Arxiu diari: 6 de Març de 2021

LES DIVERSES DENOMINACIONS D’ALGAR AL LLARG DE LA HISTÒRIA

JOSEP CATALUNYA ALBERT, CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA

1. Origen etimològic del vocable “algar”.-  Pràcticament, tots els autors coincideixen en què la paraula “algar” procedeix de l’àrab hispànic “algar”, el qual deriva de l’àrab clàssic “gar”, amb el significat de cova o concavitat del terreny.

Segons el Diccionario de la Real Academia Española, el vocable “algar” deriva de “alga”, amb el sufix “ar”, i significa, en una primera accepció,  cova o caverna, i, en una segona accepció, significa també grups d’algues en el fons de la mar. Esta segona accepció es recull igualment en el Diccionario de uso del español, de María Moliner.

No obstant això, hi ha algun autor que considera que la paraula “algar” es refereix al lloc pròxim a un riu o corrent d’aigua. En este punt cal dir que, en la geografia espanyola, apareixen alguns llocs amb este nom pròxims a algun corrent d’aigua, per exemple, Algar de Mesa (Guadalajara), al costat del riu Mesa; Algar (Cadis), prop del riu Majaceite; el riu Algar (Alacant), i el hui denominat Algar de Palancia, al costat del riu Palància.

De totes maneres, creiem que, pel que concerneix al nostre poble, és més encertat el significat de “algar” com a cova o caverna, tenint en compte que este tipus d’accident geològic abunda a l’entorn del seu nucli urbà. I, per descomptat, el que no ofereix cap dubte és que el nom d’Algar referit a este poble procedeix i té el seu origen en la invasió i conquesta musulmana a principis del segle VIII, amb independència que s’hagen trobat algunes restes de les èpoques ibèrica i romana en el seu entorn.

2. El gentilici dels habitants d’Algar.- Encara que cal reconèixer que s’ha estés molt l’ús de les paraules “algareny” i “algarenya” per a referir-se als pobladors d’Algar, denominació que no es sol trobar en cap diccionari o enciclopèdia i que, en tot cas, cal respectar, és més correcte l’ús de “algarí” i “algarina” i el seu plural “algarins” i “algarines”.

El terme “algarí/na” es recull en el Diccionari català-valencià-balear dels lingüistes Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, que ens diu que es refereix al “nadiu o propi d’Algar”. De manera similar s’expressa també la Gran Enciclopèdia de la Comunitat Valenciana, editada per Editorial Premsa Valenciana en col.laboració amb la Conselleria de Cultura, la Diputació de València i la Universitat de València.

3. Les primeres denominacions de “Algar”.-  El nom de “Algar” apareix en un dels documents més antics escrit en àrab que es conserva en l’Arxiu del Regne de València, consistent en un pergamí relatiu a un litigi sobre regs que va tindre lloc l’any 1223 (any 619 de l’hègira musulmana), és a dir, abans de la conquesta de les terres valencianes per Jaume I el Conqueridor. En este document es cita a Algar com “Algar de Morbiter”, terme que sens dubte equival a “Morvedre (o Murviedro)” que es com es com s’anomenava Sagunt en l’època musulmana.

Jaume I va donar, en compensació per la seua ajuda, al cavaller Ramón Morelló el lloc d’Algar, cavaller que va fer donació testamentària del mateix a l’Orde de la Mercé, institució religiosa que va mantindre el seu domini sobre el poble, primer l’econòmic i administratiu, i, a partir de 1471, la plena jurisdicció, fins la desamortització acordada pel govern espanyol dels béns eclesiàstics durant els anys 1836 i següents. Durant el domini mercedari sembla que Algar s’anomenava popularment “Algar dels frares”, encara que oficialment s’utilitzava el nom de “Algar” sense cap additament, circumstància que corrobora un document de 9 de gener de 1549, que es troba a l’Arxiu del Corpus Christi (Col-legi del Patriarca) de València, relatiu a una visita que van fer al poble els dirigengts de la Sèquia Major de Sagunt, en el qual es cita el nom simple de “Algar”fins a cinc vegades.

Cal dir igualment que, en la documentació que es conserva en l’Arxiu Històric Municipal, la denominació sense més de ·”Algar” va ser sempre l’oficial del poble.

4. La denominació “Algar de Palancia”.- La denominació de “Algar de Palancia”, hui en la forma valenciana, encara que no oficialitzada, de “Algar de Palància” té sols cent anys d’antiguitat.

