Arxiu diari: 1 de març de 2016

“JOCS POPULARS I ESPORTS”, CONFERENCIA A CÀRREC DE JOSEP LLUIS DOMENECH A ALBERIC

JOCS POPULARS 1

JOCS POPULARS 2

Dins del Cicle de Conferencies de “Cultura Popular Valenciana” organitzades per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alberic, es va celebrar el 24 de febrer 2016 la primera de les 3 Conferencies previstes, baix el títol de “Jocs Popular i Esports”, a càrrec de Josep Lluis Domenech, membre de la Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Al extens currículum de JOSEP LLUIS DOMENECH, es troba també, el de CRONISTA OFICIAL D’ALBERIC.

Al acte assistiren Antonio Carratalá, alcalde d’Alberic y regidors/es de l’equip de govern i d’altres grups.

Entre el públic assistent, Cristòbal Garcia, alcalde de Tous; Maria Antonia Vilar, alcaldessa de Benimuslem. Alfons Rovira, periodista i Cronista d’Alzira; Aurelià Lairón, Cronista Oficial d’Alzira, escriptor; Miguel Angel Briz, Cronista Oficial de Tous; Josep Navasquillo, Cronista de Massalaves; Joan Cortés. Josep Lluis, va explicar que el Cicle de Conferencies de “Cultura Popular Valenciana” constava de 3 Conferencies, totes elles relacionades amb els jocs populars i esports.

Josep Lluis Domenech Zornoza

“Els jocs populars són aquells que estan molt lligats a la realitat del poble pla, i que al llarg del temps han passat de pares a fills.

En canvi, l’esport necessita d’unes regles concretes i fixes, està institucionalitzat i quasi sempre suposa una competició amb un mateix o amb un grup de persones.

La pràctica del joc afavoreix el desenvolupament d’algunes àrees, com ara l’afectiva, la motricitat global, la intel•ligència, la imaginació, l’agilitat manual, la creativitat i la sociabilitat, entre altres.

Igualment, els esports i els jocs tradicionals, considerats com elements de la cultura popular, van lligats a la llengua, si bé en molts casos, com s’ha manifestat en diferents intervencions, el vocabulari específic desapareix per la falta d’us.

Jocs populars com a alçar la pedra, birles o bitlles, el canut, les carreres de sacs, la corda, les cucanyes, el mocador, el pollet anglès, el rogle, la gallineta cega, la trompa, el catxerulo, pic i pala o el sambori formen part de la memòria de generacions de valencians, però “el fet que el joc desaparega, com a conseqüència dels canvis socials, provoca que el ric vocabulari que els integrava deixe d’utilitzar-se”,.

El joc de pilota, la columbicultura, tir i arrossegament, i altres esports tradicionals són el millor exemple i testimoni del ric patrimoni cultural i lingüístic valencià. La seua terminologia s’ha conservat al llarg del temps i hui és un valuós tresor que cal protegir i projectar a la societat valenciana.

La llengua i la cultura popular estan en les nostres arrels com a poble, un llegat que, en alguns casos, ha arribat a nosaltres ple de vida i en plena vigència.

Es difícil considerar un esport o un joc autòcton propi, únic i exclusiu d’un lloc determinat, degut a l’influencia que hi ha d’un poble a un altre, Jugant-se be al carrer o a l’escola.”

Aprofundir en la importància dels jocs i els esports en el desenvolupament i manteniment de la llengua i conèixer elements lèxics relacionades amb els jocs i els esports popular i tradicionals, son objectius que s’han marcat dins d’estes conferencies.

Els arrels d’un poble estan en la llengua, en les tradicions, la cultura popular, la gastronomia, les danses, la música i cançons populars, la diversitat de festejos que hi han, es una tasca important per a que no desapareguen i no sols siga coneguda per uns quants.

Son també objectius que comporten estes conferencies, on abans els xiquets eren els amos dels carrers, ara son els cotxes.

Jocs practicats en algunes poblacions de La Ribera.

Alguns assistents explicaren jocs que havien fet en la seua joventut.

Sumacarcer, Joc del canut, per Roger Pons.

Castelló de la Ribera ,Un, dos, tres, pollet anglès, per Mª Dolors Palomares.

Arca, un joc que es practicava en Alberic, era el denominatArca, que es tractava de tirar-se pedres d’un grup de xiquets a altres, i Josep Luis comentà, que els d’Alberic preferien fer arca amb els de Castelló de la Ribera.

Petanca, que es creu que ve de França, abans va anar d’ací, allà. En França li feren algunes variacions i ara torna ací.

Massalaves, Pic i Pala, per Josep Navasquillo.

Tous, Tanque, i un altre anomenat Pan, per Miguel Angel Briz

Alberic, Joc del Valentino i bombo roig, per Charo Lázaro. Al Potro, per Pep Romero. Al Pitxi, per Mª Amparo Gimenez.

Alzira, Churro, mediamanga mangot, per Aurelià Lairón. La Trompa, per Alfons Rovira.

Altres jocs populars

La rateta, la xata merenguera, milotxa o cachirulo, pas-sala, peus quiets, set i mig, la taba, tres en ralla, el truc, Sambori, joc de la pilota, birles, boletes, bufos, cèrcol, gallineta cega, llançament al set i mig, mare carabassera, mocadoret, borinot, quatre cantons, Roda Sant Miquel, talla fil, tres en ratlla, xapes a la paret, xapes a la ratlla.

“Els jocs no estan perduts, sinó que estan dormint i es important no sols el pares, sinó també que les escoles, es desperten i heu recuperen.”, Josep Lluis Domenech.

Fuente: http://www.e6d.es