LLUIS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

    No entenc que determinades persones visquen amb el desig de produir el màxim mal possible. Però és així, encara que m’entristix pensar-ho. Preferisc fugir de l’agressió i refugiar-me   en   la   concòrdia.   Sempre   és   més   d’agrair.   Per     a   definir   eixa   manera d’actuar, hi ha una locució de manera: ‘a matadegolla’. Anteriorment s’escrivia amb guionet. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb bon criteri, n’ha prescindit. Té alguns sinònims com ‘a degolla’ o ‘matant i destruint’.

        Hi ha  persones  que  diuen  estimar  l’esport  perquè  s’identifiquen  amb  un  equip. Tanmateix, el ben cert és que eixe quefer sols els aprofita per a ser agressives o alegrar- se dels mals d’unes altres entitats. No crec que entrar ‘a matadegolla’ siga una manera sensata de voler l’activitat esportiva.

    Passa el mateix amb la nostra llengua. Hi ha hòmens i dones que es caracteritzen per llançar crítiques i insults contra els qui treballem pel valencià. No busquen l’acord ni les aportacions constructives. Pensava que tot això quasi no existia. Però, estos dies, un estudiós de la llengua em dedicava un article per escriure la columna. Es deia: “Quina barra’ (la de Lluís Mesa)”. Potser, com l’esmentat senyor diu, els seus lectors i les seues lectores no em coneguen. No cal. Tampoc crec que siga bo que presumisca de dir que escriu de gent com jo per “devoció”. Eixa actitud devota li fa entrar ‘a matadegolla’ en els articles. No vull dedicar-li moltes línies a este articulista que arribà a tindre un càrrec en Canal 9 l’any 1996. Ell sabrà perquè va tindre’l després del canvi polític de 1995. Sols diré que totes les persones, com ell o jo, tenim dret a opinar i a ser tingudes en compte.   El   seu   treball   per   l’idioma   és   respectable.   No   obstant   això,   l’actitud   ‘a matadegolla’ pel tema de la llengua no crec que beneficie el futur del valencià. La ràbia continguda no és bona per a escriure.

       La classe política també actua ‘a matadegolla’. No és cap novetat. Encara que no m’agrada com s’ataca sense pietat a Mata, Oltra o Bellver. Pareix que, més enllà de fiscalitzar, es pretenga traure rendibilitat política de les equivocacions dels altres.

    En definitiva, evitem actuar ‘a matadegolla’ L’agressió mai és bona. No hi ha res com la raó  i la  tolerància  per a superar conflictes.  No es  pot  estimar  ‘a matadegolla’ la llengua. L’amor vertader no agredix.