Per Reial Decret de 27 de juny de 1916, sent rei d’Espanya Alfons XIII i primer ministre Alvaro de Figueroa, Comte de Romanones, després d’un estudi “ prolijo y meditado” de la Real Sociedad Geográfica Española, es va acordar el canvi de nom de 573 municipis arreu de tot l’Estat, entre ells 27 pobles valencians, inclós Algar. Els motius d’este canvi de nom es contenen en el Preàmbul o Exposició de Motius del citat Reial Decret:

                …que desaparezca la extraordinaria y lamentable confusión originada por el hecho

              de existir entre los 9.266 Ayuntamientos que constituyen la Nación, más de 1.020

              con idéntico nombre y éstos sin calificativo ni aditamento alguno que los                               distinga.

         …  dejando intacto el nombre actual de las poblaciones de mayor categoría

              administrativa y variando los de aquellas entidades de población cuyo número es

              menor que el de sus homónimos…procurando que el calificativo que se asigne no

              sea arbitrario sino el que la tradición, el uso o los efectos de cada localidad vienen

              consagrando y teniendo también presentes los antecedentes històricos,

              circunstancias del terreno, etc.

Possiblement, açò és el que va motivar que Algar, per estar situat  a la vora del riu Palància, passara a dir-se, encara que sense el detall que ens conste d’una consulta prèvia al seu Ajuntament d’aleshores, “Algar de Palancia”.

L’Ajuntament, presidit pel seu alcalde, Bienvenido Martínez Plantado, en sessió ordinaria de 9 de juliol de 1916, es va donar per enterat del mencionat Reial Decret i va a cordar la reforma dels segells del Jutjat municipal, de la Junta municipal dels Cens electoral, Ajuntament i Alcaldia, afegint-se  al nom d’Algar la paraula “ de Palancia”.

I fins ara, “ Algar de Palancia “ és el nom oficial del nostre poble, encara que es sol usar, extraoficialment la forma valenciana de “ Algar de Palància”.

CASTELLÓN DE LA PLANA ESPERA A 2022 PARA PODER CELEBRAR LAS FIESTAS DE LA MAGDALENA

Habrá que esperar a 2022 para, si la situación sanitaria lo permite, los municipios puedan celebrar fiestas como Fallas o la Magdalena, que empezaría mañana.

Por segundo año consecutivo no es posible festejar, por ejemplo, la fundación de Castellón de la Plana, algo inédito y que retrasa la conmemoración del 75 aniversario de las Fiestas de la Magdalena.

El CRONISTA OFICIAL DE CASTELLÓ, ANTONIO GASCÓ, aconseja rendir homenaje a nuestras fiestas aprendiendo cultura y tradiciones propias, así lo explicaba en su intervención en la sección ‘Magdalena viva’ de COPE Castellón: “La Romería es recordar el nacimiento de nuestro pueblo”, por ello solicita “leer historia de Castellón; historia de las fiestas… los libros de Gaiatas o Collas hay algunos que son verdaderas joyas. Que vivan la Magdalena aprendiendo cosas de nuestra historia, de nuestra cultura, de nuestra tradición, de nuestro sentimiento”.

El ayuntamiento de Castellón de la Plana rechaza situar algún símbolo que pueda recordar lo que hubiera sido las Fiestas de la Magdalena. Por ello, no instalará la Gaiata de la Ciudad por ejemplo, según explica porque se podrían producir aglomeraciones. Se incrementarán los controles policiales y el ayuntamiento prohíbe algo que si permite la Generalitat, pasear al aire libre si se hace por las inmediaciones de la ermita de la Magdalena el domingo que hubiera sido la Romería.

Por tanto, Castellón de la Plana, que vio como en 2020 los festejos que rememoran el origen de la ciudad se suspendían a tan solo cuatro días de su inicio por la pandemia, tampoco desarrollará ningún acto en 2021.

Una situacion que icrementa los problemas en los sectores económicos al no haber mascletás con lo que ello supone para las empresas pirotécnicas; la hostelería por el incremento en el consumo; compañías de teatro; grupos de música; ganaderías… y entes festeros como Gaiatas y Collas.

Si que habrá, en el que hubiera sido el Día Grande, el de la Romería a la Magdalena, una solemne misa en la Basílica del Lledó, patrona de la ciudad a las 11:00 horas.

Pregó, Romeria, desfile de Gaiatas, Enfarolà del Fadrí, Homenaje al rey Jaume I, Nit Màgica, corridas taurinas, música y bailes tradicionales, ofrenda a Lledó… no podrán realizarse este año, confiando y albergando sus esperanzas los vecinos de Castellón de la Plana y de la provincia en que la situación lo permita y las Fiestas de la Magdalena puedan celebrarse en 2022.

19 de marzo de 2022

Precisamente, las Fiestas de la Magdalena del próximo año, si la pandemia no lo impide, se iniciarán en el día de la fiesta autonómica de San José, coincidiendo con la última jornada de Fallas, desarrollándose entre el 19 y el 27 de marzo.

Fuente: https://www.cope.es