LLUIS MESA REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA
Tots i totes podem realitzar accions d’una manera accidental que acaben per fer mal o tindre conseqüències negatives. Tanmateix, trobem gent que les prepara deliberadament. És trist però real. La locució adverbial ‘a posta’ o ‘a postes’ ens definix perfectament la situació. També, en eixe cas, podem dir que s’ha actuat ‘a propòsit’ o, de manera literària, ‘a dretcient’. Tot i això, he de dir que soc d’expressar-me genuïnament amb un ‘a posta’, quan pertoca.
Hi ha accions que, a vegades, no entenem si es fan ‘a posta’ o sorgixen espontàniament, sobretot en política. Així la dimissió de Manuel Mata com a síndic socialista no coneixem si accidentalment ha suposat una gran crisi en el Consell o si ens fa pensar que ni fet ‘a posta’ li haguera eixit millor al president Puig per a plantejar un nou govern.
També pareix que s’haja fet ‘a posta’ que Ucraïna guanyara l’altre dia el Festival de la cançó d’Eurovisió. Crec que per a ningú és una sorpresa que hi havia cançons de nivell destacat que podrien haver guanyat. Pense que ha triomfat l’esperit solidari. No estic convençut que siga l’espai adequat per a fer-ho. L’esdeveniment no m’apassiona com quan era menut. Recorde nostàlgicament com a casa votàvem i apuntàvem la nostra classificació. Ara, el temps ha canviat però continue pensant que utilitzar un festival musical per a expressar uns altres sentiments, encara que siguen lícits, no és molt saludable.
Esta setmana m’he perdut ‘a posta’ pels carrers de Morella. Malgrat conéixer eixa ciutat que m’apassiona, m’agrada mirar els seus carrers de manera diferent. Recomane que sovint ens perdem d’una manera periòdica en els nostres pobles i ciutats ‘a posta’ sense buscar cap destinació. L’observació amb diferents ulls eixampla les mires pròpies.
No ens ve mal perdre’ns a voltes per mons distints del nostre a través de la lectura. Ens encoratja a prendre ‘a posta’ alguna decisió. Estos dies he presentat el llibre de Sergi Durbà titulat “El cant de les granotes”. Per a mi, és un dietari d’un identitari que necessita arribar a la identitat més primitiva. El recomane. Ens ajuda a entendre la necessitat de madurar a partir del viatge a medis estranys.
En definitiva, intentem actuar ‘a posta’ sols per a promoure bones causes. No oblidem eixa expressió nostrada. Repassem deliberadament la quotidianitat, sempre trobarem il·lusionant algun dels nostres quefers rutinaris.