Arxiu de la categoria: General

LA MAYOR RIADA DE LA HISTORIA DE CHERA. POR ANTONIO GARCÍA LACRUZ, CRONISTA OFICIAL DE CHERA

ANTONIO GARCÍA LACRUZ, CRONISTA OFICIAL DE CHERA, está montando un vídeo con los destrozos producidos por las fuertes precipitaciones producidas el 29 de octubre de 2024 en Chera, que espera tener finalizado en pocas semanas.

Con las impresionantes imágenes que le ha proporcionado su amigo Juanán, que constituyen un documento gráfico único e histórico, y los datos que pudo capturar del pantano de Buseo, ha decidido adelantar las informaciones que tratan, sólo, de estas dos cuestiones, elaborando este nuevo y monográfico vídeo. “La mayor riada de la historia en Chera”.

PARA VER EL VIDEO PULSA EN LA FUENTE DE ESTA NOTICIA

Fuente: https://www.facebook.com/chera.antigua/videos/1105969794336115

ALGAR DE PALÀNCIA RECUPERA PART DEL SEU PATRIMONI HISTÒRIC

JOSEP CATALUNYA ALBERT, CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA

El llavador, també anomenat per alguns safareig, és el lloc on es renta la roba i també de vegades es renten i netejen els plats i coberts després d’usar- los per al menjar.

Sembla   que   la   construcció   dels   llavadors   públics,   la   majoria   d’ells construïts junt a una corrent d’aigua ( riu, sèquia, etc.), va estar motivada per la preocupació per la higiene i per evitar la `propagació de malalties infeccioses, circumstàncies que solien donar-se freqüentment durant els segles XVII, XVIII i XIX.   De   fet,   moltes   Ordenances   Municipals   regulaven   i   regulen   el   lloc   on s’havien   de   situar   els   llavadors   així   com   la   forma   de   com   s’havia   de   fer   el rentat, per exemple, de la roba dels malalts, dels xiquets menuts, de la roba interior, etc.

Una   interessant   i   breu   descripció   dels   llavadors   ens   l’oferiex   l’autora valenciana  Agnés Vidal i Vicedo al seu llibre “Fem safareig: Un passeig pels llavadors del País Valencià”, on es diu que “  pretén donar veu a les dones que anaven als safareigs, perquè aquests no només han estat llocs de trobada on es reunien les veïnes per netejar  la  roba, també eren un escenari  privilegiat per compartir experiències i converses. Podríem dir que venien a ser com una cosa semblant a les xarxes socials de l’època. Els homes es trobaven al casino del poble i les dones al llavador i pobre de l’home que s’atrevia a rondar per allí “.

Encara que alguns llavadors es van construir  ja a meitat del segle XX, segons diversos historiadors la majoria van ser construïts durant el segle XIX.En   Algar   de   Palància   s’ha   constatat   almenys   l’existència   de   molts llavadors públics, la majoria d’ells situats en la coneguda com a Sèquia del Molí o Sèquia del Poble.

L’ Ajuntament, tenint en compte que els llavadors formen part important del patrimoni històric del municipi, ha volgut reparar i recuperar en part el situat a la citada Sèquia del Molí, al costat del malauradament desaparegut antic Molí dels Frares o Molí de la Senyoria (cal dir que la denominació de “Molí dels Frares” es devia a que este era propietat del baró d’Algar, Mestre General   de   l’Orde   de   la   Marcé),   el   qual     va   donar   origen   precisament   a   la sèquia esmentada, ja al segle XIV, amb una població exclusivament mudèjar, com   una   derivació   de   la   Sèquia   Major   de   Morvedre   o   de   Sagunt,   per   al funcionament de les moles del molí,  amb l’oportú salt d’aigua al seua costat, els dos, per desgràcia, desapareguts.

L’arqueòloga       Manuela   Raga   i   Rubio,   en   el   seu   valuosíssim   treball “ Catàleg   de   Béns   i   Espais   Protegits   (Béns   d’Interés   cultural,   jaciments arqueològics i elements etnològics) “    , ordenat per l’Ajuntament d’Algar com a conseqüència   del   Pla   General   d’Ordenació   Urbana,   ens   ofereix   una   breu descripció d’este llavador: “el llavador se situa sobre la Sèquia del Molí, ramal de la Sèquia Major de Sagunt; l’aigua excedent serveix a l’abeurador que si sitúa adjacent, amb pedres  de llavar de 14,79 metres de longitud i 50 cm d’amplada de caixer. Les aigües passen de l’àrea de llavador a l’abeurador creuant un gallipont​ ( tipus   de   pont   sense   baranes   que   es   fa   per   creuar   sèquies) que separa els dos espais…Les seues característiques especials, respecte a la representativitat històrica, relació amb l’entorn, etc. han de ser conservats, almenys en part, preservant totes les parts característiques que presenten un valor intrínsec “.

