Diversos especialistes han deixat estela a la sala d’actes de la Beneficència sobre el valor de la llengua en les festes.

L’acadèmica Cantó i el professor Doménech en la conferència d’obertura de la Jornada de l’AVL. Foto: ESCORCOLL.

València – Ausiàs Bermel

lUn bon nombre de professorat i especialistes en temes de caràcter lingüístic, han participat hui en la jornada que la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha desenvolupat a la Sala d’Actes del Museu d’Etnologia de València al voltant dels efectes i la incidència dels parlars valencians en la cultura popular.

Si a primera hora, EL PROFESSOR DOMÉNECH ZORNOZA (Cronista Oficial) definia la presència de la llengua i la pedagogia en la cultura popular, seguidament Josep Lacreu, Víctor Beltran i Ximo González Caturla, asseguraven que l’ecosistema que sustentava les llegendes i contalles, “s’ha ensorrat i ara tot aquest decorat s’ha de restaurar des de l’escola i els propers mitjans de comunicació valencians”, en cas de la seua restauració.

Emili Casanova, Joan Seguí i Roser Cabrera, han exemplificat treballs de recerca i han deixat clar que “el pilar del valencià es troba en la cultura popular revitalitzada per uns mitjans de comunicació, ara inexistents”.

La tercera taula rodona ha versat sobre el llenguatge en les festes de falles, fogueres i gaiates i ha comptat amb la participació de Josep Lluís Marín, Sergi Gómez i Àlvar Monferrer, moderats pel professor Artur Ahuir, on han assegurat que la influència del turisme massiu en totes elles, “ha provocat certa involució lingüística en detriment del valencià”. S’han vist i analitzat els diferents comportaments territorials respecte del costumari, el folklore i la llengua dins de la festa.

La festa ha de ser transgressora

Finalment, el professor Antoni Ariño, ha posat els punts sobre les lletres que els hi corresponen, quan ha assegurat que la festa popular explica el temps social i com actualment, moltes d’elles han patit el filtre del ritual que les malforma.

Per a Ariño, “la festa ha d’estar viva, ha de ser transgressora, biodegradable i mai susceptible de fossilitzar-se”. Ha de ser reconeguda socialment i és per això que en l’actualitat, es viu el fenomen de la patrimonialització dels costums,. degut a la gran velocitat amb que circula la societat moderna.

Per al vicerector de Cultura de la Universitat de València Estudi General, “el patrimoni és una manera de veure els objectes per part de la societat, és una mirada moderna de la festa”. Ariño afig que “el patrimoni és la lògica de la festa postmoderna i la figura que s’hi proposa a una societat capitalista , on l’únic bé comunista és el patrimoni que converteix en públic qualsevol valor privat”.

Aquesta jornada, ha deixat al descobert que davant el futur incert en que la societat viu, el patrimoni és un espai local càlid i amigable per a preservar costumari i festes que són apartades per la velocitat del temps.

Fuente: http://www.elpuntavui.cat