MARIA CHENOVART EN EL RECORD

LLUIS MESA REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

El 17 d’abril ens deixava la pintora d’Estivella Maria Chenovart. Malgrat que era la degana de les pintores comarcals, la seua trajectòria no sempre ha sigut reconeguda fora dels límits de la població. Així que, en els dies en els quals ha faltat esta artista de 98 anys, és necessari fer un repàs de l’obra d’una dona que va pintar amb una sensibilitat especial el paisatge de muntanyes i conreus del Camp de Morvedre.

 Maria Chenovart no ho va tindre fàcil en un món on les dones pintores necessitaven demostrar amb més intensitat la seua vocació. No obstant això, el fet que l’estil tan personal de descobrir les garroferes i la terra agradara, va ajudar a consolidar-la com a a artista.   En   eixe   quefer,   sens   dubte,   fou   important   la   influència   del   mestre   Genaro Lahuerta. Cal dir que, abans que els seus paisatges foren coneguts, havia realitzat obra religiosa, com la que es conserva en el temple de Sant Francesc de Borja de la ciutat de València. Però, com s’ha dit adés, el que realment fa reconéixer-la en el temps foren les pinzellades dedicades a la natura i als conreus de secà d’Estivella. La garrofera fou el gran   símbol   d’un   paisatge   amb   el   qual   va   voler   definir   el   seu   poble.   El   variat cromatisme i la llum va omplir de vida els llenços. Eixa és la vitalitat que contagià al seu alumnat de Sogorb o de l’Alcora i que fins al dia de hui continua encisant les persones que l’admiren.

Maria Chenovart fou una persona especial. Al seu art, se li afegia la generositat per compartir l’obra que creava. Una gran quantitat de cases d’Estivella conserven algún quadro amb garroferes estivellenques o un cartó on es conjuguen pinzellades per a crear paisatges   propis.   Per   eixos   mèrits   i   per   l’estima   que   li   tenia   el   veïnat,   l’any   2013 l’Ajuntament li va retre un destacat homenatge amb la participació del Cronista Oficial. En la setmana de la dona d’aquell, any, es va acordar donar-li el seu nom al carrer on tenia la  casa. També es va fer una destacada exposició amb col·leccions particulars. Es demostrà que era una persona admirada.

He tingut la sort de tindre-la prop. Gràcies a l’investigador i íntim amic de la pintora Santiago  Mateu,  he  captat  amb  més   cura  el  que  significà  l’artista.  Ara  la  recorde  i mirant-la veig el meu poble d’Estivella. Però trobe també la pinzellada d’una dona que es   va   obrir   pas,   d’una   mestra   i   d’una   pintura   excepcional   de   Camp   de   Morvedre. Esperem que la comarca la tinga present i no oblide la seua obra. Ens ha deixat l’ésser humà però ens queda la vitalitat de les pintures. No deixem de mirar-les. Ens ajudara a entendre millor el paisatge i la llum que banya les nostres terres. Descanse en pau Maria Chenovart, una dona que sols volia ser recordada com una “pintora d’Estivella”.