Arxiu diari: 29 de maig de 2021

RECORDANT LES FESTES DELS SANTS DE LA PEDRA: LA FESTIVITAT AL SAGUNT DE 1907

LLUÍS MESA I REIG, CRONISTA OFICIAL D’ESTIVELLA

La festa de Sant Abdó i Sant Senent, més coneguts com els Sants de la Pedra, té una llarga tradició en el territori valencià. Més de 50 poblacions la festegen en l’actualitat i en temps passats era celebrada en més pobles, on encara alguna capella o ermita recorden el seu pas històric per allí. La devoció protectora contra els camps, concretament contra les pedregades, feien que tinguera un gran protagonisme en les societats agràries, sobretot entre els llauradors i també entre la joventut. Al Camp de Morvedre esta tenia una gran vigència.

En la subcomarca de les Baronies, per exemple, es pot nomenar el cas d’Estivella. Hi havia una confraria i una capella pròpia des del segle XVIII. Les talles policromades, de les quals se’n conserva una, eren molt destacades. Encara en iniciar-se el segle xx, quan la seua capella era ocupada per Sant Lluís com a patró de la joventut, se’n realitzaren festejos. En les Valls també eren uns sants destacats. Així a principis de la passada centúria a Quartell se’ls feia festa. Valga com a exemple que el 1916 feu el sermó sagrat el rector Roberto Madrid López i que la banda del mestre Ambrosio San José va participar en la missa, el passacarrer i la resta d’actes festius. El dia triat fou el 25 de juliol, la vespra de Santa Anna.

De tot eixe passat, com s’ha dit adés, sols al cap i casal comarcal continua present el festeig d’estos sants que tenen capella a l’església de Santa Maria des del segle XV, quan va estar promoguda pels jurats de la ciutat. El seu patronatge s’oficialitzà el 1644 i sens dubte la donació d’unes relíquies per part del religiós Bernat Pellicer en el segle XVIII va ajudar també a intensificar la devoció.

No obstant això, des de les primeres celebracions fins a l’actualitat, el programa d’actes ha evolucionat. Fins i tot des de principis del segle XX a l’actualitat n’han canviat especialment els actes més lúdics. La descripció de les activitats del 1907 pot servir de referència per a conéixer com era esta tradició en un temps no excessivament llunyà.

En aquell any la participació conjunta de l’Ajuntament i de la confraria, com en altres anys, va fer possible concretar una programació que es va estendre des del 29 de juliol fins al 4 d’agost. Eixe primer dia de matí i de vesprada es van repartir les tortades. A la nit es va realitzar una serenata. La festa grossa fou, com era tradicional, el 30 de juliol. A l’alba va eixir la banda de música i la traca. A les nou del matí va fer-se missa solemne amb l’orquestra dirigida pel mestre Antonio Palanca i cantada pel destacat tenor valencià Lamberto Alonso. L’ofici va estar a càrrec del capellà Francisco Lluch i el panagenèric el va protagonitzar el rector de Picanya i saguntí Manuel Gil Monzó. A les dotze del matí es va realizar la “Festa de la Caritat” i es repartiren racions entre els pobres.

La processó va eixir a les sis de la vesprada i a les deu de la nit es disparà el castell de focs artificials del pirotècnic Claverol. Fins al 4 d’agost es realitzaren altres activitats com ara repartiment de premis escolars i d’aigua de roses a les jóvens, corregudes de cavalls o elevació d’aeròstats. Eixos dies a les quatre de la vesprada es van fer corregudes de vaquetes amb la quadrilla de Miguel Martí “Pipa”. Cal destacar també que el dissabte 3 d’agost es va oferir una gran vetlada musical i que la resta de nits es feren serenates. El darrer dia va eixir al carrer una batalla de flors i els actes es tancaren amb una serenata i traca.

Un centenar d’anys després, la festivitat dels Sants de la Pedra continua amb intensitat a Sagunt. Els bous, els cavalls, la pólvora o la música estan encara presents. Però és important recordar que és una llarga tradició que ha evolucionat i que té una important història. Seguint eixa part del passat es potencia la identitat del poble i es fa més fort el seu futur. Així que un any més hi ha motius per a fer-los vius i festejar-los.

Fuente: http://www.eleconomico.es