DANIEL ALFONSO MEDRANO, CRONISTA OFICIAL D’OTOS
Les festes de Nadal són un pilar fonamental de la nostra cultura amb una rica gastronomia i també amb un conjunt de celebracions que han evolucionat amb el temps. Per cert, sabeu per què celebrem la Nativitat de Jesús el 25 de desembre? Ens ho explica Joan Olivares.
Anys enrere la societat tenia menys possibilitats de viatjar i de fer compres i als nostres pobles passaven el Nadal a casa, en família i visitant els tios i parents per vore si queia alguna estreneta als més menuts. A més, la vesprada del 24 de desembre, els xiquets s’agrupaven per anar per les cases a cantar l’asguinaldo (semblant a com ara es fa disfressat de bruixa en Halloween) i així felicitar les festes. A canvi els obsequiaven amb alguns dolcets o uns dinerets.
La lletra de les estrofes mostra una combinació entre el món rural tradicional i la religiositat popular. Parla dels pastorets, dels materials casolans amb que es construeix la simbomba o de l’arribada dels Reis d’Orient, mentre que la tornada és en castellà més coneguda i té una tonalitat diferent. Hui en dia aquelles antigues cançons han sigut substituides per altres com els villancicos castellans, nadales en anglés o aquelles que consideren adequades ensenyar els mestres del moment. Però les cobles de l’asguinaldo d’Otos ens resulten conegudes perquè posteriorment les han cantades als escenaris Al Tall o Pep Gimeno ‘Botifarra’ i així s’han revaloritzat. Afortunadament, fa uns 20 anys vam recopilar la lletra i també gravàrem l’àudio d’una part dels asguinaldos de la veu de Vicenta Cabanes -Vicentica la del Forn- i Natividad Àlvarez -la tia Nati-, com podeu sentir a continuació.
L’antic asguinaldo ha evolucionat i, actualment, dies abans de la festa, membres de la parròquia recorren les cases d’Otos entregant una felicitació i també un ciriet que cal encendre a una finestra visible des del carrer la Nit de Nadal. De forma que genera una bonica estampa el fet de vore les llumetes en uns carrers en silenci on només se senten de fons algunes rialles i converses dels sopars familiars. I parlant de costums del Nadal otosí, en aquest difícil 2020 Manolo Gómez ha tornat a obrir les portes del seu betlem monumental a l’antic forn de la plaça. Mentre que les restriccions per la pandèmia que rebrota han aconsellat no organitzar la representació infantil del naixement previ a la Missa del Gall i altres celebracions s’han adaptat com és el cas del patge reial, ja que enguany la seua bulliciosa arreplega de cartes ha estat substituida per la instal·lació d’una bústia al pati del palau fins al diumenge 27 (casualment el dia que començarà a subministrar-se la vacuna a Europa) que vindrà a arreplegar les llistes de desitjos i peticions. En quant a l’Ajuntament, ha obsequiat a cada casa una ponsètia o flor de Pasqua, a més d’un calendari de paret que en 2021 estarà il·lustrat amb imatges de canterers que es conserven a 12 cases del poble. Sens dubte, aquest inusual 2020 ens ha marcat amb tota una sèrie d’adaptacions necessàries per poder tindre un bon Nadal i que 2021 ens porte molta salut i benestar!