LLUIS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA
No tots els dies fem activitats amb goig. Vivim en una societat on la paraula obligación ens perseguix. Fins i tot, a voltes, estem determinats i determinades a gaudir quan ens obliguen a fer-ho. La reflexió ve a compte que tenim prop una senzilla locució que comunica els nostres instants de felicitat. Es tracta de l’expressió ‘a gust’. Podem dir també ‘de bona gana’, ‘de bon grat’ o ‘a plaer’. Totes tres estan bé, però em quede amb la simplicitat d’un ‘a gust’.
Entre les activitats falleres en les quals participe, n’he realitzat recentment una especialment ‘a gust’: l’assistència a una assemblea infantil. Xiquets i xiquetes hi han sentit que comptaven i que podien expressar el que pensaven. Un té la sensació que la festa, a vegades, treballa per als infantils sense comptar amb ells. L’instant més ‘a gust’ ha sigut quan el xiquet Sergio Molina ha exercit amb mi de secretari d’actes.
Estos dies he assistit ‘a gust’ a la Trobada que des de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha dedicat als servicis lingüístics. He gaudit com he pogut, perquè sempre estic envoltat de presses. He estat ‘a gust’ amb col·legues i raonant amb acadèmics i acadèmiques. Em trobí ‘a gust’ coneixent i raonant amb Tudi Torró del parlar del sud. Han sigut interessants les conferències, encara que discrepe d’algunes aportacions de la periodista Rebeca Díez. Va fer una bona conferència però no crec en el seu pessimisme. Pense que l’alumnat educat en valencià té oportunitats per a estar ‘a gust’ amb la seua llengua quan arriba a la Universitat. Potser calia que haguera matisat algunes de les seues opinions.
La setmana vaig acabar-la ‘a gust’ en el concert del 40 aniversari de l’Estatut. Els grups van estar bé. M’haguera agradat que hi estiguera Pau Alabajos, encara que sé que estava ocupat en un acte solidari. L’audiovisual era millorable i necessitava algunes correccions lingüístiques. Entre els deutes de l’Estat que s’apuntaren, vaig trobar a faltar l’esment al castell de Sagunt. Pense que es digueren idees que fa 40 anys no es pogueren pronunciar i que ara calia dir, tot i que manifestar-les perquè les escolten sols els qui les pensaven no sé si resulta profitós.
En definitiva, busquem instants per a estar ‘a gust’. Intentem que no siguen sempre programats. La felicitat sols creix si busquem estar ‘a gust’.