JOSEP CATALUNYA ALBERT, CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA
Des de fa moltíssims anys, la gent dels pobles de la comarca del Camp de Morvedre engloba a tots els municipis riberencs del riu Palancia, a excepció de Sagunt, dins del que es diu la Baronia o Subcomarca de la Baronia. Fins i tot, amb caràcter oficial existeix la Mancomunitat de municipis de la Baronia, que agrupa els nou municipis de Segart, Algar de Palància, Torres-Torres, Petrés, Gilet, Albalat dels Tarongers, Algímia d’Alfara, Alfara de la Baronia i Estivella, amb una població de 5.369 habitants i una extensió de 108,20 quilòmetres quadrats. I allò que és més xocant, se sol distingir per alguns, dins de l’anomenada Subcomarca de la Baronia, formant part de la comarca del Camp de Morvedre, tres àrees geogràfiques diferenciades: la Baronia Alta (Algar de Palància, Alfara de la Baronia, Algímia d’Alfara i Torres-Torres), la Baronia Mitjana (Albalat dels Tarongers, Estivella i Segart) i la Baronia Baixa (Gilet i Petrés).
Estes denominacions i subdivisions obeixen senzillament al capritx d’alguns sense tindre en compte tota una sèrie de circumstàncies ni antecedents històrics de cap tipus, cosa que almenys no va ocórrer, valga el cas, en el Reial Decret de 27 de juny de 1916, signat pel rei d’Espanya Alfons XIII i pel Cap de Govern d’aleshores, Alvaro de Figueroa, Comte de Romanones, matjançant el qual es va acordar el canvi de nom de molts municipis de tot l’Estat , entre ells Algar que va passar a denominar-se “Algar de Palancia” , per estar situat a la vora del riu Palància, veritablement sense tindre en compte el criteri dels ajuntaments afectats, però sí que es van tindre en compte i consideració, com hem vist, raons de tipus històric, geogràfic, etc.
I cal dir tot açò perquè, si tenim en compte la història, la gran majoria dels pobles de la nostra comarca adés citats constituïen en temps passats cadascú una baronia pròpia. Així, Algar, sota el domini administratiu de l’Orde de la Mercé des de 1251, va tindre com a baró des de 1471 al Mestre General d’esta institució religiosa, amb el beneplàcit del rei de la Corona d’Aragó, Joan II, anomenat el Gran o Joan sense Fe; Estivella-Beselga va tindre com a baró, entre altres, a Baltasar Escrivà d’Íxer i Montsoriu (1673-1738); Torres-Torres, per donació en 1271 de Jaume I, rei de la Corona d’Aragó, va tindre el seu primer baró en la persona de Bertran de Bellpuig, baronia que comprenia també els llocs d’Alfara i Algímia; de Petrés va ser baró en 1420 Joan Aguiló i Romeu, títol concedit pel rei de la Corona d’Aragó, Martí l’Humà; d’Albalat va rebre el títol de baró Joan Vila-Rasa i Cababyelles, el 18 d’octubre de 1614, del rei d’Espanya Felip III, i, en Gilet, en el segle XV, va ser investit baró Manuel Llansol de Romaní.
És a dir, que, en termes històrics almenys, la denominació Mancomunitat de la Baronia i Subcomarca de la Baronia és totalment errònia i inapropiada, ja que, amb això, sembla donar-se entendre que tots els pobles esmentats constituïen històricament, de forma conjunta, una sola baronia amb un sol i únic baró al seu capdavant.
Hem de dir que som conscients del difícil que és canviar algunes coses, sobretot els usos i costums prou arrelats, però també cald dir, amb tota la humiltat i respecte, que tal vegada caldria intentar aconseguir una major objectivitat històrica i geogràfica en referir-nos a la nostra comarca i a les seues subcomarques. Possiblement, en el nostre cas, seria més adequat utilitzar expressions com Mancomunitat (i Subcomarca) de les Baronies o Mancomunitat (i Subcomarca) del Baix Palància, per citar-ne només uns exemples.
En definitiva, i fent nostres les paraules de Lluís Mesa i Reig, Cronista Oficial d’Estivella, en referir-se a esta qüestió: “ som una terra de baronies i no un domini d’un baró o baronessa. No podem trair al passat ni fer un present sense tradició històrica. Pensem-ho “.