LLUIS MESA REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA
No sempre som conscients de la importància de tot el patrimoni. Pensem en les esglésies o en els edificis senyorials dels nostres pobles. Tanmateix no tenim en compte que, més enllà, hi ha elements passats que formem part de la identitat heretada dels nostres avantpassats. Es tracta, per exemple, de les estacions ferroviàries. Algunes d’elles, malauradament, han sigut abandonades i unes altres no tenen quasi valor o están adulterades, com si no foren un element patrimonial.
En estos moments, pense en casos com els de les antigues estacions d’Algímia-Torres Torres i d’Algar. La primera es troba en estat d’abandonament. És molt trist vore-la envaïda per la vegetació i oberta perquè el vandalisme puga fer-ne ús. Fa uns anys es va fer un nou baixador sense pensar que l’ús de l’antiga estació es podria deixar en en mans dels ajuntaments o a unes altres entitats perquè no es perdera. Un cas paregut ha succeït a Algar de Palància. Es troba tancada, encara que no tan deteriorada. Fa un temps, el cronista Josep Catalunya li va dedicar un interessant article perquè es recuperara però ningú ha reaccionat. Després, hi ha unes altres estacions que, tot i que tenen cert ús, no s’ha tingut en compte, quan s’han adaptat als nous temps, que són un bé patrimonial. La d’Estivella – Albalat de 1898 no sols ha perdut el seu rellotge original per furt sinó que s’han tancat les finestres i l’interior és un magatzem poc cuidat. A més, l’exterior s’ha omplit desmesuradament de cartelleria que adultera les seues característiques. No s’hauria de permetre que descontroladament les façanes es transformaren de manera tan dràstica i sense cap sensibilitat pel patrimoni. Alguna cosa pareguda ha passat en l’estació de les Valls creada el 1862. També s’ha pintat i s’ha invertit en el manteniment però sense pensar excessivament que és un edifici històric.
En definitiva, tenim encara estacions de trens amb valor històric. Estiguen actives o no hem de conservar-les i recuperar-les com es mereixen. També elles són part del nostre passat i del patrimoni del Camp de Morvedre.