
DANIEL ALFONSO, CRONISTA OFICIAL D’OTOS
El Diumenge de Pasqua enguany no ha començat amb el cant de de la despertà pels nostres carrers, però punxant ací podeu escoltar l’àudio que li vam gravar al cor d’Otos. Un enregistrament de fa anys amb un radiocasset que no pensàvem que serviria per recordar algunes celebracions al no poder eixir de casa per una pandèmia en ple segle XXI.
Però hui no és dia de tristeses i cal valorar, dins del que cap, allò que hem aprés o que hem retrobat gràcies al confinament. Aquelles coses bones que estem podent fer com ara aprendre a cuinar millor, contactes pendents amb familiars o amics per videocridada o alguns treballs i reflexions que estaven aparcats per falta de temps. Molts canvis no tindran remei i altres ens resultaran gratament positius i després direm això ho vaig fer quan al coronavirus.
Hui ens menjarem i compartirem la mona que és símbol de fertilitat, d’esperança i de renaixement. Les dels xiquets són menudetes i redones amb un ou cuit en el centre o també tenen forma d’un savatxo amb la boca oberta on es troba l’ou. Les dels adults a Otos no tenen ou i la seua forma és la típica redona i unflada amb caramull damunt, però també poden ser rotllos o trenes. Mentre que hi ha territoris més llunyans com el Matarranya on són salades i tenen insertats un ou bollit, costella de porc i embotit. I a Catalunya solen ser de xocolate i les regalen els padrins als seus afillats.
Tant la mona com l’ou han tingut un gran significat en moltes cultures anteriors a la nostra, per tant hui i demà són dies de menjar-los encara que enguany siga en companyia dels veïns des del balcó de casa. Perquè almenys estem millor que en la postguerra quan van passar molta fam i, en lloc de cantar la tarara, a La Casita de Papel li van aplicar la següent lletra: “que felices seremos los dos/ sin aceite ni harina ni arroz,/ pasaremos la Pascua sin mona/ por culpa del señor gobernador”.