Fue miembro de la entidad normativa desde 2001, docente, investigador y colaborador de Levante-EMV.

El profesor y académico de la AVL, ante la biblioteca de su domicilio. d. garcía sala.

CARLOS ALÓS | VALENCIA Hasta el pasado 7 de septiembre, JOSEP LLUÍS DOMÉNECH (Cronista oficial de Alberic, Tous i Xerica, Associació de Cronistes Oficials del Regne de Valencia)  hizo acto de presencia en la reunión de la junta de gobierno de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), una entidad de la que era vocal y en la que dirigía la sección de Terminología y Lenguajes Específicos. También fue un prolífico escritor con más de un centenar de publicaciones, según destacaron ayer varios miembros de la Acadèmia, que subrayaron su dedicación a la entidad normativa que ayudó a poner en marcha. Académico desde 2001, también era miembro de la sección de Onomástica y fomento del valenciano.

Colaborador de Levante-EMV, donde en numerosas ocasiones dejó muestra de su pasión por el conocimiento y la divulgación de la lengua propia, Josep Lluís Doménech, natural de Alberic, población de la que era cronista oficial, y con raíces familiares en Tous, falleció en el hospital La Fe a los 64 años. Sufría de diabetes y en las últimas horas había padecido un derrame cerebral.

Las cenizas serán esparcidas por los tres poblaciones con las que mayor relación mantuvo, Alberic, Tous y Jérica, donde pasó largas temporadas, según informó la AVL. El mismo día de la reunión de la última junta de gobierno de la Academia Valenciana de Llengua (AVL) a la que asistió fue ingresado, según señalaron a este diario varios de sus compañeros.

Con un amplísimo currículum, Doménech era doctor en Psicología con premio extraordinario de doctorado, licenciado en Filosofía y Letras y Ciencias de la Educación. Además, era uno de los escritores más prolíficos en la lengua propia con 107 libros en 38 años sobre temas y géneros muy diversos, entre los que cultivó la poesía o el ensayo. También escribió numerosos artículos sobre temas relacionados con la psicología, la pedagogía o la lengua. Estaba en posesión del premio a la Contribución a la Normalización Lingüística del valenciano, que recibió de la Generalitat en 2002, y logró numerosos premios de poesía, ensayo e incluso periodismo a lo largo de su trayectoria además de un galardón también por su contribución al Diccionario básico de la comunicación. Practicó con entrega la docencia del valenciano como profesor de primaria y secundaria.

Un estudioso de la lengua

Entre sus investigaciones se encuentran estudios sobre la situación del valenciano en la enseñanza, la presencia en los medios de comunicación y la influencia social de la televisión, así como un análisis sociolingüístico del barrio de Russafa, en Valencia.

Doménech ha sido jefe de la sección de Psicopedagógica y director del institut de Educación del Ayuntamiento de Valencia; asesor de lenguas maternas del centro de profesores de Torrent y del conseller de Cultura.

El presidente de la Generalitat, Ximo Puig, mostró sus condolencias por el fallecimiento y lo hizo personalmente a los familiares en el tanatorio de Alberic, municipio al que se trasladó por la tarde.

Fuente: http://www.levante-emv

LLUÍS MESA REIG, CRONISTA OFICIAL D`ESTIVELLA

Els comiats de personatges especials arriben sense avisar. Ens trobem sense paraules. Sols en queda improvisar-les des dels sentiments i amb la idea que descriure tot el que ha suposat una persona és impossible de plasmar-ho en unes poques línies. En un dia de festa sense fer soroll se´n va un dels filòlegs que ha treballat silenciosament estos darrers anys per normalitzar el valencià com a llengua vehicular i normalitzada del nostre poble. Els treballs publicats al Levante-EMV i els nombrosos articles i investigacions escrits aval·len la seua positiva tasca. Però, lluny de quedar-me sols en eixe digne i gran treball, els quals altres articulistes de segur detallaran millor, em quede amb la idea que tenia Josep Lluís Doménech d´aprofundir l´ús social de la nostra llengua en tots els àmbits i el repte que es plantejava perquè la convivència lingüística entre els valencians i valencianes s´intensificara cada vegada més. No és casual el fet que fóra acadèmic ni la seua actitud conciliadora des de la institució. Tampoc no ho és l´actitud que des d´allí i des d´unes altres entitats ha tingut per a potenciar la cultura popular, espai on també es considerava s´ubicava una part destacada de la nostra riquesa lingüística. Cal recordar el seu suport al fenomen festiu, als jocs populars i a les tradicions. Entenia i se sentia pròxim a la literatura fallera. Va col·laborar en llibrets. Vaig tindre la sort de compartir amb ell el fet de ser jurat del concurs de llibrets fallers de la Generalitat. Vam descobrir junts tot el que aporta una publicació fallera.

Però el perfil de Doménech va més enllà. Va atrevir-se no sols a ser cronista, càrrec que estimava, sinó a participar de la Junta Directiva dels Cronistes del Regne de València. Des d´eixa posició va col·laborar en adaptar l´entitat als nous temps i va fer un important treball. Recorde els raonaments conjunts i les reflexions compartides al voltant del món dels cronistes i del futur que li havíem de donar. Considere que els cronistes amb ell tenim un gran deute pel seu brillant pas per la Junta Directiva de la nostra entitat. En concret, i pel que fa a la meua comarca, recorde com va viure amb alegria la creació del Grup de Cronistes i Investigadors del Camp de Morvedre, a les reunions del qual ens havia promés una visita, quan li fóra possible. Sabia de les nostres activitats i ens feia compartir les seues. En este moment tinc present les línies que ens va dedicar: «Per a una persona com la que vos escriu que ha dedicat tota la seua vida a treballar per la cultura del poble valencià, des de tots els àmbits, també com a cronista oficial local, em resulta molt satisfactori que un grup de cronistes intercanvien projectes d´investigació i d´estudi. És una passa més a la de la tasca que cada cronista fa en el seu poble, ja que suposa treball en equip, molt més enriquidor i, a més, amb més dificultats per a superar els múltiples esculls que ens anem trobant pel camí.Vos anime a continuar el vostre enriquidor treball posant-me, com sempre, a la vostra disposició per si de cas en alguna cosa vos puc ajudar i poder treballar conjuntament».

En definitiva tres aspectes han definit de manera clau la seua existència: la llengua, la cultura popular i el món dels cronistes. Josep Lluís transitava per un camí en el qual encara li quedava molt a realitzar. Mantenia intacta les seues forces per continuar fent pel valencià en positiu i sempre sumant. Així que el seu comiat ha sorprés i deixarà un buit gran entre els filòlegs, acadèmics, el món de la cultura i els cronistes. Hi ha persones que no se´n van. Josep Lluís n´és una. Tot el que va fer quedarà i serà esperó de futur. Com ell em deia en més d´una ocasió «Anem Fent». Així continuarem. Descanse en pau.

Fuente: http://www.levante-em