Per   a   dur   a   terme   l’obra   de   reparació   d’este   llavador,   l’Ajuntament,   a banda de la seua pròpia aportació econòmica, ha comptat amb una subvenció del  organisme  València Turisme,  de   la   Diputació   de   València.   Axí   mateix,   la Comunitat de Regants Nta. Sra. de la Mercé ha finançat la reparació del ferm del sol i parets de la sèquia al seu últim tram fins al mateix llavador inclòs.

El   llavador,   una   vegada   reparat,   continua   sent   una   visita   obligada   i recomanada   dins   de   la   ruta   del   patrimoni   d’Algar,   llavador   que   serveix d’antesala per al conegut com  Passeig de l’Amor  o   Passeig de la Presa, que uneix   el casc urbà amb la presa vorejant la ribera del riu Palància, tenint a l’aigua com a element protagonista i presencial d’este bonic recorregut.

HOMENAJE DE LOS CRONISTAS DE MORVEDRE A JOSÉ VICENTE MARQUÉS

ANNA BIOSCA

Quartell acogerá este sábado la XXIII Trobada de Cronistes i Investigadors del Camp de Morvedre.

Esta convocatoria tiene un valor especial, ya que está dedicada a uno de sus miembros. Se trata del desaparecido CRONISTA DE LA LOCALIDAD DE QUARTELL, el profesor y catedrático de Filosofía JOSÉ VICENTE MARQUÉS, fallecido en febrero de este año, como informó en su día Levante-EMV. Por ese motivo, previamente se realizará una visita por el patrimonio de la localidad.

Seguidamente, se iniciará un acto de homenaje con la presentación de comunicaciones dedicadas al investigador por diversas personas vinculadas con él.

Finalmente, se realizará la reunión de los cronistas. Entre los temas tratados estará el apoyo a que el ayuntamiento le nombre hijo predilecto, como acordó en el pleno por unanimidad el pasado mes de marzo y recogió este diario.

Fuente: https://www.levante-emv.com

BEGOÑA VALERO PRESENTA EN ONTINYENT “UN TESTIGO LLAMADO CERVANTES”

El Círculo Industrial y Agrícola de Ontinyent acogía el miércoles la presentación del libro “Un testigo llamado Cervantes”, escrito por Begoña Valero y que contó con la presencia de la propia autora, que fue presentada por el presidente de la entidad, José Luis Torró y por la CRONISTA OFICIAL DE BOCAIRENT y bibliotecaria, Mª JOSEFA SEMPERE.

Antes de iniciar la presentación, José Luis Torró tenía palabras de recuerdo para Ximo Segura, que fue durante muchos años responsable de la librería ‘El Quijote’ en Ontinyent.

Begoña Valero, natural de la vecina localidad de Banyeres de Mariola y residente en Valencia, explicó que el origen de la novela fue el hallazgo por parte de Jesús Villalmanzo de un documento que contenía la firma más antigua de Cervantes. Se trataba del testimonio del escritor en el caso del asesinato de un pescador. La historia se sitúa en la Valencia de 1580.

La autora daba algunos detalles de una obra que intercala el testimonio de Cervantes en el mencionado juicio con sus cinco años cautivo en Argel. Valero destacaba que tras cinco largos años preso, conservó su honorabilidad en un juicio en el que hubiera podido terminar de nuevo en prisión.

La novela ya va por su sexta edición y ha recibido el premio ODILO, certamen de novela histórica que concede la Asociación de la Semana de Novela Histórica de Cartagena.

Fuente: https://loclar.es

XÀTIVA RECUERDA AL PAPA QUE ELEVÓ LA SEU A LA CATEGORÍA DE COLEGIATA

LLUIS CEBRIÁ

La Associació d’Amics de la Costera-Institut d’Estudis Comarcals ha organizado dos jornadas para debatir sobre el llamado Cisma de Occidente, un momento de gran trascendencia histórica en el que Xàtiva tuvo cierto protagonismo, puesto que la Seu fue elevada a la categoría de colegiata por el Papa protagonista de aquella etapa de la cristiandad: Benedicto XIII, el Papa Luna (1328-1423).

El salón de actos de la Mancomunitat de Municipios de la Costera-Canal del Antiguo Hospital de Xàtiva acogerá las jornadas, que tienen lugar este viernes 13 y sábado 14 de diciembre.

