Encara escolte pels carrers d’Estivella els sorolls de festa i de disfresses del passat 31 d’octubre. El parc estava ple i diverses cases es trobaven decorades. Em pense que eixos mateixos gestos lúdics es van repetir al llarg del Camp de Morvedre, i amb més intensitat en la nostra capital comarcal. No sé per què enguany, després de les restriccions pandèmiques, ho he vist amb una major força. És com si la festivitat, fantasma i inexistent en la nostra tradició, s’haja assentat definitivament en el calendari oficial. No critique que la societat trobe nous moments per a reunir-se, festejar i oblidar- se una miqueta de la quotidianitat. No obstant això, eixa realitat, ens ha de fer pensar on estem i sobretot cap a on volem anar.

Les coses, és clar, que són com són. No podem lluitar contra el temps ni la globalització però sí hem d’aprendre almenys a assimilar-les a la nostra manera, personalitzant-les i fent-les diferenciades a la resta del món. De segur, que seria tot més fàcil si la nostra tradicional “Nit d’Ànimes” no haguera perdut vigència dècades abans que entrara el Haloween a les cases.

Ara no hi ha remei, encara que hi ha accions que poden ajudar a recuperar la mitología pròpia de la Nit d’Ànimes. Les biblioteques, els centres culturals i juvenils i en general les entitats públiques de la comarca tenen la paraula. Elles, sense oblidar el poder imparable de la cultura del Halloween, poden fer que els hòmens del sac, les quarantamaules, els butonis o moros mussa i tants altres personatges tornen als carrers dels pobles. Poden aconseguir que les històries contades al voltant del foc de la llar siguen tan divertides, plenes de disfresses i rituals divertits com els de Haloween.

En definitiva, mirem Halloween divertint-nos, si ens abellix. Pensem que amb l’arribada exitosa d’esta festivitat tenim l’oportunitat també de recuperar el nostre imaginari i els costums. Hem d’obrir-nos al món sense oblidar el nostre. Les bones tradicions canvien i evolucionen però el més important és no perdre-les.