DANIEL ALFONSO MEDRANO, CRONISTA OFICIAL D’OTOS
Hui és Divendres de Dolors i molts són els dolors que estos dies conviuen entre nosaltres. En primer lloc el dels difunts i malalts causats pel COVID-19, però també el del bar Paradís i Ca les Senyoretes que no podran obrir en estos dies de temporada alta com tots els altres bars, restaurants i hotels. I este dolor porta al de totes les persones que han sofrit un ERTO a les seues empreses i no saben quan tornaran a treballar ni en quines condicions. I també dolor pateixen tots els xiquets i majorets que esperaven uns dies de vacances per Pasqua i es quedaran tancadets a casa sense visitar a familiars, amics o realitzar viatges ben interessants.
Però a Otos, a més, hui és la festa de la Mare de Déu de l’ermita i també tindran dolor aquelles persones que no poden participar ni esta ni altres celebracions. I si ens remuntem en el temps, sembla que a esta imatge s’aclamaven els antics otosins per demanar-li ajuda per combatre epidèmies i altres desastres quan la medicina estava poc desenvolupada i els nostres avantpassats només podien recórrer a la fe i l’esperança per lliurar-se del desastre i continuar vivint. Estes són les paraules que va escriure Terencio Seguí l’any 1916 en l’èpíleg del seu llibre:
“Que sirva [este libro] de recompensa para nuestros antepasados, cómo gratitud á las sanas costumbres (…) invocando la protección de la Santísima Virgen de los Dolores, que con tanta devoción veneramos en nuestra pintoresca Ermita, á la que siempre hemos aclamado en las epidemias, calamidades y tribulaciones en los azares de nuestra vida hemos encontrado su poderoso consuelo.”