MIGUEL VIVES SIGNES CRONISTA OFICIAL DE GATA DE GORGOS
Hui dia de Tot Sants, tirem la mirada enrere i ens situem 129 anys més enllà, per a trobar-nos en el vell cementeri parroquial, que va ser construit i inaugurast pel rector Don Juan Martínez Blasco. Era 1886. El primer ninxol va estar ocupat pel cadàver de Teresa Signes Signes, que va morir el 5-8-1885, sent inhumada al dia següent. Hi ha prou diferència entre la data de la mort i l’any següent. Potser començara a ocupar-se abans de ser inaugurat.
A la Visita Pastoral del cardenal arquebisbe de la diòcesis de València, Rdm. Sr. Don Ciriaco María Sancha Hervás gira visita al cementeri i a l’acta posa que es conserva en molt bon estat i té distribució departamental per a pàrvuls i adultes i que hi ha començat un pantió especial per a rectors”.
En 1919, el Ple municipal acordava invitar al rector “párroco” per a tractar de l’eixample del cementeri parroquial.
En la sessió del 25 de juny de l’any 1932, s’acorda la claussura del cementeri antic i la simultània inauguració del nou cementeri, recentment construït. El primer nitxol del nou seria ocupat l’1 d´agost de 1932. En la sessió del 3 de juliol, s´acordà dirigir un atent ofici al rector, comunicant-li la claussura del cementeri antic, per a que a partir d’eixe dia, s’abstinga d’ordenar ni disposar cap inhumació en el referit cementeri.
Encara, en 1933, el 23 d’octubre, els regidors en sessió plenària acorden que “en atención a razones de higiene y sanidad y a la costumbre tradicional de visitar los nichos y sepulturas de sus respectivos familiares en la próxima festividad de Todos los santos, se acuerda autorizar al sepulturero para que proceda a la limpieza del antiguo cementerio”.
A l’Inventari general dels béns immobles, mobles i utensilis sagrats de la Parròquia de Gata de Gorgos, Arxiprestat de Dénia, de 1945, es diu al respecte del cementeri parroquial: “2.- Un cementerio católico inservible, actualmente clausurado situado en las últimas estribaciones del Sur del collado llamado “Tosalet”.
A principi dels anys 80 del segle XX, sent alcalde Eduardo Adolfo Mulet Salvá, s’acorda negociar amb l’arquebisbat per a cedir el solar a l’ajuntament, passat ja un segle des de la construcció de l’antic cementeri parroquial. S’habilita com a parc infantil, però mai es posaria de fet en marxa. La via, el lloc, els records, ho van fer impossible.
Fuente: http://cronistadegata.blogia.com