ASSUMPCIÓ BROTONS BOIX
CRONISTA OFICIAL DE MUTXAMEL
Mutxamel durant l’Edat Moderna formava part del que podem anomenar terme general d’Alacant. En començar el segle XVI el seu nucli, que segons el cronista Bendicho (1640, 332) es trobava en “lo más alto y aún en lo mejor de la huerta”, comença a tenir certa entitat pel que fa a l’augment de la població, situació que també es dóna als altres llocs propers. Fins a esta centúria, els veïns del nostre poble havien de desplaçar-se fins a la parròquia del proper lloc de Sant Joan, si volien escoltar missa i rebre els sagraments: “pero como esta población de Muchamiel fué creciendo en número de cassas y de vecinos, por la incomodidad que tenían de ir a missa y a recibir los sacramentos a San Juan, determinaron edificar yglesia, y que fuese parroquia, y para poder juntarse, y en nombre de todos pedir licencia de edificar y suplicar se hiciese parroquia” (BENDICHO, 1640, 335).
Les primeres gestions degueren ser cercar terrenys apropiats per alçar el temple. Es va creure convenient que el futur edifici es trobara ubicat al centre, entre la parròquia de la veïna localitat de Sant Joan i la capella de la Verge de Montserrat que es troba situada al nord del que hui podem considerar nucli urbà mutxameler. Al mes de novembre de l’any 1511, obtingueren la cessió gratuïta de les terres per part del matrimoni format per Bernat Pastor i la seua esposa Joana.
Donant compliment a tots els manaments que s’havien rebut durant estos dos anys i aconseguida per fi la llicencia del reverendíssim vicari general, en representació del bisbe titular, que per este temps era el de Cartagena, per document notarial rebut el dia 16 de febrer de 1513, fa ja cinc-cents anys, que es va fundar de manera oficial l’església del nostre poble i, més tard, va ser constituïda parroquial del terme de Mutxamel. Es va deixar a la lliure voluntat dels veïns l’elecció del titular, sent elegit El Salvador Nostre Senyor.
El present treball pretén, a partir de dades molt concretes i algunes inèdites fins al dia de hui, realitzar un estudi, el més ampli possible, sobre l’edificació de l’església parroquial que va començar l’any 1513, i la reconstrucció que, segons podem afirmar pels documents que estudiarem més endavant, es va iniciar el dia de la festivitat de la Verge de l’Assumpció de l’any 1777 i que va durar fins a 1865, és a dir, pràcticament quasi un segle.
Els treballs de reedificació foren interromputs en moltes ocasions per una sèrie de dificultats de tota índole: humanes, polítiques, econòmiques i socials.
El clero, al cap del qual estava el rector Antonio Liquery, es va haver d’adreçar directament al rei Ferran VII algunes vegades l’any 1819, per sol∙licitar-li ajuda per poder continuar endavant amb les obres de la fàbrica de l’església. Estes demandes escrites conformen una correspondència que ens ha permès conèixer la història constructiva de l’edifici, qüestió que fins a esta publicació era tot un enigma per resoldre, ja que l’estructura actual i la façana no es corresponen gens amb una obra realitzada al segle XVI.
La construcció de la fàbrica de l’església parroquial no es pot analitzar i estudiar sense lligar-la als avatars d’història local al llarg d’estes centúries. A les pàgines següents hem intentat fer una anàlisi clara i rigorosa de quins van ser els fets i les circumstàncies que condicionaren i marcaren la vida del municipi i els seus habitants, ja fóra en l’àmbit local o en un sentit més ampli del territori. Espere que, al final, hores, dies i anys d’estudis, investigacions i recerques, ens permeten saber com i per què va nàixer el nostre temple parroquial i quines van ser les successives reformes que han configurat el magnífic edifici que hui podem contemplar, junt a l’espectacular torre campanar, autèntic exponent de l’arquitectura defensiva de l’horta alacantina del segle XVI. Tot el conjunt està declarat Bé d’Interès Cultural.