La inauguración del encuentro se producirá a las 16 horas y, a las 16.15 h, está programada la primera intervención, a cargo del catedrático de Historia Medieval de la Universitat de València Rafael Narbona Vizcaíno (“Entre el Compromís de Casp i la fi del Cisma d’Occident).

Seguidamente (17.15h) tomará la palabra Xavier Serra Estellés, responsable del Servicio Diocesano de Archivos Parroquiales, que explicará su obra de 2022 “Libri de Schismate en el Armadio LIV del Archivo Apostólico Vaticano”, una compilación de documentos de los Archivos Vaticanos.

La actividad se retomará a las 18.30 con el profesor de la Universidad Católica de València, Miquel Navarro (“Alfons de Borja y el Cisma de Occidente”). Cerrará la jornada el concierto de la formación Ensemble “Sons de Dones”, que interpretará “un viaje sonoro por el Renacimiento musical”.

El protagonismo de la Orden de Montesa

La segunda jornada de la cita comenzará sábado a las nueve de la mañana, con la intervención del catedrático de Ciencias y Técnicas Historiográficas de la UV Francisco Gimeno Blay (“Hoc tempore presentes scismatis: Amistad y colaboración entre Vicent Ferrer y Benedicto XII”). A las 10.00, la profesora de la Universitat Politècnica de València Pepa Balaguer ofrecerá el parlamento “El Castell de Peñíscola, la Orden de Montesa y el final del Cisma de Occidente”.

Seguidamente, a las 11.15, intervendrá Josep Cerdà, de la Institución Alfons el Magnànim, que hablará de “La Orden de Montesa en Xàtiva y comarca”. A las 12.15 dará comienzo la última de las intervenciones, a cargo del CRONISTA OFICIAL DE XÀTIVA, AGUSTÍ VENTURA, con la conferencia “Prisión y muerte del Conde de Urgell en Xàtiva”.

De forma complementaria, Amics de la Costera ha planificado varias actividades: entre el 11 y el 19 de diciembre, la Casa de Cultura acogerá una exposición fotográfica de Rafael Benavent, de AFSA (Asociación Fotográfica Setabense). También podrán contemplarse en la muesetra una selección de facsímiles de documentos procedentes del Archivo del Reino de València (ARV), y del Archivo Histórico de la Colegiata de Xàtiva (AHCX).

La asociación promotora de las jornadas organizará igualmente un viaje cultural en Peñíscola como colofón al recordatorio del Papa Luna.

Fuente: https://www.levante-emv.com

LOS BERBERISCOS A TRAVÉS DE LA HISTORIA

JOSÉ ENRIQUE GÁLVEZ

A las siete de esta tarde, los amantes de la fiesta y la historia tienen una cita para conocer las actuaciones de los piratas berberiscos en nuestras costas y las formas que tenían de hacer sufrir a la población de la época. En l’Espai Blanc se ofrecerá una visión a través de la aportación del profesor Armand Alberola. La conferencia contará con la introducción de la CRONISTA DE PETRER, MARI CARMEN RICO.

Esta conferencia se enmarca en la serie de charlas que se vienen realizando por parte de la comparsa para evidenciar el papel que tuvieron los berberiscos en la lucha mora y cristiana. Forma parte de las actividades conmemorativas del medio siglo de vida de estos festeros. MARI CARMEN RICO anima a las personas interesadas en esta temática histórica a acudir a la conferencia para tener una visión más amplia al respecto.

Fuente: https://diarioelcarrer.com

EL AYUNTAMIENTO DE PEÑÍSCOLA SUSCRIBE EL CONVENIO ANUAL CON LA ASOCIACIÓN AMICS DEL PAPA LUNA PARA LA DIVULGACIÓN DE LA FIGURA DE BENEDICTO XIII

El alcalde de Peñíscola, Andrés Martínez, ha firmado en nombre del Ayuntamiento hoy el convenio de colaboración con la Associació d’Amics del Papa Luna.

Junto a su Presidente y CRONISTA OFICIAL DE LA CIUDAD DE PEÑISCOLA, JOAN BAPTISTA SIMÓ, ha suscrito el convenio anual por el cual la administración local se compromete a financiar actividades que impulsa la entidad y que están relacionadas con la divulgación del legado de Benedicto XIII.

“La tarea divulgativa y de reivindicación de la asociación ha sido y está siendo vital para la consecución de este objetivo común, por ello colaboramos en la recuperación y puesta en valor del patrimonio cultural artístico, histórico y espiritual del Papa Luna, que llevan a cabo” ha valorado el primer edil.

