ENS HA DEIXAT UNA GRAN PERSONA: JOSEP MANUEL IBORRA I LERMA

JOSEP CATALUNYA ALBERT, CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA

El proppassat dia 20 d’abril va morir        Josep Manuel Iborra i Lerma. Josep Manuel Iborra i Lerma           va nàixer en Torrent el 21 d’abril de 1945 i va ingressar al Seminari de Montcada en 1951, on va cursar els estudis de sacerdot. L’arquebisbe de València, després d’estar breu temps de capellà en Xiva, el va nomenar pàrroc de les parròquies d’Alfara de la Baronia i d’Algar de Palància, fent la seua entrada l’1 de desembre de 1968,  on va exercir  fins l’any 1976. L’any 1976 va passar a ser párroc d’Albal i posteriorment  de la pàrroquia de Nta. Sra. de Fàtima de València, en la qual va estar cuarenta anys fins la seua jubilació, regentant a més un col-legi que acullia 750 alumnes des d’infantil fins a Batxillerat i 70 professors. Iborra i Lerma donava classes de grec i història de l’art en el nivell de COU.

Durante la seua estança a Alfara de la Baronia i Algar de Palància, cursà els estudis de Llicenciatura de Geografia i Història a la Universitat de València que finalitzà amb  gran  brillantor.  Posteriorment, en 1992, va guanyar  per oposició  la plaça de professor titular d’Història Econòmica en la Universitat de​ València, que la va exercir durant 23 anys, treball que alternava amb el seu ministeri sacerdotal.

Josep Manuel Iborra ha sigut un home, desde sempre, interessat pels estudis històrics i per la investigació i, molt especialment, per la història local i comarcal, havent dedicat alguns anys de la seua vida a l’estudi històric de la nostra comarca, el Camp de Morvedre.

A més de diversos articles publicats en revistes especialitzades, com per exemple BRAÇAL, del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre, del Consell Assesor de la qual formava part,   col-laborava i participava en el grup de Cronistes i Investigadors del Camp de Morvedre i Almenara. De la seua obra cal destacar:

–  La comercialización vinícola al Camp de Morvedre durant el

 segle XVII.

– Estructura agrària d’Algar al segle XVII.

– Història Bàsica de Torrent,         destinant als xiquets i joves de

Torrent, amb el desig d’acostar la història a la pedagogia.

–   Realengo y señorío en el Camp de Morvedre.

– Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader

valencià (1585-1601

De totes les obres esmentades, cal fer una xicoteta referència a “Realengo y señorío en el Camp de Morvedre”,  la qual es la plasmació de la seua tesi doctoral que va merèixer la qualificació de “ excel.lent cum laude “. Este llibre s’inscriu dins del marc de la història comarcal i tracta del Camp de Morvedre, referint-se a aspectes imortants com la demografia, la societat d’aleshores, i la composició de la renta senyorial, sense oblidar temes com l’església i les activitats productives de la comarca. Com ha dit Emilia Salvador, “ es trobem davant d’un treball d’història comarcal realitzat amb rigor i honestedat” “Un llibre modèlic, punt de referència per a qualsevol estudi similar que es vullga fer en el futur”.

Esta és, en sintesi, la valuosa obra de Josep Manuel Iborra i Lerma, la qual   va merèixer ja fa uns quants anys l’encertadíssima concessió del premi “ARRELS”.

Els que hem tingut la sort de conviure algun temps amb Josep Manuel Iborra, coneguem molt bé els sues dos aspectes: l’aspecte humà i l’aspecte intel-lectual. Josep Manuel ha sigut sempre un home amb una gran senzillesa i humilitat, qualitats unides a una gran capacitat de treball i a un gran rigor intelectual. Ha sigut, en definitiva, un universitari integral. Molts universitaris amics seus envejamen un poc la seua àmplia formació, ja que ell, com aquel que no deia res, ens deixava a tots bocabadats en parlar de literatura, filosofia, història, cinema, música i, no diguem, de teologia. Josep Manuel Iborra i Lerma  portava sempre a Algar i la seua gent en el seu cor i no faltaba mai a les nostres festes de la Mercé.

Per aixó, volem manifestar des d’ací la nostra estima i afecte personal a la persona de Josep Manuel Iborra i Lerma, al qual tots els alagarins i algarines tindrem sempre en el nostre record.