LLUÍS MESA, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

     Ens queixem que la humanitat no és capaç d’enfrontar-se amb força a determinades

adversitats.   Tanmateix   el   món   està   ple   de   persones   anònimes   que,   amb   la   seua trajectòria   personal,   han   superat   obstacles.   No   podem   contar-les   totes   però   potser   la categoria dels adverbis ens ajude a entendre-les. Així que, amb eixe motiu, encetem en la secció un llarg camí per a recórrer’ls.

     Hi ha una locució adverbial de manera que simbolitza bé la situació expressada. Es tracta de ‘a pols’. Amb ella, ens referim a l’esforç que es realitza fent força en el braç, sense recolzar-se en res. Sobretot, el que més ens interessa és que podem expressar que algú ha realitzat una trajectòria professional o personal i un repte ‘a pols’ quan ho ha aconseguit gràcies al seu esforç. Té un sinònim: ‘sopols’.

     Solem recordar tota la gent que ha arribat a destacats llocs gràcies a l’ajuda d’algú, és a dir perquè ha tingut ‘bon padrí’. Però també hi ha exemples de dones i hòmens que han   fet   gestes   ‘a   pols’.   En   pronunciar-la,   pense   en   els   qui,   sense   res   ni   cap   ajuda, abandonen els països en guerra buscant una vida millor. Em venen al cap les persones d’Ucraïna, Síria i altres llocs. M’emocionen.

      Sense mirar grans tragèdies, hi ha exemples que han fet la seua trajectòria ‘a pols’. Simplement, treballant en el que més els ha agradat, han aconseguit triomfar. Crec que alguns els tenim prop. Esta setmana ho he tingut en compte quan el dibuixant “Ortifus” m’explicava   la   seua   exposició   al   Centre   Cultural   “La   Nau”.   Mirant-lo,   pensava   que, amb  el  treball  ‘a  pols,’ ha  dibuixat  i  escrit  la  història  contemporània  valenciana  dels últims 40 anys. Pense que el fet que les màximes autoritats valencianes estigueren en la inauguració  n’és  un  bon  reconeixement.  Tanmateix   crec   que  la  Generalitat  hauria  de lliurar-li   algun   merescut   guardó   cultural   i   l’Ajuntament   valentí   considerar-lo   com   un dels seus fills predilectes. Sé que el major premi per a ell és el reconeixement del públic. Però entenc que les institucions han de reconéixer millor que Antonio Ortiz “Ortifus” ja és un referent dels humoristes gràfics valencians.

     En definitiva, mirem el nostre voltant. Intentem descobrir les persones anònimes que ha   actuat   ‘a   pols’  per   a   aconseguir   reptes.   Ens   ajudarà   a   véncer   les   mancances.   La superació ‘a pols’ de les  adversitats ens  fa créixer i sobretot sentir-nos persones  més fortes.