d’amplada de caixer. Les aigües passen de l’àrea de llavador a l’abeurador creuant un gallipont ( tipus de pont sense baranes que es fa per creuar sèquies) que separa els dos espais…Les seues característiques especials, respecte a la representativitat històrica, relació amb l’entorn, etc. han de ser conservats, almenys en part, preservant totes les parts característiques que presenten un valor intrínsec “.
Per a dur a terme l’obra de reparació d’este llavador, l’Ajuntament, a banda de la seua pròpia aportació econòmica, ha comptat amb una subvenció del organisme València Turisme, de la Diputació de València. Axí mateix, la Comunitat de Regants Nta. Sra. de la Mercé ha finançat la reparació del ferm del sol i parets de la sèquia al seu últim tram fins al mateix llavador inclòs.
El llavador, una vegada reparat, continua sent una visita obligada i recomanada dins de la ruta del patrimoni d’Algar, llavador que serveix d’antesala per al conegut com Passeig de l’Amor o Passeig de la Presa, que uneix el casc urbà amb la presa vorejant la ribera del riu Palància, tenint a l’aigua com a element protagonista i presencial d’este bonic recorregut.