Así, concretamente y este año en virtud de este convenio, la Concejalía de Cultura colabora con la asociación en la impresión de publicaciones, dotación de la Biblioteca Papa Luna/Ovidio Cuella, así como la organización de actividades divulgativas.

Fuente: https://www.peniscola.org

LA INMACULADA

ANTONIO GASCÓ, CRONISTA OFICIAL DE CASTELLÓ

En la mañana del pasado domingo escuché con complacencia el volteo de las campanas del Fadrí, que celebraban la festividad de la Inmaculada Concepción (también llamada Purísima). El sonido me trajo a la memoria el patronazgo de la infantería del ejército español. Pensé que la historia era lo suficientemente romántica y atractiva como para referirla. Y, sin más preámbulos, allá va: Era el año 1644 y los tercios españoles estaban dejándose la piel en las cercanías en la islilla de Bommel, ubicada en el centro del flamenco río Mosa. El tercio viejo de Zamora, que comandaba el maestre de campo Francisco Arias de Bobadilla, estaba combatiendo en las peores condiciones posibles, sin víveres, con las ropas mojadas y con la rasca del viento gélido, típico de la Europa del Norte en esas latitudes. Los valientes soldados no aceptaron en ningún momento la rendición y siguieron combatiendo: «Ya hablaremos de rendición después de muertos».

Trinchera

En ese momento, un soldado cavó una trinchera para guarnecerse de las gélidas temperaturas y en su excavación halló una tabla pintada al temple con la imagen de la Virgen María. En la noche del 7 de diciembre, el frío arreció con ganas, al extremo que se helaron las aguas del río. Ello permitió al tercio, abandonar su reducto y enfrentarse a sus enemigos, alcanzando una total victoria. Tal fue, que el almirante Hohenlohe-Neuenstein llegó a decir: «Tal parece que hasta Dios es español».

Fuente: https://www.elperiodicomediterraneo.com

YA ESTÁ DISPONIBLE EL LIBRO “HUIDA CON PARADA Y FONDA Y OTROS RELATOS HISTÓRICOS” DEL SAJEÑO VICENTE VÁZQUEZ HERNÁNDEZ (CRONISTA OFICIAL DE SAX)

KIKE CAMILO PICÓ

Editado por la editorial ECU de Alicante, ya está a la venta en la librería Origami de Sax, con un PVP de 14,90 euros. También se puede adquirir por Amazon, en la Casa del Libro y a través de la web de la editorial ECU.

El primer relato del libro, y que le da título, fue primer premio en el Certamen Internacional de Relato Histórico Breve «Álvaro de Luna», en el año 2022, de Cañete (Cuenca).

Esta nueva obra del Doctor en Geografía e Historia, CRONISTA OFICIAL DE LA VILLA DE SAX y bibliotecario, VICENTE VÁZQUEZ HERNÁNDEZ, muestra a través de sus 168 páginas una colección de relatos históricos que aúna la investigación y el deseo de imaginar lo que pudo ocurrir con los protagonistas mientras aborda una variedad de temas como la familia, la justicia, la política, la amistad, la lealtad, la traición y los conflictos culturales, que se entrelazan con el contexto histórico en el que están ambientados, lo que añade profundidad y relevancia a la narración.

Los recuerdos familiares, transmitidos de forma oral de padres a hijos, de abuelos a nietos, son el germen de varios relatos. En otras ocasiones, una nota a pie de página en un artículo de investigación es el factor desencadenante de la inspiración creativa y el deseo de dar forma literaria a la intuición de lo que habría podido suceder, respondiendo a la pregunta de «¿y si…?». Y la mezcla de imaginación y memoria, de ficción e historia, es la base de estos relatos, donde casi todos los personajes son reales, como también lo son los lugares donde transcurre la acción: pueblos, calles, plazas, edificios…, contribuyendo a recrear una atmosfera fidedigna.

La presentación del libro en Sax está prevista para la segunda quincena del próximo mes de febrero de 2025.

Fuente: https://saxdigital.com

EL LLENÇ “LA IMMACULADA CONCEPCIÓ I ELS JURATS DE VALÈNCIA” RECUPERA L’ESPLENDOR, DESPRÉS D’UN ANY DE TREBALLS DE RESTAURACIÓ

El quadre “La Immaculada Concepció i els Jurats de la ciutat de València”, peça de propietat municipal, pintada en 1662 per Jeroni Jacint Espinosa, ha sigut presentat este dijous a la ciutadania després dels treballs de restauració de què ha sigut objecte durant l’últim any en les dependències del Museu Històric Municipal.

