Arxiu diari: 12 d'Octubre de 2020

LES MURALLES D’ALGAR


Possibles restes de les muralles d’Algar.

JOSEP CATALUNYA ALBERT, CRONISTA OFICIAL D’ALGAR DE PALÀNCIA

La muralla es sol considerar com un mur tancat amb l’objecte de protegir i defensar algun lloc, generalment un poble o ciutat, tot i que, des de molt antic, han existit també muralles per protegir països o regions senceres com la Gran Muralla Xinesa o el Mur d’Adrià (antiga construcció defensiva de l’illa de Britània, construïda en els anys 122-123 d.C., per orde de l’emperador romà Adrià, per defensar el territori britano, al sud de la muralla, dels belicosos pictes, tribus de caledonis que habitaven al nord i al centre d’Escòcia, i el nom dels quals sembla que significa “ els pintats” o “els tatuats” .

                Les muralles solien consistir en obres de paleta amb pedres, ciment, maó,( blocs de forma rectangular d’argila cuita i endurida al sol o al foc) etc., encara que també existien de fusta.

                Les muralles només es podien creuar per les portes i torres, de manera que, quan estes estaven tancades, normalment a les nits o en cas de defensa, els llocs emmurallats eren de molt difícil accés.

                En més d’una ocasió hem sentit dir, sobre tot als nostres avis, que Algar era, fa segles, un poble emmurallat. Afortunadament, s’ha pogut trobar documentació històrica, sobretot a l’Arxiu Històric Municipal, que acredita l’existència de muralles i portals, circumstància que feia que, de vegades, per descomptat a les nits, el poble estiguera tancat.

                En primer lloc, cal esmentar la Crida de 13 de setembre de 1610, del Maestre General de l’Orde de la Mercé, Fr. Felip de Guimerà, Baró d’Algar i Escales, feta davant de Fernando Dolz, Notari públic de la ciutat i regne de València que, en referir-se asl portals del poble, diu així:

                Que ninguna persona de qualsevol estat y condició que sia, no gose ni sa trevixca despres que de nit estiguent tancats los Portals del dit Loch (Algar), entrar per les parets, ni per ningun terrat, ni portell, ni per cases dels particulars que tenen cases a les parets del Mur de dit Loch, fins que sien uberts los dits portals. Y que si algu voldrà entrar per les dites cases apres de tancats dits portals en hajen de donar avis al Justicia Gen. Asistent en dita Baronia sots pena de un mes de preso y de tres lliures aplicadores al acusador, així per qualsevol que entrara, com per lo que deixaren entrar per dites cases, si no es en cas de necesitat urgent.

                Cal dir que els dos portals als quals es fa referència eren el portal de València, a l’antic carrer de La Creu (actual carrer de València) i el portal de Sogorb a l’antic acrrer de Sogorb (actual carrer de José María Sanchiz).

                I, en segon lloc, cal esmentar el reglament que es conserva també a l’Arxiu Històric Municipal, relatiu a la manera de guardar les dues portes de la muralla del poble, segons el qual es lliuraven “ dos claus de ferro “ al Justícia, que era el que manava dels dotze consellers municipals, perquè les tinguera una setmana, al cap de la qual passaven a poder del conseller en cap, que les tenia una altra setmana, i així successivament els membres del Consell, donant voltes les claus durant totes les setmanes de l’any en què havien de governar.

El fet que Algar comptara amb muralles i amb una Casa-Palau o Casa-Castell, pot induir-nos a pensar que, en algun moment de la seua història, es tractava d’un lloc eminentment defensiu.

Sembla ser que les muralles es van conservar fins quasi el segle XIX en què, potser per l’augment de la població, va ser necessari lliurar al poble d’aquell cinturó i possibilitar el creixement del nucli urbà, de manera que es va procedir al enderrocament, al menys parcial, de les muralles i portals.