AURELIANO J. LAIRÓN PLA, CRONISTA OFICIAL D’ALZIRA
Les circumstàncies manen i un any més i altra vegada pel mateix motiu: el Coronavirus, els alzirenys no podrem celebrar com cal les que amb el temps han esdevingut les dos festes principals de la nostra ciutat: les Falles i la Setmana Santa.
Ambdues festes van ser declarades d’Interés Turístic Nacional. La primera, les Falles de Sant Josep, l’1 de febrer de 2005, i abans, el 28 de febrer de 1988, les solemnitats en què rememorem la Passió, Mort i Resurrecció de Crist. En els dos casos he tingut l’honor d’haver aportat el meu xicotet granet d’arena en haver preparat els expedients que es van incoar per tal de meréixer la distinció que se’ns va atorgar.
En el cas de les falles podem seguir l’origen i l’evolució de la festa per excel·lència dels valencians a Alzira a través dels textos publicats per Salvador Andrés i per qui subscriu, Pablo García i Maria José Boluda, que edità la Junta Local Fallera en 1989 i en 2014 i que duen els títols d’Alzira. Cent anys de falles. 1889-1989iAlzira. Vint-i.-cinc anys més de falles 1990-2014respectivament. En els dos casos als dos llibres es mostra el desenvolupament de la festa que en el nostre cas sabem que arranca l’any susdit perquè així ho assenyalava el diariLas Provinciasdel 21 de març de 1889 quan indicava en una breu nota publicada a la pàgina 2: “En la Plaza de Casasús de Alcira, levantó el vecindario una bonita falla la víspera de San José, que fue durante el día muy visitada y quemada por la noche ante grandísima concurrencia”. Amb posterioritat a eixa data i amb certesa es plantaren falles en 1927, 1930, 1931 i entre 1933 i 1936. Després de la Guerra Civil la festa començà a arrelar i ja se’n plantaren habitualment tots els anys excepte quan les circumstàncies no ho van permetre, cas dels anys 1957 (per la forta gelada de l’any anterior), 1983 (per la cèlebre inundació produïda pel trencament de la presa de Tous), 1988 (per la inundació de l’any anterior) i 2020 i 2021 per la crisi sanitària provocada per la Covid.
Una data important per a la festa va ser la de la creació el 29 de gener de 1944 de la Junta Local Fallera, ens què a partir d’eixe moment aglutinaria a la totalitat de les comissions falleres de la ciutat. Eixe mateix any es va nomenar a la primera fallera major de la ciutat, títol que va recaure en Maria Virtudes Piera, filla de l’aleshores alcalde, el metge Lisardo Piera.
La festa es consolidarà en els anys quaranta del segle passat, tot i que la major empenta, l’eclosió pel que fa al nombre de comissions es donarà en els anys huitanta i noranta del segle XX. 1997 va ser l’any en què més monuments es van plantar als nostres carrers i places: 71.
Els xiquets també adquiriren protagonisme en la festa, sobretot a partir de 1940 quan es va plantar el primer monument infantil al carrer O’Donnell. La primera fallera major infantil de la ciutat va ser, l’any 1947, la xiqueta Maria Carmen Suñer, filla del destacat empresari Luis Suñer.
Alzira es vanaglòria de seguir sent la segona potència mundial en falles, frase encunyada pel locutor de l’emissora local de la SER, José Antonio Serrano.
Este any les falleres i els fallers tampoc hem pogut disfrutar la festa com cal, açò és plenament. No hem pogut assistir a les diferents presentacions, ni participar en la Cavalcada Multicolor, ni de la plantà, ni en les despertades, ni dels passacarrers, ni de les mascletades, ni de l’entrega de premis, ni de les desfilades del Pasdoble, ni de la Cremà. La majoria tan sols hem pogut participar d’alguns d’eixos actes virtualment. Sí que ha tingut lloc l’Ofrena de flors de les falleres d’Alzira a la seua patrona, la Mare de Déu del Lluch, en el seu Reial Santuari.
Hem deixat el soroll de la pòlvora i de la música, el colorit de la indumentària, el perfum de les flors i l’olor dels bunyols, per al pròxim any. I ja en van dos!
Pel que fa a l’altra gran festa alzirenya, la de la Setmana Santa cal assenyalar que es viuen moments semblants.
La tradició de la Setmana Major al nostre poble pot seguir-se a través de les publicacionsLa Semana Santa alcireña(1982) d’Eduardo Part,Imágenes de la Pasión(2006) iVoces de la Pasión(2017) de Bernat Montagud, deDocumentos de la Pasión(2008) de qui subscriu i, sobretot, deImágenes de la Pasión en la Semana Santa de Alzira(2017) de Bernat Montagud i José Carrillo.
La Setmana Santa d’Alzira començà a viure’s en els nostres carrers a partir del segle XVI quan es va erigir la Confraria de la Preciosíssima Sang, associació pietista que tingué per titular a l’Ecce Homo i que comptà amb capella pròpia.
Abans de la Guerra Civil eren nou els passos que processonaven les seues imatges pels carrers de la ciutat. Les confraries existents abans de la contesa celebraven els actes públics i religiosos tradicionals i donaven especial protagonisme als seus clavaris, encarregats de confeccionar els dossers.
Els passos van patir les conseqüències de la guerra i van ser víctimes dels iconoclastes. A partir de 1940 se reorganitzaren les confraries existens i se’n fundaren altres noves.A poc a poc anaren construint-se els nous passos, alguns dels quals s’encarregaren a importants imatgers com Antonio Ballester, Carmelo Vicent, Vicente Rodilla, Ramón Granell, etc
Ara mateix són 18 les confraries i germandats existents que processonen 23 passos.
La incorporació organitzada de les dones a la celebració arranca de l’any 1973 quan le Reial Germandat de la Santa Faç del Senyor va incorporar la secció de Veròniques i va continuar després amb la fundació de les germandats de Maria Mare i de Maria Magdalena Camí del Sepulcre del Senyor.
Tampoc este any, per decisió presa el passat 8 de març per la Junta de Germandats i Confraries de Setmana Santa, podrem participar com cal dels encontres, dels trasllats, dels viacrucis, del Pregó, dels dossers, de la Processó del Silenci ni de la Processó del Divendres Sant que convoca a milers de veïns i veïnes de la ciutat i dels pobles dels voltants. Una pena.
Evocarem, això sí les Falles i la Setmana Santa i farem vots per tal que l’any 2022 puga´m viure les nostres festes com cal, això és amb plena normalitat.