JOSEP CATALUNYA ALBERT, CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA

El   passat   diumege   15   d’octubre   va perdre la vida en un fatal accident de tràfic Conchi Zaragozá, la qual cosa ha causat una gran consternació en Algar i en totes les persones que la coneixien i volien.

Conchi   Zaragozá,   Conchi,   com   tots carinyosament la cridaven, havia nascut en Algar, igual que els seus pares, José Zaragozá   i   Conchín   Gascó. Havia complert 49 anys de edat però`era una persona amb un gran esperit jove i amb una gran vitalitat. Actualment, des  que es va casar, residia en Vall d’Uixó amb el su marit Enrique i  amb el seu fill i la seua filla.

Conchi es caracteritzava pel seu gran amor al seu poble, a Algar, en el qual acostumava a participar en totes les activitats que tenien lloc: culturals, socials i, per damunt de tot, esportives.

Actualment era la presidenta del Grup de Recreació Esportiva Trotalgar, fundat el 13 de novembre de 2013 per un grup de corredors, amics i amigues, aficionats al  running,   del qual ella també formava part. La primera Junta Directiva de Trotalgar la van formar Luis Enrique Arnal Juan, (president), Vicente Nadal López (vicepresident), José Francisco Molina Bolós (secretari), Javier Cabrero Company (tresorer) i David Raro Durbá (vocal).

Són diversos els aspectes que cal destacar de Conchi com a membre i presidenta de Trotalgar, entre ells els següents:

– El seu gran respecte i amor per la natura. Era una gran emamorada del bonic paisatge d’Algar, no existint senda ni muntanya (en més d’una ocasió va manifestar el seu reconeixement a la gran labor duta a terme per Roberto Llavata obrint i cuidant tantes i tantes sendes de muntanya) que li resultara desconeguda, ja que, a la seua afició a córrer, unia la pràctica del senderisme.

– Amb els seus companys i companyes de Trotalgar venia participant i col.laborant durant molts anys en l’organització de la Volta a Peu a Algar que tots els anys es celebra amb motiu de la festa del 9 d’octubre.

–  Va dur a terme una gran labor solidària, i este és possiblement un desls aspectes   que   més   cal   remarcar   de   Conchi,   de   la   qual   cal   mencionar   la implantació per Trotalgar d’un senderisme inclusiu, cosa que ja es hui una realitat, en col-laboració amb associacions com  CAZARRETOS,  organització sense ànim de lucre, utilizant les cadires de muntanya “ JOELETTE” i la barra direccional,  aconseguint  que  les  persones  amb  diversitat  funcional  puguen accedir al medi natural i participen en l’esport inclusiu, dedicant els diners recaptats en el seu cas a la investigació de malalties rares.

A  més   d’esta   importantísima   tasca   que   ha   vingut   realitzan   Conchi, sobretot,   com   hem   dit,   la   seua   labor   solidària   en   favor   de   les   persones necessitades en el camp esportiu, no podem deixar de referir-nos a la seua valuosíssima i insubstituïble participació en la revista local LA VEU D’ALGAR, editada per l’Ajuntament, formant part del seu Consell de Redacció i escrivint diversos articles sempre relacionats amb el món de l’esport, entre ells els relatius als avantatges de la pràctica del       running   i les precaucions que cal prendre per al mateix, a l’alimentació adequada dels qui ho pratiquen   o als perjudicis que els pot comportar a estos el consum de drogues.

En definitiva, Conchi ha sigut una persona molt activa i dinámica i per damunt de tot molt solidària y disposada sempre a fer el que calia pel seu benvolgut poble d’Algar i per la seua gent.

El diumenge 22 d’octubre, Conchi va rebre un multitudinari homenatge de la gent d’Algar, dels seus amigs de Vall d’Uixó i altres i del món de l’esport de muntanya. Més de 300 persones van secundar una marxa a la muntanya anomenda   “Monte   Caballo”   en   el   seu   record.   L’homenatge   organitzat   per Trotalgar va arrancar de la Plaça Major d’Algar, on els seus amics i companys​ entregaren als seus pares, Pepe i Conchín, un trofeu commemoratriu per tota la labor social i esportiva realitzada per ella. Conchi solia moltes vegades pujar a esta muntyanya per entrenar però també per  gaudir de les seues vistes ja que es veu des d’ella tot Algar. Una volta en el cim de la muntanya, el marit de Conchi, Enrique, va dir unes emocionants paraules i va manifestar el seu agraïment a tots els assistents.

I volguerem acabar  amb  unes  paraules  d’un  dels  seus companys  de Trotalgar , a més d’un gran i ferm amic. Ens referim a Mario Peris, que, en record de Conchi, ens ha deixat estes emotives paraules :

“  Fa poc més d’una setmana el seu amor incondicional, entregat cap als seus més afins, va ser retallat. Hem perdut el seu lideratge, poder gaudir de   la   seua   honestitat,   les   seues   vestidures   d’humilitat,   plena   d’assertivitat sense filtres, a tos els que formavem el seu cercle d’humanisme pel bé comú, la fleixibiliat mental amb la qual negociava les diferències, el seu optimismo repartit sense canvis…cada volta que caminem per la muntanya de la vida, la seua petjada dibuixarà el camí adequat per a ser feliç. Tu mateix, Conxi, i el teu somriure, per sempre en el nostre cor”.

Conxi: mai t’oblidarem, sempre estaràs present entre nosaltres.