JOSEP CATALUNYA ALBERT, CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA
La central nuclear de Txernòbil (Central elèctrica nuclear memorial V.L.Lenin) es troba al nord d’Ucraïna, pròxima a la ciutat del mateix nom, en la província de Kiev, capital de l’Estat, a 110 quilòmetres d’esta i a 16 quilòmetres de la frontera amb Bielorússia (oficialment República de Belarús, i la seua capital és Minsk).
El 26 d’abril de 1986 va tindre lloc un gravíssim accident en la citada central nuclear, aleshores pertanyent encara a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Va explotar la Unitat número 4 de la central i l’explosió va provocar una fuga radioactiva descontrolada, alliberant a l’atmosfera grans quantitats de iodo radioactiu i cesi, que es van dispersar per Bielorússia, Rússia i Ucraïna, arribant fins i tot a països com Suècia, Finlàndia, Àustria, Noruega, Bulgària, Suïssa, Grècia i Itàlia.
Els efectes mediambientals van ser enormes, però el que cal destacar són els efectes nocius sobre la salut de les persones afectades per la propagació del núvol radioactiu. Amb independència dels milers i milers de persones que van ser desplaçades de les zones més pròximes a la central nuclear en un radi d’uns 150 quilòmetres, cal dir que les conseqüències per a la salut van ser molt greus: augment importantíssim del càncer de tiroides, leucèmia, tuberculosi, cataractes, etc., i un impacte psicològic i mental, afectant especialment a xiquets i xiquetes, a més de la carència d’aliments sans bàsics per a la vida.
La fundació valenciana Abogados sin Fronteras, seguint les directrius i les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va decidir, l’any 1995, d’acord amb el vist i plau del govern d’Espanya, de la Generalitat Valenciana i de les autoritats d’Ucraïna, dur a terme, en l’estiu d’este any, un programa solidari d’acolliment temporal, durant els mesos de juliol i agost, de xiquets i xiquetes ucraïnesos, residents en els zones més afectades, bé procedents d’orfenats, bé de famílies necessitades. El programa d’acollida d’esta fundació va tindre lloc durant uns deu anys i cada any eren acollits més de cent menors per famílies valencianes. Actualment, encara es continua realitzant este programa per l’associació valenciana Juntos por la Vida, la qual es pot considerar, d’alguna manera, successora de la fundació Abogados sin Fronteras.
Algar, un xicotet municipi de 500 habitants, no ho va dubtar i ja l’any 1995 es va adherir al programa de Abogados sin Fronteras, acollint diverses famílies del poble un total de quinze xiquets i xiquetes ucraïnesos, procedents de orfenats d’Ucraïna ( Bucha, Maliatko, etc.) i de famílies necessitades de poblacions com Irpen, Gostomel, Slavútych (ciutat construïda a propòsit per al personal evacuat de la central i de la ciutat de Txernòbil, després de l’accident de 1986, a 40 quilòmetres en línia de la central nuclear), i la pròpia Kiev, capital del país.
Les famílies acollidores van assumir la totalitat de les despeses del desplaçament dels menors, inclòs el pagament del bitllet d’avió. Els xiquets i xiquetes, a més de rebre una alimentació sana i poder respirar, durant dos mesos, una aire més pur, seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries van ser sotmesos a un reconeixement mèdic gratuït en el Departament d’Oncologia Infantil de l’Hospital Clínic de València. Cal destacar la facilitat amb la qual els menors van aprendre a parlar en castellà i en valencià. Els noms de Maxim, Helena, Tatiana, Sevtelana, Mariana, Anna, Pavel, Alexandre, etc., es van fer populars en Algar. Era un goig veure l’alegria en el seu rostre i el bé que ho van passar durant la seua estança en el poble.
Els xiquets i xiquetes acollits en Algar hui ja són majors, però encara es mantenen forts llaços d’afecte, amistat i bones relacions de les famílies acollidores amb els mateixos i amb els responsables del centres d’acollida ucraïnesos i, en el seu cas, amb les famílies d’aquells, havent inclús viatjat algunes famílies d’Algar a la pròpia Ucraïna per visitar-los. Cal dir també que algunes famílies els van ajudar en els seus estudis i en la seua formació, havent acabat alguns d’ells estudis universitaris o la formació professional, la qual cosa els ha facilitat trobar treball en el seu país. Alguns menors, hui ja majors com s’ha dit, tornen de quan en quan a Algar per passar uns dies amb les seus famílies acollidores. Desgraciadament, hem de dir que alguns d’estos nens i nenes van morir a conseqüència de la malaltia adquirida a causa de l’accident de Txernòbil, la qual cosa ha omplert de dolor a les famílies acollidores. Famílies valencianes acollidores en Algar amb alguns dels xiquets i xiquetes acollits.
En definitiva, esta experiència solidària de la gent d’Algar ha deixat un record inesborrable en el poble, sent un fet i una pàgina que també cal inscriure com a part destacable de la seua xicoteta història.