JOSEP CATALUNYA ALBERT, CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA

Ajuntament d’Algar. (1999). “  Imatges d’un poble. Algar segle XX”. Publicacions de l’Ajuntament d’Algar de Palància.

Arocas Franch, Saturnino. (1945). “Datos Históricos de Algar de Palancia.” Publicacions de l’ Ajuntament d’Algar de Palància.

Catalunya Albert, Josep. (2017). “Sorolla i Algar de Palància”.BRAÇAL. Núm 55.  Centre d’Estudis del Camp de Morvedre.  

-(2019). “ Hechos Históricos de AlgarPalància”.   Publicacions de l’Ajuntament d’Algar de Palància.

– (2020). “L’algarí Garbau i la revolta morisca d’Espadà”.BRAÇAL (Revista d’Estudis del Camp de Morvedre). Núm. 61-62. Pàgs. 37-50.

– (2022). “La larga presencia musulmana en Algar de Palància”.Publicacions de l’Ajuntament d’Algar de Palància.

– (2023). “Las aguas de Algar de Palància”. Publicacions  de la Comunitat de Regants Nta. Sra. de la Mercé d’Algar de Palància.

Comba i Comba, Amèlia. “ Articles publicats en la Revista “Cronicó”,editada per l’Associació de Cronistes Oficials del Regne de València: Núm 23. Hombres de Algar: Garbau. Batalla de la Sierra de Espadán.Núm. 24. La Iglesia parroquial de Algar. Núm. 26. El primer Barón de Algar. Núm. 28. Tradiciones de Algar. Les calderes. Núm.28. Algar: su fundación árabe y baronía mercedaria. Núm. 29. Hombres de Algar: Don Enrique Gómez.Núm 31. A la patrona de Algar,  Nta. Sra. de la Merced. Núm. 34. Crida del R.P. General de la Merced  al pueblo  de Algar. Núm. 39. Hombres de Algar: el arquitecto D. Carlos Llorens. Núm. 42. La Casa de Cultura de Algar. Núm. 43. Hombres de  Algar: Juan Gascó Bojó. Núm. 47. Hombres de Algar: Manuel Lostado  Tortonda”.​

–  (1984). “ La Torre de Guaita àrab del poble d’Algar”.    Comunicación al Congreso de Cronistas de España.

   -(1986).” El nombre de Algar en la geografía española” . Comunicación al Congreso de Cronistas de España.

Faus y Faus, Jaime. (1962). “El Bando de Buen Gobierno de 1882, de Algar de Palancia”.                Biblioteca de Estudios de Segorbe y su Comarca. Departamento de Publicaciones del Instituto Laboral de Segorbe.

Gazulla Galve,   Fr. Faustino Decoroso (1925). “  Los mercedarios en Árguines y Algar (siglo XIII)”.               Sociedad Castellonense de Cultura.

Hermoso de Mendoza y Arocas, Alfonso. (2015). “Estils artístics en l’Església d’Algar”. Publicacions de l’Ajuntament d’Algar de Palància

– (2019) “Contes d’Algar”. Publicacions de l’Ajuntament d’Algar de Palància.

Hernández Amorós, Francisco (2016). “Persil Hermoso y Deleitoso. Una descripción de Algar de Palancia a principios del siglo XVIII. BRAÇAL. Revista del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre. Núm 53.

– (2017). “ Algar y la Orden de la Merced. La toma de posesión de la jurisdicción en 1471”. BRAÇAL. Revista del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre. Núm. 55.

Iborra Lerma,    José Manuel (1976).”     Régimen señorial y estructura agraria en Algar de Palancia”.        Separata de la revista Estudis. Universitat de València.

– (1981)  “Realengo y señorío en el Camp de Morvedre” (referències a Algar). Publicaciones de la Caja de Ahorros y Socorros de Sagunto.

– (1983). “           La Acequia Mayor de Sagunto “ (referències a Algar) Publicaciones de la Caja de Ahorros y Socorros de Sagunto.

Molina Báguena, Francisca. (2023). “ Poemari “. Publicacions de l’Ajuntament d’Algar de Palància.

Recio,  Carlos. (2011).    “ Algar de Palancia. Historia General (desde la fundación hasta principios del siglo XXI)”. Servicio de Publicaciones de la Diputación Provincial de Valencia.

Ayuntamiento de Algar de Palancia.

Soriano Castañer, Fr. Francisco. (principios sigle XVIII). “ La más misteriosa oliva y el olivo más piadoso para los hombres “. Manuscrito con múltiples referencias al Algar histórico. Biblioteca Pública d’Osca.

Varis autors. (2017). “ Els turquest d’Algar: la redempció de captius per l’Orde de la Mercé en el Camp de Morvedre”.                 I Jornades Internacionals d’Història a Algar de Palància”. Ajuntament d’Algar de Palància. Mercedarios de Aragón. Universitat de València  (Facultat de Geografia i Història).

ARXIUS

Arxiu de la parròquia de la Mare de Déu de la Mercé d’Algar.

 Encara que depositats els originals, per decisió de l’Arquebisbat de Valéncia, a l’Arxiu Diocesà, es conserven la totalitat dels “ Quinque libri “  des de 1610 fins l’actualitat. Còpia íntegra es pot consultar  en paper a  l’arxiu parroquial d’Algar.

Arxiu històric municipal d’Algar.

Es conserva en la seua totalitat (desde la Carta de Població de 1610 fins a l’época moderna), en l’Ajuntament d’Algar de Palància.

Arxiu General del Regne de València.

 Podem trobar diversa documentació sobre Algar, destacant la referida al bandolerisme morisco, al desarmament dels moriscos d’Algar i al litigi sobre  aigües d’Algar front al Comanador mercedari d’Árguines.​

Archivo Histórico Nacional (Madrid).

 Es pot consultar el procés íntegre del Sant Ofici contra el morisco d’Algar, Francisco Hazán, Chovi el Mayor, per ser alfaquí i practicant de la circumsició.

REVISTES

La  Veu D’Algar. Revista de periodicitat semestral, que es publica des de l’any 2011, patrocinada per l’Ajuntament. El seu contingut és bàsicament històric-cultural. Publicacions de l’Ajuntament d’Algar de Palància.

Altres revistes. Les revistes digitals editades per l’ASSOCIACIÓ DE CRONISTES OFICIALS DEL REGNE DE VALÈNCIA i per la REAL ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE CRONISTAS OFICIALES (RAECO) contenen diversos articles i cròniques relacionats amb Algar de Palància.