DANIEL ALFONSO MEDRANO, CRONISTA OFICIAL D’OTOS
En ple segle XXI, el nostre imaginari feia pensar erròniament que les epidèmies eren coses del passat o bé de països del Tercer Món i que a nosaltres, moderns com som en plena era postindustrial, no ens afectarien.
Fins fa pocs dies les estudiàvem als llibres d’història, sent la darrera d’elles la Grip Espanyola de 1918. Però anteriorment, al segle XIX es van produir diverses pestes que no foren especialment mortíferes al nostre poble, fets que s’atribuiren a miracles realitzats pel Crist de la Fe i que posteriorment es reflectiren a la lletra dels seus gojos aprovada en 1893. Entre ells trobem la curació d’un jove atacat a les mans per lepra (c.1870) i, especialment, el còlera de l’any 1885 que suposadament no va produir cap defunció a Otos: “Cuando el cólera en España/…/este pueblo de su saña/ por ti libre de veía” se li canta al patró. Aquesta malaltia, que també provenia d’Àsia, va rebrotar 5 anys després a la Pobla del Duc i des d’allí es va estendre per una comarca amb escasses mesures higièniques. De forma que al juliol de 1890 el governador va enviar al doctor Tarín a controlar el focus que hi havia a Otos, el qual va causar un mort el dia 3 d’octubre 1.
Passat el temps la nostra societat tecnològica ha avançat fins a punts inimaginables, però a final de l’any 2019 la premsa va informar que a la Xina -la nova potència mundial- feia estralls una nova malaltia contagiosa anomenada Coronavirus. Ràpidament, des d’Àsia es va estendre a Europa fins al punt de convertir les bullicioses places romanes en espais deserts, la Caput Mundi apareixia a la televisió buida de turistes i de vehicles pels carrers a causa del confinament de tots els seus habitants! La globalització havia facilitat l’extensió del virus Covid-19 i en febrer de 2020 es creu que havia arribat ja a Espanya. Els primers dies es va convertir en el centre de totes les converses i les opinions es debatien entre la infravaloració d’uns i la intranquilitat d’altres enfront d’un fet tan estrany. Hi haurà falles enguany? I celebracions de Pasqua? Perquè mira que menegen diners i passions estes festes, debatia la gent.
L’ànim de la gent s’anava alterant i l’11 de març anunciaren que València ajornava la seua festa major quan part dels monuments ja estaven al carrer. Amb resignació s’acceptava un fet tan insòlit alhora que el personal va acudir en massa als supermercats per omplir carros de compra, carregats amb molt de paper de vàter, per si s’acabava el subministrament.
Els fenòmens esdevingueren amb rapidesa, fins i tot donaven la sensació que no era del tot cert allò que passava. Cada dia el doctor Fernando Simón explicava a la televisió com creixia el nombre d’infectats, la majoria d’ells a Madrid des d’on va fugir molta gent (personalment em va recordar a les pestes viscudes al final de l’imperi romà i l’èxode cap a les zones rurals). Finalment, dissabte 14 de març, el President del Govern va decretar l’Estat d’Alarma per a tot l’Estat: Durant, almenys, 15 dies, tota la població havia de quedar confinada a casa i eixir només per a fets imprescindibles per tal d’evitar la propagació del coronavirus, malaltia que faria estralls en l’economia i també en la salut física i mental de moltes persones.
A Otos, les primeres mesures preses van ser:
– Divendres 13 l’Ajuntament va publicar un comunicat pel qual, en el marc de les seues competències: se supenen les activitats municipals programades, les activitats educatives i esportives, el mercat, tancament dels espais públics (llar dels jubilats, sala d’usos múltiples, etc) i els parcs.
– Se suspenien les activitats programades per les Ames de Casa amb motiu del Dia de la Dona encara no celebrades.
– Tancament de bars i restaurants.
– Suspensió de celebracions religioses. Així com al segle XIX es van fer pregàries multitudinàries, ara només es podria vore la missa per la televisió i penjar els tapissos als balcons.
-Repartiment de correus en dies alterns.
-El Forn Regina només presta servei dilluns, dimecres i dissabte.
– La farmàcia dispensa els medicaments a través de la reixa del carrer per evitar contagis.
-Les oficines de l’Ajuntament només atenen telèfonicament i alguns operaris, provistos de mesures de seguretat, desinfecten espais públics.
Etc.