L’alcaldessa de València, María José Catalá, ha asistit a la presentació de la restauració del llenç, acompanyada pel regidor d’Acció Cultural, José Luis Moreno, i ha subratllat la importància d’esta “peça única i una de les més importants del patrimoni de la ciutat, que refleja molt bé eixa concepció municipalista de València i la importància que s’ha donat històricament al govern municipal”. Catalá ha destacat el treball conjunt dut a terme pel Servici de Patrimoni Històric de l’Ajuntament, l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació, IVACOR, el Museu de Belles Arts de València, i l’empresa Noema Restauradores SL, “tots remant en la mateixa direcció per a recuperar el patrimoni de la ciutat”, ha subratllat l’alcaldessa. De fet, l’acte ha comptat amb la participació del director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, i de la representant de l’empresa Noema Restauradores SL, que s’ha encarregat de la restauració, Sofía Martínez Hurtado. També ha assistit a l’acte el CRONISTA OFICIAL DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA, FRANCISCO PÉREZ PUCHE.

Davant tots ells, l’alcaldessa Catalá ha destacat que la restauración del quadre s’ha realitzat “en viu”, és a dir, que els treballs s’han efectuat en les dependències del Museu de la Ciutat, davant del públic que acudia a visitar este espai, i sense interrompre l’activitat al museu. Tal com ha expressat l’alcaldessa, “el Museu de la Ciutat té des de hui una peça de moltíssim valor, que presenta una Immaculada molt valenciana, i molt vinculada al govern de la ciutat, envoltada pels jurats, els antics regidors”.

Un llenç en la millor tradició del barroc valencià

El quadre és, efectivament, una de les obres d’art més importants de les col·leccions pictòriques municipals, i té un marcat caràcter simbòlic per a la ciutadania de València. Es tracta d’un oli sobre tela de grans dimensions, 3,60 x 3,50 metres, que representa els jurats de la ciutat sota l’advocació de la Immaculada Concepció.

La seua història arranca l’any 1661, quan el valencià Juan Crespí de Borja (o de Valldaura, segons documents), ambaixador del rei Felip IV, aconseguix un decreto a favor de la creença en la Immaculada Concepción de María, un dels elements ideològics de la Contrareforma, abans de ser declarat dogma de fe catòlic. La notícia arriba a València, i els jurats de la ciutat, que havien expressat fermament el suport a la doctrina, reforcen la defensa d’esta per diversos mitjans, encarreguen una escultura commemorativa, i juren defendre sempre la creença. Precisament, esta jura és el que es reflectix en el quadre: el jurament al dogma. L’elaboració per part de l’artista Jeroni Jacint Espinosa va ser un encàrrec realitzat precisament pels jurats de la ciutat a mitjan segle XVII i, tal com ha explicat el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, “es tracta d’un llenç que arreplega allò millor de la tradició pictórica barroca valenciana, caracterizada per un realisme potentíssim, que reflectix els jurats amb el seu aspecte veritable, amb una aparença realista i recognoscible, no idealitzada, i que identifica l’autor amb els Ribalta o el mateix Josep de Ribera”.

Tal com ha explicat la representant de l’empresa Noema Restauradores SL, responsable de la restauració, Sofía Martínez Hurtado, el llenç presentaba un estat de conservació molt deficient, especialment pel fet que, al llarg del temps, s’han efectuat nombroses intervencions sobre la tela, moltes d’elles inadequades. Així mateix, en els més de tres segles que té d’antiguitat, ha estat instal·lat en llocs molt diferents i, de vegades, en condicions irregulars.

Per això, i amb l’objectiu de recuperar l’esplendor d’una pintura estretament vinculada al municipi i al govern local, l’Ajuntament va obrir fa més d’un any una convocatoria per a restaurar-la de manera integral. Prèviament, va ser traslladada al Museu de Belles Arts per a realitzar els estudis previs necessaris per a orientar el treball a realitzar, atés que no era factible fer estes anàlisi en les instal·lacions del Museu Històric Municipal.

El procés de restauració va arrancar el mes d’octubre passat. Personal especialitzat de l’empresa Noema ha dut a terme els treballs durant un any en el Museu Històric Municipal, tant la consolidació del bastidor com de suport de la capa pictòrica, la neteja de pols i brutícia, la retirada de vernissos i repintades, i la consolidació general, per a procedir, seguidament, a la reintegració cromàtica. Tots els treballs en vertical s’han realitzat davant del públic, que durant este temps ha pogut observar en directe la labor de restauració.

L’alcaldessa de València, María José Catalá, ha convidat “tots els valencianos a vindre a visitar esta obra meravellosa, que forma part del llegat i de la història de la ciutat, i que mostra la importància històrica del govern propi de de València”.

Fuente: https://www.valencia.es