LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

       La sinceritat i l’espontaneïtat pareixen qualitats relacionades amb la llibertat. No obstant  això,  a vegades,  este tipus  d’actuacions  conduïxen  també  a la  irreflexió  i a reaccions irracionals. En eixe moment, quan es fa sense mirar si es té raó o no, diem que s’actua ‘a tort i a dret’. En el món, trobem múltiples accions dignes de qualificar-se amb la locució.

    Hi ha actes que naixen ‘a tort i a dret’, quan la gent es desespera i no troba solució a la realitat que l’envolta. Poden ser condemnables però, a voltes, canvien el rumb de la humanitat. Pense en l’original actitud de llevar els turbants als clergues iranians. Eixa atrevida acció nascuda espontàniament potser el principi del final d’un règim autoritaria que no respecta els drets humans.

     És complicat entendre com el ministre Grande-Marlaska continua declarant que a Melilla no van actuar les forces policials ‘a tort i a tret’ el passat 24 de juny. Foren esdeveniments greus. Sempre m’ha agradat la valentia que ha tingut el polític per a manifestar la identitat sexual i defendre la justícia en tots els camps. Tanmateix, en este exemple,   no   encerta   molt.   Es   nega   a   reconéixer   que   les   actuacions   no   foren   les desitjables. Necessita més vídeos per a sincerar-se?

         Continua el món actuant ‘a tort i a dret’, sense que, de vegades, se li recorde a determinats   països   quan   ho   fa.   No   importa   massa   que   a   Qatar   estiga   perseguida l’homosexualitat.   Si   cal   fer   allí   un   mundial   de   futbol,   es   realitza.   Ens   fem condescendents   amb   eixa   realitat,   encara   que   no   ens   agrade.   En   este   cas,   resulta repugnant la recent declaració de l’ambaixador del Mundial Khalid Salman. S’ha atrevit a afirmar que l’homosexualitat “és un dany en la ment”. Estic convençut que la ment la té danyada aquell que ho pensa. Però no passa res. Allí estarem en aquell país oblidant- nos d’eixes situacions i gaudint del baló. Ens fa igual tancar els ulls en determinats contextos. Ho comprovem quan el govern calla contra les manifestacions dictatorials ’a tort i dret’ del règim marroquí contra el Sàhara. Així que és normal que també obvie prou l’homofòbia qatariana davant la grandesa d’un esdeveniment futbolístic de primer orde econòmic.

    En definitiva, intentem mesurar les accions que protagonitzem  ‘a tort i a dret’ perquè no se’ns poden apoderar. La raó més sincera no és sempre la més justa.