JOSEP CATALUNYA ALBERT, CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA

Fa poc més d’un any, l’Ajuntament va publicar el llibre “CONTES D’ALGAR”, del qual és autor Alfons Hermoso de Mendoza i Arocas.

Encara que Alfons Hermoso de Mendoza i Arocas va nàixer a la ciutat de València ha sigut des de la seua infantesa una persona molt vinculada a Algar. Tots els estius, des del seu naixement en l’any 1949, els venia a passar a Algar amb el seu iaio, don Saturnino Arocas Irisarri, pare del que va ser mestre del poble, don Saturnino Arocas Franch, que va faltar prematurament l’any 1945, i que estava casat amb la també mestra d’Algar, donya Saturnina Bayo Garcés.

Alfons Hermoso de Mendoza i Arocas és doctor enginyer agrònom per la Universitat de València i ha sigut investigador en l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, on passà quaranta anys treballant amb insectes i escrivint diverses publicacions científiques sobre els resultats de les seues investigacions.

El que més ens ha cridat l’atenció a molts i ens ha sorprés gratament és, a més, la seua formació humanista, el seu gran amor i interés per tot allò que signifique humanisme, com la història, l’art, la música, la literatura… i, sobretot, el seu convenciment personal que, per damunt de totes les coses, han de prevaler els valors ètics i humans.

Es podrien citar molts casos i anècdotes que corroboren el que estem dient. Per exemple, és un autèntic goig i plaer passejar amb Alfons pels carrers de la ciutat de València i escoltar atentament la descripció que ell fa dels edificis, monuments i llocs més emblemàtics, o la narració dels fets històrics més rellevants de la història del poble valencià.

Però allò que ens interessa destacar ací, en parlar-ne d’Alfons Hermoso de Mendoza i Arocas, és el seu gran amor i estima que, des de sempre, ha tingut per Algar, per la seua gent, per les seues tradicions i fets històrics o per el seu patrimoni històric i cultural, como ho ha demostrat, per citar només un cas, en el seu important treball Els estils artístics en l’Església d’Algar, en el qual ens narra la construcció de l’actual església parroquial de Nostra Senyora de la Mercé, distingint les diverses fases en les que es van realitzar les obres i la barreja dels estils barroc i rococó que la impregnen, treball que ha sigut publicat, entre d’altres, en la revista BRAÇAL que edita el Centre d’Estudis del Camp de Morvedre.

Alfons Hermoso de Mendoza i Arocas, a més de ser un gran col·laborador, entusiasta i desinteressat, en totes les activitats culturals del poble, ha tingut el detall, des de fa ja uns anys, d’oferir-nos periòdicament la redacció d’una sèrie de contes il·lustratius sobre la història i tradicions d’Algar, la majoria dels quals s’han publicat en la desapareguda revista Torre Guaita i últimament en l’actual La Veu d’Algar.

I el que ha fet l’Ajuntament, pensem que molt encertadament, es recollir i publicar en un xicotet llibre els contes que ha escrit Alfons Hermoso de Mendoza i Arocas, llibre de la lectura del qual estan gaudint no sols els nens i les nenes sinó també les persones adultes i que tots, en referir-se als contes, els anomenen “els contes d’Alfons”.

L’autor, en els diversos contes que narra (L’aroma de les garrofes, El tresor d’Algar, El lladre, El capellà de les plantes, El gaiato del tio Toni, El pont perfumat, La fonteta, Les sabates de Jaume, La clau del moro, La perla del Yumurí, El pont de Marieta, Els dubtes de Marieta, El germà de Marieta…), amb un lèxic molt fàcil d’entendre, no exempt en alguns casos de ficció i fantasia, va desgranant els diversos aspectes d’Algar, dels seus fets històrics, edificis, llocs i paratges (la fonteta, el niu del  Castellet, la devesa…), dels sentiments de la seua gent, com per exemple la tristesa dels moriscos obligats a abandonar el poble l’any 1609, els problemes d’una parella d’enamorats, els problemes humans derivats de la guerra civil, etc.

És per això que tots els algarins i algarines hem de manifestar el nostre agraïment a Alfons Hermoso de Mendoza i Arocas per haver-se dignat recollir els seus contes en un llibre i a l’Ajuntament per l’encert que ha tingut acordant la seua publicació, amb la finalitat que totes les persones, menudes i adultes, que estimem al nostre poble coneguem un poc millor la nostra història i la nostra forma de ser.