DANIEL ALFONSO, CRONISTA OFICIAL D’OTOS
Les festes de Nadal tenen com a plat essencial la gastronomia que es degusta als sopars i dinars compartits amb familiars, amistats o companys de treball al voltant d’una taula plena. Excepte enguany que amb les restriccions del coronavirus caldrà fer bondat i evitar els contagis amb molt de pesar…
Actualment és més habitual reservar a un restaurant o comprar el menjar ja fet. Però tradicionalment els dies previs a la festa a les cases, normalment ho feien les dones, preparaven amb paciència la carn que menjarien i especialment els dolços. Com que no disposaven de frigorífics per conservar-los en fred ni d’ingredients variats a les botigues, la majoria de les receptes barrejaven productes bàsics com farina, ous, sucre, mantega, aiguardent i algun farcit de moniato, ametla o carabassa. Per tant de rotllets, mantecades, braços de gitano o pastissets de moniato n’havien de pastar suficients i després els havien de portar a coure al forn públic. Amb ells finalitzaven el dinar de Nadal després del putxero i atenien les acostumades visites de veïns i parents que passaven per casa a felicitar les festes.
A la llibreta de receptes d’Amparo Alfonso Boix -m’auela, la tia Amparito (Otos 1929-2018)- es conserven algunes receptes dels dolços tradicionals. Moltes de les quals van acompanyades pel nom de la dona que li la va dir i curiosament en algunes d’elles es mesuren les quantitats en onces (equival a 30 grams), en cascaretes d’ou o en flaneres. Unes altres receptes més ‘modernes’ els les va ensenyar a l’escola franquista la Sección Femenina i destaquen perquè utilitzen bastant mantequilla, com és el cas del popular pastís de moka amb galletes. Però ens centrem en les tradicionals i mostrem algunes imatges de la seua llibreta. Vos animeu a fer-les?