JOSEP CATALUNYA ALBERT. CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA
Algar, poble fundat pels musulmans, després de la invasió i conquesta per estos de la Península Ibérica, ha rebut esta denominació, sense cap additament, durant molts segles, si exceptuem el nom de “ Algar de Morbiter” (suposem que Morbiter es refereix a Morvedre) que apareix en un dels documents escrits en àrab més antics que es conserva a l’Arxiu del Regne de València, referent a un litigi d’aigües, i el nom informal de “Algar dels frares “, possiblement perquè l’Ordre de la Mercé va ostentar primer el domini econòmic i administratiu d’Algar i, després, la plena jurisdicció, fins a la desamortització dels béns eclesiàstics de 1836.
Fins a l’actualitat no s’ha trobat cap documentació que acredite formalment una altra denominació diferent a la de “Algar”. Així consta baix este nom en tots els documents mercedaris, en els Quinque libri parroquials, amb una antiguitat del segle XVI, i en els llibres i documents del Registre Civil i de l’Ajuntament fins a l’any 1916.
I hem dit fins l’any 1916 perquè, precisament, pel Reial Decret de 17 de juny de 1916, publicat el 2 de juliol següent en el diari oficial La Gaseta de Madrid, signat pel borbó Alfonso XIII i pel president del Consell de Ministres, Álvaro de Figueroa, Comte de Romanones, es va acordar el canvi de denominació de 573 municipis espanyols, entre ells 27 valencians, com per eixemple Adzaneta per “Adzaneta de Albaida”, La Granja per “La Granja de la Costera”, Llanera per “Llanera de Ranes”, Vistabella per “Vistabella del Maestrazgo”, etc., i el propi Algar per “Algar de Palancia”.
En l’Exposició de Motius del Reial Decret es diu que s’ha intentat que el canvi afectara al menor nombre de municipis possibl e, deixant intacte el nom actual a les poblacions de major categoria administrativa i canviant els d’aquelles entitats de població el nombre de veïns de les quals és menor que els dels seus homònims. Així mateix, es diu literalment:
“… que desaparezca la extraordinaria y lamentable confusión originada por el hecho de existir entre los 9.266 Ayuntamientos que constituyen la Nación, más de 1.020 con idéntico nombre y éstos sin calificativo ni aditamento alguno que les distinga”.
Sembla que el govern espanyol volia respectar els topònims que tenien relació amb la naturalesa, amb especial predilecció per les paraules que expressen noms de corrents d’aigua, de les muntanyes, del territori, etc., en què es troba enclavat el municipi el nom del qual es proposava modificar. Segurament, això és el que va motivar que en el Reial Decret, al estar Algar situat pròxim al riu Palància, passara a denominar-se “Algar de Palancia”.
Cal dir que l’esmentat Reial Decret, abans de ser publicat, va ser consultat a la Direcció General de Correus i Telègrafs, a l’Institut Geogràfic i Cadastral, al Registre de la Propietat, al Registre del Notariat, al Registre de Dipòsits de Guerra, a l’Institut Hidrogràfic i a les Diputacions Provincials, però en cap moment, així ens consta, van ser consultats els Ajuntaments del municipis afectats pel seu canvi de denominació.
L’Ajuntament d’Algar, en sessió ordinària de 9 de juliol de 1916, baix la presidència de l’alcalde Bienvenido Martínez Plantado, es va donar per enterat del Reial Decret per al seu compliment, i va acordar que es reformaren tots el segells del Jutjat municipal, Junta municipal del Cens electoral, Ajuntament i Alcaldia, afegint a continuació la paraula “de Palancia“, designant-se el poble endavant “Algar de Palancia”. Recentment l’Ajuntament ha acordat la denominació del poble en valencià com “Algar de Palància”, acord que ha estat aprovat pel Govern valencià, prèvia consulta a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
