MARI CARMEN RICO NAVARRO, CRONISTA OFICIAL DE PETRER
“Una rambla abre su ancho cauce entre el campo santo y el pueblo”.
Azorín, “Antonio Azorín” (1903)
Al llarg de la història a Petrer hi ha hagut diversos cementeris. En el centre històric les intervencions arqueològiques realitzades en les últimes dècades han permés conéixer la ubicació d’alguns d’ells en diferents èpoques. En l’inici del carrer Major es troba la possible àrea funerària de Vila Petraria (ss. I-VI). En l’època andalusina Bitrir comptava amb tres necropòlis distribuïdes per la zona de la Foia, el Derrocat i a l’entorn del carrer Sant Antoni (ss. XI-XIII). Durant el període baixmedieval i part de l’Edat Moderna la zona utilitzada com a cementeri va ser l’actual passeig de l’Esplanada (ss. XIV-XVI) documentant-se una dotzena d’enterraments. Des del segle XVII fins a 1816, les persones mortes degueren enterrar-se en l’antiga i nova església de Sant Bartomeu (Parroquia de San Bartolomé Apóstol de Petrer).
El cementeri anterior al que hui tots coneixem, el cementeri vell, es va construir en 1816 en el paratge del Barxell, i va acollir les restes dels veïns i veïnes de Petrer durant 119 anys, des de 1816 fins a 1935. Va ser beneït el 3 de juny de 1816, fa ara 206 anys, pel capellà de Sant Bartomeu, Francisco Ruiz.
Estava en la part nord del nucli històric, al costat del camp de futbol municipal. S’accedix des de la zona de l’església de Sant Bartomeu, Apòstol, pel carrer La Font, creuant la rambla de Puça, molt pròxim al marge d’esta.
La Reial Cèdula del 3 d’abril de 1787, promulgada pel monarca Carles III, va disposar que les persones ja no s’inhumaren en els temples i que es construïren cementeris fora de les poblacions, en llocs ventilats i pròxims a les parròquies. Van passar diverses dècades sense que es realitzara l’obra per les dificultats econòmiques de l’Ajuntament i l’oposició de la població a soterrar-se fora de l’església, i fou esta una situació generalitzada en la majoria dels municipis.
L’abril de 1816 l’Ajuntament va rebre un ofici que obligava a la construcció del cementeri, i es buscaren uns quants llocs: com a primera opció van pensar ubicar-lo en el castell, però es va desestimar ràpidament a causa de la falta de condicions higièniques; posteriorment es va optar per un bancal a l’altra vora de la rambla de Puça, encara que també es va descartar perquè no tenia ventilació. Finalment es va triar un terreny en el Barxell, pròxim a l’anterior, de 604 m² de superficie, i es va pressupostar l’obra en 334 lliures per a costejar els gastos que comportava la compra de la parcel•la, els treballs d’obra, la fusteria i la ferreria. Els diners els aportarien els beneficiaris dels delmes (el comte de Cervelló i el seu apoderat) en dos terceres parts, i els veïns de la vila, la part restant.
En 1935 es va obrir el nou cementeri al Guirnei i l’antic quedà en desús. Les restes de les persones difuntes es van exhumar per a traslladar-les al nou cementeri, encara que algunes de les restes es van quedar en el mateix lloc.
En l’interior del cementeri vell hi havia una capella de planta quadrada rematada per una cúpula semblant a la de l’església de Sant Bartomeu, que tenia un altar i un crucifix anomenat “dels Montesinos”. Fora del cementeri hi havia, i encara es conserva, davant de la porta principal, un banc d’obra de forma semicircular en què la gent descansava mentre resava als seus éssers més volguts.
Els veïns i veïnes van acompanyar els seus éssers volguts en acompanyament fúnebre des de l’església de Sant Bartomeu, Apòstol, fins al cementeri, una distància de 205 m, passant pel Salitre i havent de creuar la rambla de Puça per a donar-los cristiana sepultura. Però quan per efecte de les pluges es produïa una avinguda d’aigües en la rambla i esta no es podia travessar, calia fer una volta més gran per a arribar al cementeri.
En 1969 es va acordar demolir l’immoble abandonat, i al començament de la dècada dels 80 es van aplanar els terrenys, es van plantar pins i es va col•locar un altar i una placa a manera de recordatori de la seua funció i ubicació. En dècades posteriors tota esta zona es va transformar per a construir un centre comercial, el camp de futbol municipal i una pista esportiva, i quedà únicament l’espai del cementeri sense transformar. Actualment és una zona recreativa amb una pineda.
El 3 de juny de 2016 es va commemorar el II centenari de la seua construcció i es va celebrar en el mateix emplaçament on va estar ubicat l’eucaristia presidida pel sacerdot i fill adoptiu de Petrer Antonio Rocamora Sánchez.
Si vos apetix saber més sobre el cementeri vell podeu descarregar-vos el treball publicat en la revista Festa 94, i si voleu conéixer més sobre les diferents zones d’enterrament que hi ha hagut a Petrer al llarg de la història, podeu consultar el llibre “Vida i mort a Petrer. Història dels cementeris” (2005). Tot això en bibliopetrer.petrer.es.
Fuente: https://www.facebook.com