Arxiu diari: 14 d'Octubre de 2020

EL CASTELL PALAU COMTAL, JOIA DE L’ARQUITECTURA VALENCIANA

MATEU RODRIGO LIZONDO, CRONISTA OFICIAL D’ALBALAT DELS SORELLS.

El castell palau Comtal d’Albalat dels Sorells és una obra datada en el segon quart del segle XIV, durant el senyoriu de Pere March i el seu fill i hereu Jaume March, els quaIs són respectivament el besavi i l’avi del poeta i cavaller Ausiàs March (+1459). Pere March ocupà alts càrrecs del govern del rei Jaume II (1296-1327), conseller reial, tresorer i mestre racional de la Corona d’Aragó (la qual comprenia els regnes d’Aragó, de València i de Mallorca, el principat de Catalunya i l’illa de Sardenya). Pere va adquirir el senyoriu d’Albalat l’any 1331. Degué ser el constructor de la casa fortificada de govern del territori jurisdiccional. Abandonà la casa senyorial anterior, un edifici més modest situat en la placeta del carrer del Mig, la qual després serviria de seu del Consell medieval i de l’Ajuntament modern de la població.

El castell-palau ja existia en el moment de la venda del senyoriu per Jaume March a Berenguer de Codinachs, també alt càrrec de la monarquia, l’any 1352.El castell serà objecte de millores en el pati monumental i altres dependències en el curs del segle XV, de manera que esdevindrà un exemple molt notable de l’arquitectura gòtica valenciana, en l’estil que es coneix en la història de l’art com el gòtic civil català. És una construcció quadrada de planta regular, de 22 metres d’amplària i una 16 d’alçada, centrada per un pati dotat d’escala descoberta de pedra, dues galeries en els flancs est i oest, una de les quals porticada amb arcs de pedra sostinguts per columnes molt fines, i un pou. En els angles de la construcció, s’alcen quatre torres, també d’origen medieval. És original la del sud-est, mentre que les altres es varen arruïnar entorn de 1900 i foren reconstruïdes setanta anys després.

La casa és seu de l’ajuntament des de després de la guerra del 1936-39. L’edifici (en mal estat de conservació) i l’hort foren comprats pel municipi a la família propietària, descendent del comte d’Albalat dels Sorells, el 1955. En els anys 1970, es van practicar obres de rehabilitació per part de la Diputació de València, les quals van fer canvis indeguts sobre parts originals de l’edifici. Les campanyes de restauració posteriors, a càrrec de la Conselleria de Cultura, han servit per a recuperar alguns dels elements alterats, obres que encara no s’han pogut completar.

La intervenció actual, la qual no està acabada de forma definitiva, forma part del Pla Director del Palau Comtal, què defineix la restauració d’aquesta emblemàtica joia de l’arquitectura valenciana del segle XV. L’Ajuntament d’Albalat dels Sorells ha establit un calendari d’accions concretes pel que fa a la reconstrucció del Palau. Les actuals obres permetran restaurar la sala de plenaris i altres dependències del palau. Cal destacar la recuperació parcial o total de murs de base originals de tàpia valenciana, del s. XIV, datades en el segle XVII; el paviment antic, de taulelleria de flors, del s. XVIII; finestres d’arc d’ogiva de pedra; porta medieval tapiada; finestra coronella medieval (de dos arcs; dues petites finestres interiors obertes a la sala gran del castell; sostre d’embigat de fusta modern cobert amb llistons del mateix material. Substitueix un possible teginat antic, del qual resten les mènsules de pedra gòtiques que els sostenien i les bigues que el sostenien lateralment. També han estat redescobertes dues espitlleres medievals, per a ballesta, situades simètricament als costats de la finestra que obre al carrer. S’han trobat alguns grafits medievals de gran interés. L’un, en el mur est, presenta unes lletres en escriptura gòtica que no s’han pogut interpretar de moment. El segon, al mur que tanca pel sud, presenta dibuixos de dues figures: un marc i un altre dibuix més menut de difícil identificació, el qual pot ser la mateixa representació.

Tal volta, la descoberta més important dels treballs de restauració és: la troballa d’un semicercle amb ratlles en disposició radial, no interpretat; una mena d’estrela molt simple i unes ratlletes que semblen ser de comptes. La importància dels grafits se centra en el dibuix d’un marc: en heràldica, un marc d’or en camp de gules (un marc daurat sobre fons roig) és l’escut de la família March, els senyors d’Albalat en el període 1331-1352 i avantpassats directes del poeta Ausiàs March. Per tant, el dibuix mencionat proporciona un element de gran valor per a datar l’època de construcció del castell, la qual segons referències documentals se situa en el govern de Pere i Jaume March. Ara es confirma materialment, gràcies a l’arqueologia, que és del segon quart del segle XIV.

Fuente: https://www.levante-emv.com