ALGAR, POBLE SOLIDARI AMB UCRAÏNA

Orfenat de Bucha (Ucraïna)
Xiquets i xiquetes ucraïnesos en la Setmana Cultural d’Algar (agost de1995)
Famílies valencianes acollidores en Irpen (Ucraïna)
Xiquets i xiquetes ucraïneos en l’Ajuntament d’Algar
Famílies valencianes acollidores en Algar amb alguns dels xiquets i xiquetes acollits

JOSEP CATALUNYA ALBERT, CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA

La central nuclear de Txernòbil (Central elèctrica nuclear memorial V.L.Lenin) es troba al nord  d’Ucraïna, pròxima a la ciutat del mateix nom, en la   província   de   Kiev,   capital   de   l’Estat,   a   110   quilòmetres   d’esta   i   a   16 quilòmetres de la frontera amb Bielorússia (oficialment República de Belarús, i la seua capital és Minsk).

El 26 d’abril de 1986 va tindre lloc un gravíssim accident  en la citada central   nuclear,   aleshores   pertanyent   encara   a   la   Unió   de   Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Va explotar la Unitat número 4 de la central i l’explosió   va   provocar   una   fuga   radioactiva   descontrolada,   alliberant   a l’atmosfera grans quantitats de iodo radioactiu i cesi, que es van dispersar per Bielorússia, Rússia i Ucraïna, arribant fins i tot a països com Suècia, Finlàndia, Àustria, Noruega, Bulgària, Suïssa, Grècia i Itàlia.

Els efectes mediambientals van ser enormes, però el que cal destacar són els efectes nocius sobre la salut de les persones afectades per la propagació del núvol radioactiu. Amb independència dels milers i milers de persones que van ser desplaçades de les zones més pròximes a la central nuclear en un radi d’uns 150 quilòmetres, cal dir que les conseqüències per a la salut van ser molt greus: augment   importantíssim   del   càncer   de   tiroides,   leucèmia,   tuberculosi, cataractes, etc., i un impacte psicològic i mental, afectant especialment a xiquets i xiquetes, a més de la carència d’aliments sans bàsics per a la vida.

La fundació valenciana Abogados sin Fronteras, seguint les directrius i les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va decidir, l’any 1995, d’acord amb el vist i plau del govern d’Espanya, de la Generalitat Valenciana i de les autoritats d’Ucraïna, dur a terme, en l’estiu d’este any, un programa solidari d’acolliment temporal, durant els mesos de juliol i agost, de xiquets   i   xiquetes     ucraïnesos,   residents   en   els   zones   més   afectades,   bé procedents  d’orfenats,  bé  de   famílies  necessitades.  El  programa  d’acollida d’esta fundació va tindre lloc durant uns deu anys i cada any eren acollits més de   cent   menors   per   famílies   valencianes.  Actualment,   encara   es   continua realitzant este programa per l’associació valenciana Juntos por la Vida, la qual es pot considerar, d’alguna manera, successora de la fundació Abogados sin Fronteras.

Algar, un xicotet municipi de 500 habitants, no ho va dubtar i ja l’any 1995 es va adherir al programa de Abogados sin Fronteras, acollint diverses famílies del poble un total de quinze xiquets i xiquetes ucraïnesos, procedents de orfenats d’Ucraïna ( Bucha, Maliatko, etc.) i de famílies necessitades de poblacions com Irpen, Gostomel, Slavútych (ciutat construïda a propòsit per al personal evacuat de la central i de la ciutat de Txernòbil, després de l’accident de 1986, a 40 quilòmetres en línia de la central nuclear), i la pròpia Kiev, capital del país.

Les   famílies   acollidores   van   assumir   la   totalitat   de   les   despeses   del desplaçament dels menors, inclòs el pagament del bitllet d’avió. Els xiquets i xiquetes, a més de rebre una alimentació sana i   poder respirar, durant dos mesos, una aire més pur, seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries van   ser   sotmesos   a   un   reconeixement     mèdic   gratuït   en   el   Departament d’Oncologia Infantil de l’Hospital Clínic de València. Cal destacar la facilitat amb la qual els menors van aprendre a parlar en castellà i en valencià. Els noms de Maxim, Helena, Tatiana, Sevtelana, Mariana, Anna, Pavel, Alexandre, etc., es van fer populars en Algar.  Era un goig veure l’alegria en el seu rostre i el bé que ho van passar durant la seua estança en el poble.

Els xiquets i xiquetes acollits en Algar hui ja són majors, però encara es mantenen   forts   llaços   d’afecte,   amistat   i   bones   relacions     de   les   famílies acollidores amb els mateixos i amb els responsables del centres d’acollida ucraïnesos i, en el seu cas, amb les famílies d’aquells, havent inclús viatjat algunes famílies d’Algar a la pròpia Ucraïna per visitar-los. Cal dir també que algunes famílies els van ajudar en els seus estudis i en la seua formació, havent acabat alguns d’ells estudis universitaris o la formació professional, la qual cosa els ha facilitat trobar treball en el seu país. Alguns menors, hui ja majors com s’ha dit, tornen de quan en quan a Algar per passar uns dies amb les seus famílies acollidores. Desgraciadament, hem de dir que alguns d’estos nens i nenes van morir a conseqüència de la malaltia adquirida a causa de l’accident de Txernòbil, la qual cosa ha omplert de dolor a les famílies acollidores. Famílies valencianes acollidores en Algar  amb alguns dels xiquets i xiquetes acollits.

En definitiva, esta experiència solidària de la gent d’Algar ha deixat un record inesborrable en el poble, sent un fet  i una pàgina que també cal inscriure com a part destacable de la seua xicoteta història.